L’autoeficàcia com a eina de coeducació en la formació de la personalitat vocacional

Abstract

Amb el punt de partida d’una evidència estadística, la poca presència femenina en carreres anomenades “tècniques”, aquest treball presenta propostes per tal de variar aquesta tendència en un futur. Basant-se en la Teoria Cognitiva Social d’Albert Bandura, diversos autors han desenvolupat la relació entre l’autoeficàcia (autoconvicció que es podrà portar a terme un comportament determinat, al qual s’hi associa una expectativa d’èxit) i l’elecció vocacional. Es presenta en el treball un bon recull d’aquestes investigacions, i es relacionen els diferents conceptes associats per tal que serveixin de marc teòric sobre el qual interpretar els resultats del treball de camp efectuat posteriorment. Aquest marc teòric permet elaborar onze hipòtesis inicials, que es constrasten amb els resultats de 114 enquestes realitzades durant el mes de maig de 2012 a nois i noies de tercer i quart d’ESO que cursen l’assignatura de Tecnologies. L’anàlisi exhaustiva de les enquestes, el contrast de les hipòtesis i el marc teòric inicial, permeten proposar metodologies heterogènies en quatre eixos fonamentals: la tutoria; l’aula taller; el treball en grup; i els models de conducta, representats pel professorat i la família. L’objectiu comú de totes elles és augmentar l’autoeficàcia de les noies cap els estudis “tècnics”, com a element vehicular cap a un increment d’interessos i una futura tria vocacional. Les propostes metodològiques proposades passen pel disseny d’activitats col.laboratives, d’aprenentatge contextual, basades en problemes, reptadores i amb una forta correlació entre pràctica i mestratge. S’insisteix, a més a més, en exercir una feina de difusió, de control i de formació dels diferents agents que influeixen en la formació d’un determinat valor d’autoeficàcia, i se’n proposen eines per portar-ho a terme. Així, el treball parteix d’unes dades estadístiques i s’estructura en tres blocs: allò que diu la investigació en Psicologia Vocacional; l’anàlisi de les dades d’un treball de camp; i la proposta de metodologies didàctiques i línies futures de treball.