Algeps: revista de geologia
http://hdl.handle.net/2099/7555
2024-03-28T21:42:11ZRecorregut de recerca geològica per la comarca de l´Alt Maestrat: des de Benassal i la Font d´En Segures cap a la Torre d´En Besora, Culla, Vilar de Canes i Albocàsser
http://hdl.handle.net/2117/84455
Recorregut de recerca geològica per la comarca de l´Alt Maestrat: des de Benassal i la Font d´En Segures cap a la Torre d´En Besora, Culla, Vilar de Canes i Albocàsser
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim; Vilaltella, Jaume
Itinerari realitzat el dia 8 de desembre del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló, d´acord amb el treball de RIBA et altri (1976); i també d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). En tot cas, aquesta zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari es situa dintre de la denominada Zona d’Enllaç entre les alineacions clarament ibèriques predominants (de rumbs NW-SE o WNW-ESE), amb les molt freqüents interferències “catalanes” de direccions NNE-SSW i NE-SW, perpendiculars amb les anteriors. Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment del Cretàcic i del Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al proper cim del Penyagolosa. Així, en aquest recorregut, entre Vilafranca del Cid, Ares del Mestre, Benassal, la Torre d´En Besora i Culla, predominen els sediments materials carbonatats del Mesozoic (repartint-se segons els llocs entre el Juràssic i el Cretàcic). Ocasionalment, també trobarem sediments triàsic (amb nivells de guixos i argiles). Per d´altra banda, aquest recorregut es desenvoluparà a traves d´una sola de les comarques que constitueixen la denominada Regió de Castelló: la de l´Alt Maestrat.
2016-03-15T17:38:12ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimVilaltella, JaumeItinerari realitzat el dia 8 de desembre del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló, d´acord amb el treball de RIBA et altri (1976); i també d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). En tot cas, aquesta zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari es situa dintre de la denominada Zona d’Enllaç entre les alineacions clarament ibèriques predominants (de rumbs NW-SE o WNW-ESE), amb les molt freqüents interferències “catalanes” de direccions NNE-SSW i NE-SW, perpendiculars amb les anteriors. Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment del Cretàcic i del Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al proper cim del Penyagolosa. Així, en aquest recorregut, entre Vilafranca del Cid, Ares del Mestre, Benassal, la Torre d´En Besora i Culla, predominen els sediments materials carbonatats del Mesozoic (repartint-se segons els llocs entre el Juràssic i el Cretàcic). Ocasionalment, també trobarem sediments triàsic (amb nivells de guixos i argiles). Per d´altra banda, aquest recorregut es desenvoluparà a traves d´una sola de les comarques que constitueixen la denominada Regió de Castelló: la de l´Alt Maestrat.Recorregut de recerca geològica per la comarca de l´Alt Maestrat: des de Vilafranca Del Cid cap a Ares del Maestrat i a Benassal
http://hdl.handle.net/2117/84454
Recorregut de recerca geològica per la comarca de l´Alt Maestrat: des de Vilafranca Del Cid cap a Ares del Maestrat i a Benassal
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim; Vilaltella, Jaume
Itinerari realitzat el dia 8 de desembre del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló, d´acord amb el treball de RIBA et altri (1976); i també d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). En tot cas, aquesta zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari es situa dintre de la denominada Zona d’Enllaç entre les alineacions clarament ibèriques predominants (de rumbs NW-SE o WNW-ESE), amb les molt freqüents interferències “catalanes” de direccions NNE-SSW i NE-SW, perpendiculars amb les anteriors. Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment del Cretàcic i del Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al proper cim del Penyagolosa l´indret considerat com al més alt del País Valencià, tot i que el Calderó (al Racó d’Ademús, fronterer amb l´Aragó, uns 50 m més alt). Així, en aquest recorregut, entre Vilafranca del Cid, Ares del Maestrat, Benassal, la Torre d´En Besora i Culla, predominen els sediments materials carbonatats del Mesozoics (repartint-se segons els llocs entre el Juràssic i el Cretàcic). Ocasionalment, també trobarem sediments triàsic (amb nivells de guixos i argiles).
