Mostra el registre d'ítem simple
L'Edifici de la Farinera del Clot
dc.contributor | Meca Acosta, Benito |
dc.contributor.author | Vaquer Rodríguez, Marc |
dc.contributor.other | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II |
dc.coverage.spatial | east=2.1880924701690674; north=41.40525750450614; name=Gran Via Corts Catalanes, 851, 08018 Barcelona, Espanya |
dc.date.accessioned | 2011-12-01T15:40:49Z |
dc.date.available | 2011-12-01T15:40:49Z |
dc.date.issued | 2011-02 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2099.1/13668 |
dc.description.abstract | En l’àmbit dels països del Mediterrani, el blat ha constituït un element fonamental de la nostre dieta. Els diferents pobles que han anat configurant al llarg de l’historia la cultura mediterrània, s’han servit del blat com element clau en la seva alimentació; els egipcis, ibers, grecs, romans jueus, àrabs... i aquests, han incorporat i desenvolupat diverses tècniques d’elaboració de farines, han donat una visió singular d’aquest producte i de les seves posteriors aplicacions en les respectives gastronomies.La molta del blat, es a dir, la transformació del gra en farina, es un procés mes vell que la pròpia agricultura. Es calcula que pot tindre uns 10.000 anys d’antiguitat. Els primers humans recol·lectaven els grans de blat i altres cereals i els trituraven amb pedres que feien a la vegada de morters. Així no fou fins l’any 3.000 AC., quan es millora el sistema de morter, i es comença a utilitzar la pedra de moldre. Ja s’havia descobert l’agricultura, i naixien les primeres civilitzacions en Àsia Menor. La pedra de moldre constava d’una pedra plana i un altre amb forma de cilindre que triturava el gra sobre la primera.En Grècia, al voltant de l’any 500 AC, es van sobreposar dos pedres planes i rodones que, al girar-les per mitjà d’una nansa, triturava els grans que es col·locaven entre les dues pedres. Des de aleshores, s’ha aprofitat el moviment circular per fer mes eficient la molta dels cereals, entre ells, el blat. L’idea dels grecs es va aplicar massivament a partir de l’any 300 AC., dons es van crear els primers molins circulars que giraven per la força de besties o persones. Alguns d’aquests molins es troben casi intactes en les ruïnes de la ciutat romana de Pompeya.Per augmentar encara mes la producció i millorar la qualitat de la farina, els romans inventaren la roda d’aigua en l’any 200 AC., la qual aprofità l’energia de l’aigua en moviment per girar les pedres del molí. Aquest fet comportà una ubicació concreta del molí i, alhora, l’aparició de l’ofici de moliner (persona que es fa càrrec del manteniment i us del molí). Desprès de la caiguda de l’Imperi Romà, l’art de moldre no va patir grans variacions fins l’aparició dels molins de vent, que durant l’Edat Mitjana van substituir amb èxit als vells molins d’aigua. |
dc.language.iso | cat |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Composició arquitectònica |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Sistemes de representació arquitectònica |
dc.subject.lcsh | Architectural heritage |
dc.title | L'Edifici de la Farinera del Clot |
dc.type | Bachelor thesis |
dc.subject.lemac | Patrimoni històric -- Catalunya -- Barcelona |
dc.rights.access | Open Access |
dc.audience.educationlevel | Grau |
dc.audience.mediator | Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona |