Capítols de llibre
http://hdl.handle.net/2117/3661
2024-03-29T05:21:21ZFaking countermeasure against side-channel attacks
http://hdl.handle.net/2117/112973
Faking countermeasure against side-channel attacks
Lumbiarres López, Rubén; López García, Mariano; Cantó Navarro, Enrique
2018-01-19T11:52:41ZLumbiarres López, RubénLópez García, MarianoCantó Navarro, EnriqueOperational multiparameter subsea observation platforms
http://hdl.handle.net/2117/19715
Operational multiparameter subsea observation platforms
Manuel Lázaro, Antonio; Molino Minero, Erik; Río Fernandez, Joaquín del; Nogueras Cervera, Marc
New trends in experimental marine research
require long term monitoring of the seas
and oceans with higher data resolutions
than those which can be obtained from
oceanographic vessels, buoys or autonomous se
nsors. Subsea observation platforms are
the response to these needs. These infras
tructures are complex systems, precisely
designed to ensure they are flexible, robust
and stable and also capable of managing a
wide range of sensors and instruments in r
eal time with minimum maintenance. Some
of the most commonly used instruments fo
r ocean research are based on optical and
image sensors, and in this chapter we provi
de a review of the key components of a
subsea observatory and the main challenges
facing optical and image sensors used in
multidisciplinary and multiparameter underwater observatories.
2013-06-28T10:27:35ZManuel Lázaro, AntonioMolino Minero, ErikRío Fernandez, Joaquín delNogueras Cervera, MarcNew trends in experimental marine research
require long term monitoring of the seas
and oceans with higher data resolutions
than those which can be obtained from
oceanographic vessels, buoys or autonomous se
nsors. Subsea observation platforms are
the response to these needs. These infras
tructures are complex systems, precisely
designed to ensure they are flexible, robust
and stable and also capable of managing a
wide range of sensors and instruments in r
eal time with minimum maintenance. Some
of the most commonly used instruments fo
r ocean research are based on optical and
image sensors, and in this chapter we provi
de a review of the key components of a
subsea observatory and the main challenges
facing optical and image sensors used in
multidisciplinary and multiparameter underwater observatories.Challenges to the assessment of benthic populations and biodiversity as a result of rhythmic behaviour: Video solutions from cabled observatories
http://hdl.handle.net/2117/15984
Challenges to the assessment of benthic populations and biodiversity as a result of rhythmic behaviour: Video solutions from cabled observatories
Canals Artigas, Miquel; Aguzzi, Jacopo; Company, Juan Baptista; Costa, Corrado; Matabos, Marjolaine; Azzurro, Ernesto; Manuel Lázaro, Antonio; Menesatti, Paolo; Sardà, Francesc; Priede, Imants G.; Bahamón Rivera, Nixon; Marotta, Leonardo; Chiesa, Juan José; Fujiwara, Yoshihiro; Furushima, Y.; Juniper, S.K.; Favali, Paolo; Cline, D.; Delory, Eric
All marine species studied thus far show rhythmic temporal patterns in their behavioural, physiological,
and molecular functions, which are collectively known as biological rhythms. Biological
rhythms are generated by biological clocks that time biological functions and are synchronized
by geophysical cycles, such as the solar light-dark
cycle and tidal cycle. On continental margins,
behavioural rhythms can be detected by diel (i.e., 24-hour based) or seasonal periodical trawling as
a consequence of massive inward and outward displacements of populations to and from the sample
areas. As a result, significant errors in population/stock and biodiversity assessments performed
by trawling may occur if timing of sampling is not taken into account. The increasing number of
cabled and permanent multiparametric seafloor observatories now allows direct, continuous, and
long-lasting
monitoring of benthic ecosystems and analysis in relation to several habitat cycles. This
review describes the adaptation of this technology to investigations of rhythmic behaviour by focusing
on automated video imaging. Diel fluctuations in the number of video-observed
individuals can
be used as a measure of average population rhythmic behaviour. The potential implementation of
automated video image analysis in relation to animal tracking and classification procedures based
on the combined use of morphometric tools and multivariate statistics is detailed in relation to
populational and community studies. Based on video cameras mounted at multiparametric cabled
observatories, an integrated time-series
analysis protocol using chronobiomedical procedures is
proposed to place video-recorded
bioinformation in an oceanographic context.