2016-03-15T17:38:10ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimVilaltella, JaumeItinerari realitzat el dia 8 de desembre del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló, d´acord amb el treball de RIBA et altri (1976); i també d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). En tot cas, aquesta zona per on discorrerà el recorregut de l´itinerari es situa dintre de la denominada Zona d’Enllaç entre les alineacions clarament ibèriques predominants (de rumbs NW-SE o WNW-ESE), amb les molt freqüents interferències “catalanes” de direccions NNE-SSW i NE-SW, perpendiculars amb les anteriors. Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment del Cretàcic i del Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al proper cim del Penyagolosa l´indret considerat com al més alt del País Valencià, tot i que el Calderó (al Racó d’Ademús, fronterer amb l´Aragó, uns 50 m més alt). Així, en aquest recorregut, entre Vilafranca del Cid, Ares del Maestrat, Benassal, la Torre d´En Besora i Culla, predominen els sediments materials carbonatats del Mesozoics (repartint-se segons els llocs entre el Juràssic i el Cretàcic). Ocasionalment, també trobarem sediments triàsic (amb nivells de guixos i argiles).Recorrido geológico y mineralógico por la comarca del Maestrazgo: Desde Cantavieja a Villarroya de los Pinares y Allepúz
http://hdl.handle.net/2117/84453
Recorrido geológico y mineralógico por la comarca del Maestrazgo: Desde Cantavieja a Villarroya de los Pinares y Allepúz
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim; Vilaltella, Jaume
Itinerario realitzado el día 7 de diciembre de 2014. En este caso, el presente itinerario se desarrollará totalmente por la denominada Rama Aragonesa de la Cordillera Ibérica. En este recorrido se irán encontrando afloramientos de los materiales mesozoicos (del Triásico, del Jurásico y del Cretácico, especialmente de este último). En concreto, el recorrido se realizará en buena parte por la denominada Cuenca del Maestrazgo. Los materiales antes mencionados se hallan levemente influenciados por las características la denominada Zona de Enlace de la Cordillera Ibérica con el Sistema Mediterráneo; aunque en todos los casos van a predominar las estructuras ibéricas (WNW-ESE) sobre las “catalanas” (NNE-SSW), al hallarnos plenamente dentro del dominio ibérico. Por otra parte, este itinerario discurrirá por una de las comarcas de Teruel, concretamente por la del Maestrazgo (con centro en Cantavieja). Esta comarca forma parte del Maestrazgo histórico.
2016-03-15T17:38:07ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimVilaltella, JaumeItinerario realitzado el día 7 de diciembre de 2014. En este caso, el presente itinerario se desarrollará totalmente por la denominada Rama Aragonesa de la Cordillera Ibérica. En este recorrido se irán encontrando afloramientos de los materiales mesozoicos (del Triásico, del Jurásico y del Cretácico, especialmente de este último). En concreto, el recorrido se realizará en buena parte por la denominada Cuenca del Maestrazgo. Los materiales antes mencionados se hallan levemente influenciados por las características la denominada Zona de Enlace de la Cordillera Ibérica con el Sistema Mediterráneo; aunque en todos los casos van a predominar las estructuras ibéricas (WNW-ESE) sobre las “catalanas” (NNE-SSW), al hallarnos plenamente dentro del dominio ibérico. Por otra parte, este itinerario discurrirá por una de las comarcas de Teruel, concretamente por la del Maestrazgo (con centro en Cantavieja). Esta comarca forma parte del Maestrazgo histórico.Recorrido geológico, mineralógico y geográfico por la comarca del Maestrazgo: desde el Puerto del Cuarto Pelado (Cantavieja) a la Cañada de Benatanduz y a Villarluengo
http://hdl.handle.net/2099/16743
Recorrido geológico, mineralógico y geográfico por la comarca del Maestrazgo: desde el Puerto del Cuarto Pelado (Cantavieja) a la Cañada de Benatanduz y a Villarluengo
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim
Itinerario realitzado el dia 7 de Diciembre de 2014. En este caso, el presente itinerario se desarrollará totalmente por la denominada Rama Aragonesa de la Cordillera Ibérica. En este recorrido se irán encontrando afloramientos de los materiales mesozoicos (del Triásico, del Jurásico y del Cretácico, especialmente de este último). En concreto, el recorrido se realizará en buena parte por la denominada Cuenca del Maestrazgo. Los materiales antes mencionados se hallan levemente influenciados por las características la denominada Zona de Enlace de la Cordillera Ibérica con el Sistema Mediterráneo; aunque en todos los casos van a predominar las estructuras de dirección ibérica (WNW-ESE) sobre las de direcciones “catalanas” (NNE-SSW), al hallarnos plenamente dentro del dominio ibérico. Así, el recorrido del itinerario transitará, en buena parte, por la gran comarca histórica Maestrat-Maestrazgo, (coincidiendo generalmente con la unidad geológica del mismo nombre). Aun así, la mayor parte de recorrido se efectuará por una sola comarca: la del Maestrazgo.
