Llibres
http://hdl.handle.net/2117/6034
2024-03-28T15:15:13ZEl terra de la ciutat connectada: el terra de la ciutat connectada, dels passos de peatons al disseny de l'espai xarxa
http://hdl.handle.net/2117/367899
El terra de la ciutat connectada: el terra de la ciutat connectada, dels passos de peatons al disseny de l'espai xarxa
Llop Torné, Carles Joan
Podem imaginar-nos el terra de la ciutat sense línies pintades sobre el paviment, sense senyalització horitzontal i, en definitiva, sense codis de circulació? A les portes d’una transformació dels vehicles mòbils sobre la ciutat, dirigits per multituds de sensors que els guiaran sense necessitat de la presència de delimitacions sobre de la pavimentació, podem pensar en un terra sense marques ni símbols guia? Sense cap mena de dubte la catifa urbana dels carrers i les places pot estar formada per materials que no delimiten, però el més habitual en l’especialització de les carreteres urbanes ha sigut la progressiva codificació de l’espai delimitat: la vorera, la calçada amb els seus carrils, les àrees d’aparcament, les zones de càrrega i descàrrega, les parades de taxi, les parades d’autobús, i els passos de vianants, entre d’altres. Ens ocuparem d’aquesta investigació, que ensenyarem a mode d’ATLES de la “ciutat pintada”, dels espais que la codificació de la circulació ha anat impregnant en les ciutats.
2022-06-01T06:43:43ZLlop Torné, Carles JoanPodem imaginar-nos el terra de la ciutat sense línies pintades sobre el paviment, sense senyalització horitzontal i, en definitiva, sense codis de circulació? A les portes d’una transformació dels vehicles mòbils sobre la ciutat, dirigits per multituds de sensors que els guiaran sense necessitat de la presència de delimitacions sobre de la pavimentació, podem pensar en un terra sense marques ni símbols guia? Sense cap mena de dubte la catifa urbana dels carrers i les places pot estar formada per materials que no delimiten, però el més habitual en l’especialització de les carreteres urbanes ha sigut la progressiva codificació de l’espai delimitat: la vorera, la calçada amb els seus carrils, les àrees d’aparcament, les zones de càrrega i descàrrega, les parades de taxi, les parades d’autobús, i els passos de vianants, entre d’altres. Ens ocuparem d’aquesta investigació, que ensenyarem a mode d’ATLES de la “ciutat pintada”, dels espais que la codificació de la circulació ha anat impregnant en les ciutats.La revolució de l’habitatge a les perifèries obreres i populars. Nou barris 1939-1980
http://hdl.handle.net/2117/356937
La revolució de l’habitatge a les perifèries obreres i populars. Nou barris 1939-1980
Rosselló i Nicolau, Maribel; Oyón Bañales, José Luis; Guàrdia Bassols, Manuel; Hernández Falagán, David; Roger Gonce, Joan
L’habitatge va ser protagonista absolut de la revolucionària formació i transformació del paisatge de les perifèries populars durant el franquisme. Per la seva magnitud i per la seva incidència a les principals ciutats espanyoles, el tema ha estat objecte d’un bon nombre d’estudis, però gairebé sempre amb aproximacions marcades pel seu caràcter sectorial. Aquests estudis s’han interessat fonamentalment pel sector de la construcció, per les circumstàncies de la producció immobiliària, per la gestió urbanística, per l’impacte morfològic de les grans operacions d’habitatge massiu o per la seva incidència en la reformulació dels nous programes i formes arquitectòniques. En aquest treball hem volgut estudiar la revolució residencial de les perifèries obreres des d’un punt de vista deliberadament ampli i relacional. Perquè l’habitatge no és només un producte immobiliari, actiu d’un mercat responsable de l’explosiu creixement urbà; no és tampoc la mera agrupació de tipus de cases, o definidor de processos urbanístics que el temps distingeix com diferents formes de creixement: processos d’autoconstrucció, formació de polígons d’habitatge massiu o l’espectacular procés de densificació dels teixits urbans anteriors. És també materialitat en relació canviant amb les infraestructures i xarxes tècniques que el connecten amb la ciutat: xarxes d’aigua i clavegueram principalment. L’habitatge comporta també un altre tipus de relacions que no s’han volgut passar per alt. I la de com s’hi viu, des de la superfície útil de l’habitatge i la seva organització amb el nombre dels seus usuaris i usuàries, i el tipus de família que el va habitant. Com els espais es van tipificant i transformant i, alhora, els que els habiten van alterant la disposició del seu mobiliari, electrodomèstics i objectes íntims. L’habitatge és també la relació que la família usuària estableix amb la seva casa a través del tipus de tinença, amb el que suposa de revolucionari l’accés massiu a la propietat des de 1960. L’habitatge és finalment la relació de veïnatge que cada casa crea amb les més properes a través de tot tipus de lligams i trobades de sociabilitat primària com els espais del festeig dels més joves; o la relació amb les escoles del barri on assisteixen nens i nenes; amb les establiments d’alimentació o els bars on es troben homes i dones; o els llocs d’oci com cinemes o petits camps de futbol. Canvis que en aquell moment es multipliquen i transformen finalment les aïllades i oblidades perifèries suburbials de 1950 en autèntics barris molt més connectats i articulats, que adquireixen un protagonisme inesperat a finals del franquisme. Per a aquesta recerca essencialment relacional, calia adoptar un estudi de cas que permetés una anàlisi densa i ben documentada. Després d’examinar en grans línies la transformació de Barcelona durant el període, l’actual districte de Nou Barris en ha semblat el que reunia les millors condicions per a aquest estudi.