2012-06-08T07:50:19ZCanals Artigas, MiquelAguzzi, JacopoCompany, Juan BaptistaCosta, CorradoMatabos, MarjolaineAzzurro, ErnestoManuel Lázaro, AntonioMenesatti, PaoloSardà, FrancescPriede, Imants G.Bahamón Rivera, NixonMarotta, LeonardoChiesa, Juan JoséFujiwara, YoshihiroFurushima, Y.Juniper, S.K.Favali, PaoloCline, D.Delory, EricAll marine species studied thus far show rhythmic temporal patterns in their behavioural, physiological,
and molecular functions, which are collectively known as biological rhythms. Biological
rhythms are generated by biological clocks that time biological functions and are synchronized
by geophysical cycles, such as the solar light-dark
cycle and tidal cycle. On continental margins,
behavioural rhythms can be detected by diel (i.e., 24-hour based) or seasonal periodical trawling as
a consequence of massive inward and outward displacements of populations to and from the sample
areas. As a result, significant errors in population/stock and biodiversity assessments performed
by trawling may occur if timing of sampling is not taken into account. The increasing number of
cabled and permanent multiparametric seafloor observatories now allows direct, continuous, and
long-lasting
monitoring of benthic ecosystems and analysis in relation to several habitat cycles. This
review describes the adaptation of this technology to investigations of rhythmic behaviour by focusing
on automated video imaging. Diel fluctuations in the number of video-observed
individuals can
be used as a measure of average population rhythmic behaviour. The potential implementation of
automated video image analysis in relation to animal tracking and classification procedures based
on the combined use of morphometric tools and multivariate statistics is detailed in relation to
populational and community studies. Based on video cameras mounted at multiparametric cabled
observatories, an integrated time-series
analysis protocol using chronobiomedical procedures is
proposed to place video-recorded
bioinformation in an oceanographic context.Contaminació lumínica
http://hdl.handle.net/2117/13165
Contaminació lumínica
Vidal Oliveras, Neus; Río Fernandez, Joaquín del
La vida de l’espècie humana està adaptada a les hores de llum natural des del principi de la història, de manera que es pugui dur a terme qualsevol tipus
d’activitat. Com a conseqüència de la necessitat o les ganes d’ampliar la franja horària d’aquestes activitats, es va crear el que coneixem com a ‘llum artificial’,
des del foc, els llums d’oli, els de gas, fins a arribar als diferents tipus de làmpades actuals, que funcionen amb l’electricitat, com ara les incandescents, les de
vapor de mercuri, les de vapor de sodi, les fluorescents i els LED.
La tecnologia ha anat avançant amb els anys, per facilitar-nos la vida, i avui en dia avança molt de pressa. Moltes coses que han anat sorgint al llarg de la
història i que han permès millorar la nostra qualitat de vida, com ara les indústries, les noves tecnologies..., amb el temps han portat lligades conseqüències que
principalment han afectat el medi ambient.
La il·luminació també comporta conseqüències per al medi ambient i aquesta és la causa del que s’anomena ‘contaminació lumínica’ (CL). Aquest, però, no és
un concepte nou; tot i que els últims anys s’ha incrementat l’interès per estudiar aquest tipus de contaminació, ja fa molt temps que es va començar a fer, quan
els astrònoms es van trobar que no podien observar el cel amb claredat a causa del núvol de llum provocat per la il·luminació dels carrers de les ciutats. De fet,
nosaltres mateixos ens podem adonar de la CL que produeix la nostra pròpia ciutat observant els núvols de llum que s’hi veuen a sobre, des dels afores, quan hi
arribem de nit. La CL es produeix perquè la llum col·lideix amb les partícules que estan en suspensió a l’atmosfera; és per això que a l’hora d’estudiar-la no
només s’han de tenir en compte els llums sinó també les condicions atmosfèriques, climatològiques i del terreny.
I ara què hem de fer? Reduir la il·luminació? Això suposaria que no podríem desenvolupar certes activitats de nit, o que tindríem por de passar per segons quins
carrers perquè no ens hi veuríem, o que es registrarien accidents per mala visibilitat o enlluernament. No, no cal reduir la il·luminació, sinó fer-ne un bon disseny,
de manera que s’aprofiti tota la llum que produeix una làmpada per il·luminar, ja que avui en dia hi ha molts sistemes d’enllumenat que malgasten la llum, perquè
la dirigeixen cap a llocs innecessaris; cal dirigir tota la llum cap a terra. Aquest bon disseny també ha de permetre que l’enllumenat sigui més eficient
energèticament, de manera que es fomenti l’estalvi energètic i econòmic.
Ara, en molts llocs la nit ja no existeix. La capacitat d’emissió lumínica de les instal·lacions actuals és molt superior a la que la natura pot suportar. La CL no
només afecta la visibilitat del cel sinó també l’hàbitat de les espècies. Hi ha moltes espècies animals i vegetals que desenvolupen l’activitat durant la nit, com ara
els insectes o bé algunes plantes que es preparen per a la pol·linització en l’obscuritat; són els cicles naturals de la vida que pateixen l’efecte de la CL. A les
persones també ens afecta la CL; en aquest cas, parlem d’‘intrusió lumínica’: la llum que entra per la finestra perquè el fanal que tenim a sota no és correcte o bé
no està orientat correctament.