2015-07-09T11:26:59ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimItinerario realitzado el dia 7 de Diciembre de 2014. En este caso, el presente itinerario se desarrollará totalmente por la denominada Rama Aragonesa de la Cordillera Ibérica. En este recorrido se irán encontrando afloramientos de los materiales mesozoicos (del Triásico, del Jurásico y del Cretácico, especialmente de este último). En concreto, el recorrido se realizará en buena parte por la denominada Cuenca del Maestrazgo. Los materiales antes mencionados se hallan levemente influenciados por las características la denominada Zona de Enlace de la Cordillera Ibérica con el Sistema Mediterráneo; aunque en todos los casos van a predominar las estructuras de dirección ibérica (WNW-ESE) sobre las de direcciones “catalanas” (NNE-SSW), al hallarnos plenamente dentro del dominio ibérico. Así, el recorrido del itinerario transitará, en buena parte, por la gran comarca histórica Maestrat-Maestrazgo, (coincidiendo generalmente con la unidad geológica del mismo nombre). Aun así, la mayor parte de recorrido se efectuará por una sola comarca: la del Maestrazgo. Recorrido geológico, mineralógico y geográfico por las comarcas del Alt Maestrat y del Maestrazgo: desde Vilafranca del Cid a la Iglesuela del Cid, Cantavieja y al Puerto del Cuarto Pelado
http://hdl.handle.net/2099/16742
Recorrido geológico, mineralógico y geográfico por las comarcas del Alt Maestrat y del Maestrazgo: desde Vilafranca del Cid a la Iglesuela del Cid, Cantavieja y al Puerto del Cuarto Pelado
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim
Itinerario realitzado el dia 7 de Diciembre de 2014. En este caso, el presente itinerario se desarrollará totalmente por la denominada Rama Aragonesa de la Cordillera Ibérica. En este recorrido se irán encontrando afloramientos de los materiales mesozoicos (del Triásico, del Jurásico y del Cretácico, especialmente de este último). En concreto, el recorrido se realizará en buena parte por la denominada Cuenca del Maestrazgo. Los materiales antes mencionados se hallan levemente influenciados por las características la denominada Zona de Enlace de la Cordillera Ibérica con el Sistema Mediterráneo; aunque en todos los casos van a predominar las estructuras de dirección ibérica (WNW-ESE) sobre las de direcciones “catalanas” (NNE-SSW), al hallarnos plenamente dentro del dominio ibérico. Así, el recorrido del itinerario transitará, en buena parte, por la gran comarca histórica Maestrat-Maestrazgo, (coincidiendo generalmente con la unidad geológica del mismo nombre). Aun así, la mayor parte de recorrido se efectuará por una sola comarca: la del Maestrazgo; sin embargo, se iniciará en la comarca castellonense del Alt Maestrat (integrante del Maestrat – Maestrazgo histórico).
