Casino de Manresa; de l'obra original a l'ús actual (1906-2010)

Abstract

El present projecte consisteix en un seguiment històric de l’edifici del Casino de Manresa, des dels seus orígens fins a l’actualitat, valorant i analitzant la seva construcció i les intervencions que s’hi ha dut a terme per tal de valorar les possibilitats de millora de l’edifici. Per arribar a les conclusions finals primer s’ha de fer una recerca històrica per tal d’esbrinar el context històric, cultural i econòmic que hi havia al moment de la concepció de l’edifici, un gran edifici modernista en una població mitjana del centre de Catalunya, i els materials i les tècniques constructives que es van utilitzar. Seguir el Casino al llarg de la seva turbulenta història és un pas per comprendre la importància de l’edifici per a la ciutat i és la base per comprendre els motius i les solucions adoptades a les dues grans intervencions que s’hi han realitzat fins a l’actualitat. La descripció i valoració tant de la primera com de la segona intervenció ens permet conèixer els treballs realitzats per enllestir la biblioteca comarcal del Casino i el seu Centre Cultural per tal de poder-lo gaudir com a equipaments culturals de la ciutat. Aquests punts ens permeten valorar les solucions constructives adoptades, els aspectes positius i negatius de l’obra i els canvis realitzats respecte el projecte original. Com a últim punt es realitza un anàlisi del funcionament actual de l’edifici per valorar també la idoneïtat dels canvis realitzats, el seu funcionament sota criteris mediambientals i el seu estat actual. Es proposen les intervencions necessàries per a eliminar les mancances de l’edifici i es tanca el procés de coneixença de l’edifici, tenint en ment el veritable motiu de l’existència de l’edifici, que és el de l’ús com a bé cultural per part dels habitants de la comarca del Bages. Els motius de l’estat de conservació tant lamentable que va arribar a presentar aquest edifici bàsicament van ser una clara falta de manteniment fruit dels problemes econòmics de la societat i una elecció dels materials de construcció sense una garantia clara de la seva durabilitat. La primer intervenció va solucionar temporalment alguns problemes però aquests van sorgir de nou, i la segona intervenció ha resolt de manera satisfactòria la rehabilitació i el canvi d’ús de l’edifici, tot i que existeixen algunes lesions o problemes derivats de canvis de planejament o de manca de previsió que haurien de ser tractats. Tot i aquests punts foscos el Casino de Manresa gaudeix del seu segon moment esplendorós, amb una afluència d’usuaris molt respectable i un manteniment contingut, llevat del seu consum energètic. Espero que aquest Projecte Final de Grau aporti les idees necessàries per tal de solucionar aquests problemes i així poder-ne gaudir molts anys més.