Projecte de rehabilitació d'un edifici municipal i canvi d'ús a un alberg de joventut

Abstract

Una cultura popular rica en festes i tradicions, un entorn natural de paisatge prepirinenc a tan sols 100 quilòmetres de Barcelona, un poble que convida al repòs, una gran oferta de turisme d’aventura que inclou rutes a cavall, amb quads, escalada,parapent,i esports de neu,així com un seguit de rutes idònies per a experts boletaires ; aquests són alguns dels principals reclams turístics d’Avià. Així doncs, el poble és un indret d’interès turístic per a gent de totes les edats, i de manera especial per a joves esportistes. Avià és un poble de poc més de dos mil habitants, situat a 693 metres d’altitud i amb una oferta gastronòmica de primera qualitat. Sorprenentment, el poble no disposa de cap equipament de gestió municipal per acollir els grups de persones, majoritàriament joves, que vénen a visitar Avià. L’escola de parapent local és una de les més prestigioses a nivell estatal per als amants d’aquest esport, ja que compta amb els vents favorables per a la pràctica del vol en parapent i amb un dels millors paisatges per gaudir de la vista des de l’aire. Tot plegat atrau gent jove d’arreu del país i fins i tot de l’estranger. La part més significativa del poble, per la seva bellesa històrica i el bon estat de conservació, és sens dubte el nucli antic. Parlem d’un centre històric on pràcticament totes les cases són habitades, i que tanmateix conserva al seu cor un important edifici gairebé en desús. Es tracta de la construcció que antigament acollia les antigues escoles –l’escola per a nens i l’escola per a nenes en espais separats dins el mateix edifici– i l’antiga Casa de la Vila. La importància de la conservació del patrimoni històric, inclou aquest edifici dins l’àmbit d’actuació per recuperar destacats espais transformats i actualment en desús. A partir d’una primera presa de contacte amb l’edifici, s’ha fet un croquis general per dibuixar-lo amb la màxima precisió possible, prenent les mides necessàries i realitzant les fotografies convenients per aconseguir una lectura del seu estat tant acurada com sigui possible. Un cop conegut l’estat actual geomètric, s’ha fet un recorregut per l’edifici tot observant aspectes com ara la seva configuració general i la de l’estructura, la disposició dels elements estructurals, les llums dels elements i les seves deformacions evidents. També s’ha pogut observar la presència d’insectes xilòfags i s’ha comprovat si hi ha elements amb signes de podriment, obtenint petites mostres allà on ha estat possible. En el croquis de l’edifici i de les dependències afectades, s’han indicat aquells signes més evidents d’alteracions del material i les situacions de risc que s’aprecien pel que fa a la seguretat de l’edifici. Un estudi més acurat al llarg de l’edifici ha permès el recull de dades per elaborar un procés de diagnosi i la posterior rehabilitació de tots aquells elements necessaris. Finalment, per adequar l’edifici al nou ús, ha calgut dur a terme un seguit d’obres que ens garanteixin la màxima seguretat i confort per a tots els usuaris, tals com la supressió de barreres arquitectòniques. S’ha elaborat un programa funcional per dimensionar correctament els espais que necessita l’equipament, de manera que es desenvolupi un circuit lògic a través de la instal·lació, evitant al màxim espais sense ús. Aconseguint, finalment, un alberg que s’adapta a les necessitats del poble, amb espais compartits polivalents que, alhora, cobreixen les necessitats d’activitats puntuals que pugui tenir el barri. A tot això, cal sumar-hi les condicions tècniques que fan de l’alberg una instal·lació digna i confortable, destinada a activitats per a joves, garantint en tot moment la correcta prestació dels serveis que ofereix, la qualitat de vida i la seguretat de les persones usuàries. Al mateix temps, s’ha intentat evitar efectes negatius per a l’entorn i molèsties a terceres persones. S’han valorat aspectes mediambientals i d’estalvi energètic, així com també, la relació amb l’entorn i els seus espais, per tal que l’alberg pugui desenvolupar una funció educativa i social.