2015-07-09T11:26:58ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimItinerario realitzado el dia 7 de Diciembre de 2014. En este caso, el presente itinerario se desarrollará totalmente por la denominada Rama Aragonesa de la Cordillera Ibérica. En este recorrido se irán encontrando afloramientos de los materiales mesozoicos (del Triásico, del Jurásico y del Cretácico, especialmente de este último). En concreto, el recorrido se realizará en buena parte por la denominada Cuenca del Maestrazgo. Los materiales antes mencionados se hallan levemente influenciados por las características la denominada Zona de Enlace de la Cordillera Ibérica con el Sistema Mediterráneo; aunque en todos los casos van a predominar las estructuras de dirección ibérica (WNW-ESE) sobre las de direcciones “catalanas” (NNE-SSW), al hallarnos plenamente dentro del dominio ibérico. Así, el recorrido del itinerario transitará, en buena parte, por la gran comarca histórica Maestrat-Maestrazgo, (coincidiendo generalmente con la unidad geológica del mismo nombre). Aun así, la mayor parte de recorrido se efectuará por una sola comarca: la del Maestrazgo; sin embargo, se iniciará en la comarca castellonense del Alt Maestrat (integrante del Maestrat – Maestrazgo histórico).Recorrido geológico y minero por las comarcas del Alt Maestrat del Maestrazgo y de Gúdar Javalambre: desde la Pobla de Sant Miquel al Santuari de l´Estrella y a Mosqueruela
http://hdl.handle.net/2099/16741
Recorrido geológico y minero por las comarcas del Alt Maestrat del Maestrazgo y de Gúdar Javalambre: desde la Pobla de Sant Miquel al Santuari de l´Estrella y a Mosqueruela
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim
Itinerario realitzado el dia 6 de Diciembre de 2014. En este caso, el presente itinerario se desarrollará totalmente por la denominada Rama Aragonesa de la Cordillera Ibérica. En este recorrido se irán encontrando afloramientos de los materiales mesozoicos (del Triásico, del Jurásico y del Cretácico, especialmente de este último). En concreto, el recorrido se realizará en buena parte por la denominada Cuenca del Maestrazgo. Los materiales antes mencionados se hallan levemente influenciados por las características la denominada Zona de Enlace de la Cordillera Ibérica con el Sistema Mediterráneo; aunque van a predominar las estructuras ibéricas (WNW-ESE) sobre las “catalanas” (NNE-SSW), al hallarnos plenamente dentro del dominio ibérico. Así, el recorrido del itinerario transitará, en buena parte, por la gran comarca histórica Maestrat-Maestrazgo, (coincidiendo en parte con la unidad geológica del mismo nombre). Aun así, el recorrido se efectuará por dos comarcas: por la del Alt Maestrat (de las tierras de Castellón) y por la de Gúdar – Javalambre (esta última de Teruel). Asimismo, se realizaran hijuelas por la comarca del Maestrazgo. Sin embargo, la totalidad del recorrido, como hemos dicho se sitúa dentro de la Cuenca del Maestrazgo y dentro del Maestrazgo Histórico.
