Estudi tipològic dels incendis forestals de la Serralada de Marina – Serralada Litoral. Criteris i propostes d'intervenció en el paisatge per a minimitzar la incidència dels gif’s.
Visualitza/Obre
Projecte_2.1.pdf (43,43Mb) (Accés restringit)
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/15944
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2012-04
Condicions d'accésAccés restringit per decisió de l'autor
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
A principis del s.XX, una gran part de la societat encara vivia en l'espai rural. Dels camps de cultiu i dels boscos de l'entorn se n'extreia aliments i matèries primes, que eren destinats a l'autocosum i a l'abastiment de les ciutats més properes. A llarg de la primera meitat del s.XX, com a conseqüència dels processos d'industrialització, es consolidar el fenomen de despoblament rural. Les antigues masies són abandonades i amb la pèrdua de població, comencen a desaparèixer les pràctiques agrícoles i forestals tradicionals que, fins aleshores, havien configurat el paisatge. Poc a poc, els camps de cultiu (vinyes, cereals i fruiters) són abandonats, transformant-se en espais forestals o urbans. A partir dels anys cinquanta, l'entrada de nous materials plàstics i combustibles fòssils en el mercat, provoca un descens en la demanda de fusta i de combustibles tradicionals, com la llenya i el carbó vegetal. Així, una gran part de les masses forestals deixen de ser explotades i es redueix la presència de rematants, bosquerols i carboners. Com a resultat, les cobertes forestals comencen a expandir-se, augmentant la seva densitat i la quantitat de biomassa acumulada.
Actualment, l'antic paisatge en mosaic ha estat substituït per una combinació de cobertes forestals i urbanes, en la que els boscos s'han transformat en masses compactes i contínues, que han deixat de ser rentables per als seus propietaris. En aquest context, els incendis forestals que anteriorment, pel seu comportament i baixa magnitud, no preocupaven a la societat, comencen a esdevenir un problema. En la dècada dels vuitanta, apareix el fenomen de Gran Incendi Forestal (GIF), que es defineix, no com un incendi de gran superfície, sinó com un que es propaga a tal velocitat i intensitat que supera la capacitat dels equips d'extinció. A partir de l'anàlisi i l'experiència adquirida en els diferents episodis de GIF, Bombers de la Generalitat de Catalunya ha elaborat una classificació de les diferents tipologies d'incendi, indicant el comportament que poden tenir i determinant els factors que condicionen la seva possible evolució a GIF. En aquest marc d'estudi, l'objectiu d'aquest projecte és identificar les tipologies d'incendi dominant en l'àmbit d'estudi, la Serralada de Marina - Litoral, per a determinar, mitjançant el simulador d'incendis forestals FARSITE, els punts crítics on l'incendi canvia el seu comportament. D'aquesta forma, s'identifiquen les zones prioritàries de gestió del paisatge, en les que es proposen diferents tipus d'actuació. Amb aquestes mesures preventives, es pretén minimitzar el risc d'aparició de GIF's en la zona d'estudi, facilitant també oportunitats d'atac als equips d'extinció.
TitulacióENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA, ESPECIALITAT EN HORTOFRUCTICULTURA I JARDINERIA (Pla 1993)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Projecte_2.1.pdf | 43,43Mb | Accés restringit |