Anàlisi de bones pràctiques de gestió energètica en edificis d’oficines

Abstract

El canvi climàtic constitueix una de les majors amenaces ambientals d’aquest segle, un fet avui dia reconegut per governs, científics, empreses i organismes de tot tipus. Encara que la variació del clima constitueix un fenomen natural, la problemàtica que es presenta és que aquesta variació s’accelera com a conseqüència de l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle originades per l’activitat humana. Un dels principals focus d’emissions d’aquests gasos és conseqüència del creixent consum energètic de la societat, ja que una gran part de l’energia necessària per assolir les demandes actuals s’obté de la utilització de combustibles fòssils tals com carbó, gas natural o petroli. Una de les primeres mesures que es pot dur a terme per frenar aquesta tendència és posar en marxa urgentment actuacions dirigides a millorar l’eficiència dels edificis i aconseguir estalvis energètics reals i efectius, sobretot en el sector serveis, on la meitat de l’energia consumida es realitza en els edificis d’oficines. El consum energètic en una oficina es troba repartit majoritàriament entre els equips d’il·luminació, seguit dels sistemes de climatització, dedicant una petita part (al voltant del 5%) a la producció d’aigua calenta sanitària. Per tant, l’ús generalitzat dels sistemes de climatització i els sistemes d’il·luminació contribueixen significativament a augmentar el consum d’energia dels centres de treball. Aquests consums es veuran influenciats per factors de disseny, com el nivell d’eficiència energètica dels equips i de les pròpies característiques constructives de l’edifici; i per factors de gestió, com els hàbits de consum dels usuaris i la gestió centralitzada de l’edifici. Aquest projecte pretén realitzar una comparativa a nivell d’estalvi energètic (i el corresponent estalvi econòmic), quan en un edifici d’oficines es gestionen de manera eficient o ineficient els sistemes de climatització i il·luminació. Dins del marc del projecte, s’han analitzat les diferents tecnologies existents en ambdós àmbits, mitjançant l’estat de l’art de les pràctiques que es duen a terme actualment en aquests tipus d’edificis. De l’estat de l’art n’ha sortit una selecció de les alternatives que a priori són més eficients. A continuació, s’ha realitzat una modelització energètica d’un edifici d’oficines tipus utilitzant els sistemes candidats a ser els més eficients amb les següents eines complementàries: - modelització lumínica mitjançant el programa DIAlux 4.7 que permet simular sistemes d’il·luminació en interiors i exteriors d’edificis - modelització climàtica a través del programa eQUEST 2.55. que disposa d’una interfície gràfica per a la introducció de dades utilitzant com a motor de càlcul el DOE2. Els resultat obtinguts en la modelització energètica s’han utilitzat per crear una guia de bones pràctiques de gestió de l’energia en edificis d’oficines. Les línies mestres de la guia derivades de la modelització són les següents: - Com a proposta lumínica es presenta una distribució uniforme per planta de lluminàries d’alta eficiència, amb un sistema de gestió en funció de les hores de contribució de llum diürna que afavoreix positivament l’estalvi energètic i econòmic de tot l’edifici. - Com a proposta climàtica; pel cas del sistema de fred, es proposa una unitat central de producció de fred amb unitats emissores tipus fan coils; i pel cas del sistema de calor, una caldera amb unitats emissores tipus radiadors de fosa. Ambdós sistemes gestionats segons la normativa vigent indicada pel RITE de l’any 2009 que manté una política més restrictiva que la del RITE de l’any 2007, essent l’estalvi energètic i econòmic superior a l’anterior normativa. Aquesta guia de bones pràctiques de gestió energètica en edificis d’oficines només és un gra de sorra en la contribució de la millora energètica del model actual, ja que aquest model és un paradigma on la producció energètica es sustenta en una visió del món en la que el ésser humà és el dominador de la naturalesa i de l’entorn, en comptes de sentir-se part integrada del mateix. Per tant, encara queda molta feina a fer per poder aconseguir un món més sostenible.