Aixecament arquitectònic de la masia pairal " Cal Planés ". Les cases del Samuntà de Súria (Bages)

Abstract

El present projecte final de carrera ha tingut com a objectiu principal portar a terme l’aixecament arquitectònic de la masia pairal de “Cal Planés”, ubicada en la barriada de les cases del Samuntà de la població de Súria, a la comarca del Bages. La metodologia emprada per efectuar aquest aixecament s’ha basat en utilitzar els aparells de mesura més precisos avui dia que podien estar al meu abast com són: una estació total làser, un nivell làser i un distanciòmetre làser. D’aquesta manera es garanteix que l’aixecament topogràfic i planimètric de l’edifici i el seu entorn és el màxim de fidel a la realitat. Els resultats obtinguts respecte als plantejaments originals han sigut diferents als esperats. En primer lloc perquè com a conseqüència de les importants obres de reforma i consolidació que es van executar entre els anys 2006 i 2009 en l’edifici objecte d’aquest treball, el mas “Cal Planés” ha patit una modificació total de la distribució interior dels espais respecte als que tenia abans de la reforma: l’enderroc dels envans de la planta baixa i planta primera, el condicionament de les antigues golfes com a vivenda, el tancat d’antics passos, l’obertura de nous passos, el remuntat d’alçades d’algunes llindes en alguns passos i portes ja existents, el cegat o eliminació de finestres -especialment el d’una petita finestra de pedra tallada d‘origen medieval ubicada a les antigues golfes en la façana sud-est que mostrava els orígens antics del mas- i l’obertura de noves finestres en les façanes. Això han suposat un canvi radical de la imatge de masia pairal, d’origen tardomedieval, que tenia abans d’aquesta actuació tant agressiva. En segon lloc perquè producte d’aquesta darrera actuació i de d’altres anteriors, s’ha tergiversat la imatge i els indicis constructius que hi podien haver hagut per a poder interpretar amb certes garanties la evolució històrica del creixement de l’edifici. Aquestes modificacions han servit als seus propietaris per gaudir de les comoditats d’un habitatge nou, ara bé també podem dir que han desvirtuat l’essència originària de l’edifici com a mas medieval. En tercer lloc perquè la informació històrico-documental obtinguda tampoc ha aportat dades claus per a poder interpretar aquests vestigis ja de per sí bastant ocults. Així i tot, el treball ha valgut la pena perquè l’edifici encara conserva alguns elements d’origen medieval com l’arc apuntat de pedra o la volta d’escala de pedra cantellada i els graons d’aquesta, fets amb lloses de pedra. També hi trobem una finestra i una porta d’accés a la terrassa –antiga finestra- totes dues en façana nord-est i la portalada principal d’accés a la masia, d’arc de mig punt i dovelles de pedra tallada, que segurament són del segle XVIII per la tipologia que presenten. També és conserven dues tines antigues de vi, una d’elles sense ús i l’altra utilitzada com a cisterna per recollir l’aigua de pluja. Finalment, també cal parlar de l’existència de tres voltes de pedra, dues en planta baixa i la tercera en planta soterrani, probablement amb la mateixa antiguitat. Aquests elements constructius històrics, juntament amb alguns panys de paret de maçoneria en alguna de les façanes, són els que encara ens mostren que no ha perdut del tot el seu deix medieval. Com a conseqüència de totes aquestes obres executades l’edifici no pateix cap tipus de lesió, ni cap patologia i per tant, el seu estudi inicialment plantejat ha estat substituït per un anàlisi de tipologies constructives, un càlcul de la transmitància tèrmica d’un element constructiu i un càlcul de comprovació de l’estat resistent de les biguetes de fusta amb els estàndards de la normativa actual.