Estudio de parámetros clínicos y temporales en pacientes en proceso de extubación

Abstract

La determinació del moment òptim per iniciar el procés de desconnexió del respirador en pacients assistits mitjançant ventilació mecànica és un dels reptes més importants en la pràctica clínica. Un dels mètodes més utilitzats durant aquest procés és la prova de respiració amb tub en T. Aquest estudi s'ha centrat en l'obtenció d'un model que permeti diferenciar els pacients que superen la prova (grup d'èxit, GE), els que fracassen (GF) i els que la superen però han de ser reintubats durant les següents 48 hores (GR). Per dur-l’ho a terme s'ha treballat amb els quadres clínics i les sèries temporals que caracteritzen el patró respiratori de 263 pacients en procés de weaning. S'han dut a terme procediments d'anàlisi discriminant (LDA) i regressió logística per classificar els pacients. Amb el LDA s'han obtingut models que classifiquen correctament el 72,2% dels pacients entre GF i GE, el 72,1% entre GE i GR i el 86,4% entre GF i GR amb entre 4 i 6 variables. Els dies de ventilació mecànica, la freqüència respiratòria, la tensió arterial, el volum tidal i l'índex de respiració superficial han mostrat un bon poder discriminant.