2011-09-07T10:31:39ZVidal Oliveras, NeusRío Fernandez, Joaquín delLa vida de l’espècie humana està adaptada a les hores de llum natural des del principi de la història, de manera que es pugui dur a terme qualsevol tipus
d’activitat. Com a conseqüència de la necessitat o les ganes d’ampliar la franja horària d’aquestes activitats, es va crear el que coneixem com a ‘llum artificial’,
des del foc, els llums d’oli, els de gas, fins a arribar als diferents tipus de làmpades actuals, que funcionen amb l’electricitat, com ara les incandescents, les de
vapor de mercuri, les de vapor de sodi, les fluorescents i els LED.
La tecnologia ha anat avançant amb els anys, per facilitar-nos la vida, i avui en dia avança molt de pressa. Moltes coses que han anat sorgint al llarg de la
història i que han permès millorar la nostra qualitat de vida, com ara les indústries, les noves tecnologies..., amb el temps han portat lligades conseqüències que
principalment han afectat el medi ambient.
La il·luminació també comporta conseqüències per al medi ambient i aquesta és la causa del que s’anomena ‘contaminació lumínica’ (CL). Aquest, però, no és
un concepte nou; tot i que els últims anys s’ha incrementat l’interès per estudiar aquest tipus de contaminació, ja fa molt temps que es va començar a fer, quan
els astrònoms es van trobar que no podien observar el cel amb claredat a causa del núvol de llum provocat per la il·luminació dels carrers de les ciutats. De fet,
nosaltres mateixos ens podem adonar de la CL que produeix la nostra pròpia ciutat observant els núvols de llum que s’hi veuen a sobre, des dels afores, quan hi
arribem de nit. La CL es produeix perquè la llum col·lideix amb les partícules que estan en suspensió a l’atmosfera; és per això que a l’hora d’estudiar-la no
només s’han de tenir en compte els llums sinó també les condicions atmosfèriques, climatològiques i del terreny.
I ara què hem de fer? Reduir la il·luminació? Això suposaria que no podríem desenvolupar certes activitats de nit, o que tindríem por de passar per segons quins
carrers perquè no ens hi veuríem, o que es registrarien accidents per mala visibilitat o enlluernament. No, no cal reduir la il·luminació, sinó fer-ne un bon disseny,
de manera que s’aprofiti tota la llum que produeix una làmpada per il·luminar, ja que avui en dia hi ha molts sistemes d’enllumenat que malgasten la llum, perquè
la dirigeixen cap a llocs innecessaris; cal dirigir tota la llum cap a terra. Aquest bon disseny també ha de permetre que l’enllumenat sigui més eficient
energèticament, de manera que es fomenti l’estalvi energètic i econòmic.
Ara, en molts llocs la nit ja no existeix. La capacitat d’emissió lumínica de les instal·lacions actuals és molt superior a la que la natura pot suportar. La CL no
només afecta la visibilitat del cel sinó també l’hàbitat de les espècies. Hi ha moltes espècies animals i vegetals que desenvolupen l’activitat durant la nit, com ara
els insectes o bé algunes plantes que es preparen per a la pol·linització en l’obscuritat; són els cicles naturals de la vida que pateixen l’efecte de la CL. A les
persones també ens afecta la CL; en aquest cas, parlem d’‘intrusió lumínica’: la llum que entra per la finestra perquè el fanal que tenim a sota no és correcte o bé
no està orientat correctament.Material didáctico basado en Virtual Test Bed para sistemas electrónicos de potencia para energías renovables
http://hdl.handle.net/2117/7114
Material didáctico basado en Virtual Test Bed para sistemas electrónicos de potencia para energías renovables
Biel Solé, Domingo; Ramos Lara, Rafael Ramón
En este trabajo se presenta la experiencia didáctica desarrollada por profesores de la Universidad Politécnica de Cataluña con relación a las energías renovables y su actual aplicación tecnológica. En este sentido se indica el programa de teoría y prácticas de la asignatura "Sistemas Electrónicos de Potencia para Energías Renovables" que se oferta actualmente como asignatura optativa en la Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Vilanova i la Geltrú. Las prácticas de la asignatura se basan en el uso del programa de libre acceso Virtual Test Bed.
2010-05-04T08:47:05ZBiel Solé, DomingoRamos Lara, Rafael RamónEn este trabajo se presenta la experiencia didáctica desarrollada por profesores de la Universidad Politécnica de Cataluña con relación a las energías renovables y su actual aplicación tecnológica. En este sentido se indica el programa de teoría y prácticas de la asignatura "Sistemas Electrónicos de Potencia para Energías Renovables" que se oferta actualmente como asignatura optativa en la Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Vilanova i la Geltrú. Las prácticas de la asignatura se basan en el uso del programa de libre acceso Virtual Test Bed.