Estudi de la relació entre els paràmetres de la càmera anterior, mesurats amb la tècnica de Scheimpflug, i l'estat de l'endoteli en pacients implantats amb lents intraoculars fàquiques de fizació iridiana

Abstract

INTRODUCCIÓ: Les lents intraoculars fàquiques (PIOL) de fixació a l’iris són lents d’elecció en pacients joves amb error refractiu moderat o sever, o quan la còrnia és massa prima i no és possible realitzar una cirurgia refractiva corneal. Aquestes lents han estat dissenyades per a mantenir una distància de seguretat amb l’endoteli corneal i evitar una pèrdua de densitat cel·lular endotelial. La introducció de noves tècniques d’imatge del segment anterior, com ara la càmera de Scheimpflug, ha suposat una millora important per a l’exploració d’aquests pacients. OBJECTIUS: L’objectiu del present treball final de màster és determinar la relació entre els paràmetres de la càmera anterior (profunditat, volum, angle i distàncies entre lent i endoteli) i l’estat de l’endoteli, en pacients implantats amb lents intraoculars de fixació a l’iris. MÈTODES: L’endoteli ha estat avaluat a la zona central i a 4 punts perifèrics mitjançant el microscopi especular SP3000 (Topcon), en 42 ulls implantats amb 2 tipus de PIOL (rígida i flexible) i en 21 ulls controls. Els paràmetres utilitzats per a la valoració endotelial han estat la densitat cel·lular (ECD), el coeficient de variació (CV) i l’hexagonalitat (HEX). Per altra banda, s’han registrat imatges de la càmera anterior amb el Pentacam (Oculus) i posteriorment s’han analitzat per tal de determinar les distàncies entre la lent i les estructures oculars (endoteli i cristal·lí), així com també el volum, la profunditat i l’angle de la càmera anterior. S’han utilitzat també dades retrospectives, com ara la profunditat de la càmera anterior o la densitat cel·lular prèvies a la cirurgia. RESULTATS: S’han trobat canvis estadísticament significatius en la distribució endotelial del grup implantat amb PIOL respecte el grup control. Els ulls implantats amb PIOL mostren menors densitats cel·lulars perifèriques, relatives al centre, que els ulls controls, augmentant aquesta diferència amb el temps des de la cirurgia. No obstant, només hem trobat una disminució estadísticament significativa (p<0.001) en la densitat cel·lular superior en el grup implantat amb PIOL. D’altra banda, la lent rígida (Artisan) ha mostrat una disminució estadísticament significativa (p=0.01) de la densitat relativa superior respecte la lent flexible (Artiflex). Les distàncies nasal i superior han mostrat ser més pròximes a l’endoteli que les distàncies inferior i temporal. Amb el temps des de la cirurgia s’ha vist també una disminució estadísticament significativa de les densitats relatives nasal i superior. Malgrat això, no hem trobat correlació entre la distància lent endoteli i la densitat cel·lular en el quadrant d’interès, tampoc entre el volum, l’angle i la profunditat de la càmera anterior i la densitat cel·lular central. No hem trobat correlació entre la profunditat de la càmera anterior prèvia a la implantació i la pèrdua de densitat cel·lular. CONCLUSIONS: Existeixen canvis en la distribució de densitats cel·lulars dels pacients implantats amb PIOL de fixació al iris, amb una pèrdua cèl·lular anual que podria arribar al 2%. No obstant, totes les densitats estan dins la normalitat i tots els ulls implantats presenten còrnies transparents amb una bona funcionalitat endotelial. Els resultats obtinguts confirmen que el criteri preoperatori de ACD>2.7mm és segur i que les lents implantades mantenen distàncies segures amb l’endoteli.