Guia de productes de la construcció amb criteris de sostenibilitat i ecoetiquetes

Abstract

Aquest projecte té com a objectiu proporcionar les eines necessàries per entendre les diferents etiquetes ecològiques existents en el mercat i els aspectes a tenir en compte per a què la tria del producte utilitzat en la construcció tingui un menor impacte ambiental del que tenen els productes convencionals. El TFG s’estructura en 3 grans blocs: ecoetiquetes, criteris de sostenibilitat i una guia de productes sostenibles. El primer bloc sobre les etiquetes ecològiques inclou: • Tipus d’etiquetes ecològiques existents: explicació de les tres tipologies d’etiquetes ecològiques Tipus I, Tipus II i Tipus III, segons l’ISO. S’acompanya de la normativa associada en cada cas. • Ecoetiquetes Tipus I: a part de la normativa associada, es mostra una visió a nivell europeu i mundial de les ecotiquetes existents. Un cop definides les que ens influeixen més donada la seva importància i proximitat geogràfica, es realitza un estudi comparatiu. Les ecoetiquetes Tipus I analitzades en aquest estudi són: DGQA (Catalunya), AENOR Medio Ambiente (España), Blaue Engel (Alemanya), Ecolabel (UE), Milieukeur (Holanda), NF Environnement (França), The Swan (Països Nòrdics) i Umweltzeichen (Àustria). Aquest estudi comparatiu es centra en: aspectes o punts que tenen en compte; criteris relacionats amb categories de la construcció; identificació de les categories comunes relacionades amb la construcció, i, de les categories comunes, diferències entre tots aquests criteris. Com a resultat de l’anàlisi, es pot dir que cap dels criteris destaca clarament amb exigències ambientals més restrictives o més permissives, però sí que hi ha diferències notables, ja sigui en la formulació dels criteris, en la manera d’especificar els requisits o en els requisits mateixos. • Ecoetiquetes semi-Tipus I: s’analitzen els dos sistemes de certificació forestal FSC i PEFC. Tant el FSC i com el PEFC tenen normes nacionals específiques per a la gestió forestal, un sistema per regular la fabricació dels productes i la transferència de crèdits des del bosc fins al producte final (Cadena de Custòdia), normes específiques per barrejar el material no certificat amb material certificat i requisits per utilitzar organismes acreditats de certificació per una tercera part. Quan es tracta de normes específiques per a la barreja de material certificat amb no certificat, ambdós sistemes han establert normes per evitar que la fusta procedent de fonts inacceptables pugui entrar a formar part en productes que portin una declaració de certificació. Mentre que els dos sistemes es basen en els mateixos principis generals, les diferències rauen en els detalls dels requisits i en els sistemes de garantia que els suporten. En tots els estudis que han estat avaluats, FSC obté pràcticament sempre una puntuació igual o superior a PEFC. • Ecoetiquetes Tipus II: descripció dels requisits que han de complir les autodeclaracions mediambientals. Un llistat de les ecoetiquetes Tipus II existents, centrant l’explicació en el Bucle de Möbius. En aquest apartat cal destacar que en el mercat existeixen etiquetes, similars a les Tipus II, vagues i imprecises que no compleixen els requisits de la norma UNE-EN ISO 14021. • Ecoetiquetes Tipus III: a part de la normativa associada, es mostra una visió a nivell europeu i mundial de les ecotiquetes existents. S’analitza l’etiqueta ecològica Declaració Ambiental de Producte de Construcció (DAPc). I es menciona l’aparició de la nova declaració ambiental de producte AENOR GlobalEPD. A dia d’avui, s’està desenvolupant el programa i s’han establert les seves regles generals. En el segon bloc, centrat en els criteris d’elecció de productes, s’especifiquen: • Els criteris ambientals per a l’elecció de productes: és important realitzar una bona tria i avaluar els avantatges i inconvenients de cada material durant el seu cicle de vida. S’analitzen totes les etapes del cicle de vida del producte, des de l’extracció de les matèries primeres fins a la gestió del residu un cop finalitzat el seu ús. És a dir, els impactes en l’extracció, el procés de fabricació, el consum d’energia i d’aigua en cada fase, les emissions emeses, la generació de residus, l’esgotament de recursos no renovables, el fet de que el producte pugui ser recuperat i reciclat, etc. • Llistat del materials prohibits i poc recomanats: actualment, si analitzem la normativa europea, espanyola i catalana, podem considerar com a tòxics o potencialment perillosos els materials següents: amiant, fibres minerals artificials, plom, formaldehid, PVC, CFCs, HCFCs, PCBs, alguns protectors de fusta (creosota, DDT, endrin, dieldrin, clordà, pentaclorofenol, pentaclorofenat sòdic), etc. • Materials més recomanats a utilitzar per a determinades categories de productes: centrat en els aïllants tèrmics, impermeabilitzants, pintures i instal·lacions hidràuliques. Per als aïllaments l’estudi demostra que, tot i que tenen diferències importants entre ells, els aïllaments inorgànics i orgànics naturals tenen uns impactes ambientals força menors que els poliestirens i els poliuretans. Finalment, l’últim bloc inclou una guia de productes triats amb criteris sostenibles. Aquests productes es mostren en format fitxa on s’especifica les seves característiques, aplicacions, format disponible en el mercat i dades de l’empresa subministradora del producte. Cal destacar que en els annexes es pot consultar les explicacions detallades de cada ecoetiqueta analitzada durant el projecte DGQA, AENOR Medio Ambiente, Blaue Engel, Ecolabel, Milieukeur, NF Environnement, The Swan, Umweltzeichen, FSC, PEFC, DAPc. Aquesta explicació inclou: objectiu, abast, limitacions, categories que inclou, criteris de les categories relacionades amb la construcció, qui les atorga i regula, com s’atorguen, què impliquen, quina és la durada de la certificació, com es mantenen, etc, i els criteris referents a les categories relacionades amb la construcció.