2021-11-23T12:18:35ZRosselló i Nicolau, MaribelOyón Bañales, José LuisGuàrdia Bassols, ManuelHernández Falagán, DavidRoger Gonce, JoanL’habitatge va ser protagonista absolut de la revolucionària formació i transformació del paisatge de les perifèries populars durant el franquisme. Per la seva magnitud i per la seva incidència a les principals ciutats espanyoles, el tema ha estat objecte d’un bon nombre d’estudis, però gairebé sempre amb aproximacions marcades pel seu caràcter sectorial. Aquests estudis s’han interessat fonamentalment pel sector de la construcció, per les circumstàncies de la producció immobiliària, per la gestió urbanística, per l’impacte morfològic de les grans operacions d’habitatge massiu o per la seva incidència en la reformulació dels nous programes i formes arquitectòniques. En aquest treball hem volgut estudiar la revolució residencial de les perifèries obreres des d’un punt de vista deliberadament ampli i relacional. Perquè l’habitatge no és només un producte immobiliari, actiu d’un mercat responsable de l’explosiu creixement urbà; no és tampoc la mera agrupació de tipus de cases, o definidor de processos urbanístics que el temps distingeix com diferents formes de creixement: processos d’autoconstrucció, formació de polígons d’habitatge massiu o l’espectacular procés de densificació dels teixits urbans anteriors. És també materialitat en relació canviant amb les infraestructures i xarxes tècniques que el connecten amb la ciutat: xarxes d’aigua i clavegueram principalment. L’habitatge comporta també un altre tipus de relacions que no s’han volgut passar per alt. I la de com s’hi viu, des de la superfície útil de l’habitatge i la seva organització amb el nombre dels seus usuaris i usuàries, i el tipus de família que el va habitant. Com els espais es van tipificant i transformant i, alhora, els que els habiten van alterant la disposició del seu mobiliari, electrodomèstics i objectes íntims. L’habitatge és també la relació que la família usuària estableix amb la seva casa a través del tipus de tinença, amb el que suposa de revolucionari l’accés massiu a la propietat des de 1960. L’habitatge és finalment la relació de veïnatge que cada casa crea amb les més properes a través de tot tipus de lligams i trobades de sociabilitat primària com els espais del festeig dels més joves; o la relació amb les escoles del barri on assisteixen nens i nenes; amb les establiments d’alimentació o els bars on es troben homes i dones; o els llocs d’oci com cinemes o petits camps de futbol. Canvis que en aquell moment es multipliquen i transformen finalment les aïllades i oblidades perifèries suburbials de 1950 en autèntics barris molt més connectats i articulats, que adquireixen un protagonisme inesperat a finals del franquisme. Per a aquesta recerca essencialment relacional, calia adoptar un estudi de cas que permetés una anàlisi densa i ben documentada. Després d’examinar en grans línies la transformació de Barcelona durant el període, l’actual districte de Nou Barris en ha semblat el que reunia les millors condicions per a aquest estudi.Passages : espaces de transition por la ville du 21è siècle
http://hdl.handle.net/2117/171914
Passages : espaces de transition por la ville du 21è siècle
Llop Torné, Carles Joan
2019-11-07T13:27:40ZLlop Torné, Carles JoanSant Just Desvern : quadern de projectes
http://hdl.handle.net/2117/118317
Sant Just Desvern : quadern de projectes
Llop Torné, Carles Joan
2018-06-21T14:45:08ZLlop Torné, Carles JoanCavall Vermell: escultura: Parc de la Farinera, Mollet del Vallès
http://hdl.handle.net/2117/86499
Cavall Vermell: escultura: Parc de la Farinera, Mollet del Vallès
Navas Lorenzo, Francisco Daniel; Solé, Neus
2016-05-02T16:57:56ZNavas Lorenzo, Francisco DanielSolé, NeusDones treballant. Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere
http://hdl.handle.net/2117/22689
Dones treballant. Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere
Casanovas Marfà, Roser; Ciocoletto, Adriana; Fonseca Salinas, Marta; Gutiérrez Valdivia, Blanca Alexandra; Muxí Martínez, Zaida; Ortiz Escalante, Sara
2014-04-24T10:41:04ZCasanovas Marfà, RoserCiocoletto, AdrianaFonseca Salinas, MartaGutiérrez Valdivia, Blanca AlexandraMuxí Martínez, ZaidaOrtiz Escalante, SaraGuía educativa sobre el patrimonio y el turismo en Santa Rosa de Copán, Honduras
http://hdl.handle.net/2117/14993
Guía educativa sobre el patrimonio y el turismo en Santa Rosa de Copán, Honduras
Solé Gras, Josep Maria; Janvier, Gaëlle
2012-02-07T11:29:50ZSolé Gras, Josep MariaJanvier, GaëlleEvolució urbanistica de Rubí 1875-2010
http://hdl.handle.net/2117/14604
Evolució urbanistica de Rubí 1875-2010
Corominas Ayala, Miquel
2012-01-17T15:15:55ZCorominas Ayala, MiquelRethinking public space
http://hdl.handle.net/2117/13672
Rethinking public space
Serra Permanyer, Marta; Altés Arlandis, Alberto
2011-10-26T16:18:31ZSerra Permanyer, MartaAltés Arlandis, AlbertoMIAU MIAU MIAU: pràctiques artístiques contextuals
http://hdl.handle.net/2117/11827
MIAU MIAU MIAU: pràctiques artístiques contextuals
Serra Permanyer, Marta
2011-03-14T18:49:09ZSerra Permanyer, Marta