2015-07-09T11:26:56ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimItinerario realitzado el dia 6 de Diciembre de 2014. En este caso, el presente itinerario se desarrollará totalmente por la denominada Rama Aragonesa de la Cordillera Ibérica. En este recorrido se irán encontrando afloramientos de los materiales mesozoicos (del Triásico, del Jurásico y del Cretácico, especialmente de este último). En concreto, el recorrido se realizará en buena parte por la denominada Cuenca del Maestrazgo. Los materiales antes mencionados se hallan levemente influenciados por las características la denominada Zona de Enlace de la Cordillera Ibérica con el Sistema Mediterráneo; aunque van a predominar las estructuras ibéricas (WNW-ESE) sobre las “catalanas” (NNE-SSW), al hallarnos plenamente dentro del dominio ibérico. Así, el recorrido del itinerario transitará, en buena parte, por la gran comarca histórica Maestrat-Maestrazgo, (coincidiendo en parte con la unidad geológica del mismo nombre). Aun así, el recorrido se efectuará por dos comarcas: por la del Alt Maestrat (de las tierras de Castellón) y por la de Gúdar – Javalambre (esta última de Teruel). Asimismo, se realizaran hijuelas por la comarca del Maestrazgo. Sin embargo, la totalidad del recorrido, como hemos dicho se sitúa dentro de la Cuenca del Maestrazgo y dentro del Maestrazgo Histórico. Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alcalatén: des de Vistabella del Maestrat cap Atzeneta del Maestrat i cap a les Useres
http://hdl.handle.net/2099/16740
Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alcalatén: des de Vistabella del Maestrat cap Atzeneta del Maestrat i cap a les Useres
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim
Itinerari realitzat el dia 6 de desembre del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló. També, es podria incloure bona part del recorregut, dintre de la denominada Conca del Maestrat. Així, l´itinerari discorrerà íntegrament per la zona també denominada del Maestrat, pels seus sectors corresponents a la Zona d´Enllaç entre les dues serralades anteriorment esmentades, de direccions: NE-SW (o NNE-SSW) i WNW-ESE (de vegades NW-SE), corresponents a les alineacions catalana i ibèrica, respectivament. Igualment, el recorregut s´inclou dintre d´aquesta zona, d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). En funció d´aquestes circumstàncies ens trobarem molts indrets amb clares interferències entre les dues direccions acabades d´esmentar; tot i que en aquestes interferències predominarà quasi sempre en aquesta zona, la direcció ibèrica. Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment pertanyents al Cretàcic i al Juràssic), de naturalesa calcària.Per altra banda, el recorregut de l´itinerari transitarà per la gran comarca històrica del Maestrat-Maestrazgo, (coincident en bona part amb la unitat geològica del mateix nom). Tot i així, el recorregut de l´itinerari discorrerà per una sola comarca: la de l´Alcalatén (de la de Castelló). Així, el recorregut s´iniciarà per es immediacions de Vistabella del Maestrat, des d´on s´anirà cap a la població d´Atzeneta del Maestrat. Finalitzarà, per altra banda, prop de les Useres.
2015-07-09T11:26:52ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimItinerari realitzat el dia 6 de desembre del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló. També, es podria incloure bona part del recorregut, dintre de la denominada Conca del Maestrat. Així, l´itinerari discorrerà íntegrament per la zona també denominada del Maestrat, pels seus sectors corresponents a la Zona d´Enllaç entre les dues serralades anteriorment esmentades, de direccions: NE-SW (o NNE-SSW) i WNW-ESE (de vegades NW-SE), corresponents a les alineacions catalana i ibèrica, respectivament. Igualment, el recorregut s´inclou dintre d´aquesta zona, d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). En funció d´aquestes circumstàncies ens trobarem molts indrets amb clares interferències entre les dues direccions acabades d´esmentar; tot i que en aquestes interferències predominarà quasi sempre en aquesta zona, la direcció ibèrica. Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment pertanyents al Cretàcic i al Juràssic), de naturalesa calcària.Per altra banda, el recorregut de l´itinerari transitarà per la gran comarca històrica del Maestrat-Maestrazgo, (coincident en bona part amb la unitat geològica del mateix nom). Tot i així, el recorregut de l´itinerari discorrerà per una sola comarca: la de l´Alcalatén (de la de Castelló). Així, el recorregut s´iniciarà per es immediacions de Vistabella del Maestrat, des d´on s´anirà cap a la població d´Atzeneta del Maestrat. Finalitzarà, per altra banda, prop de les Useres. Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de Gúdar – Javalambre i de l´Alcalatén: des de Mosqueruela a Puertomingalvo, Sant Joan de Penyagolososa i a Vistabella del Maestrat
http://hdl.handle.net/2099/16370
Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de Gúdar – Javalambre i de l´Alcalatén: des de Mosqueruela a Puertomingalvo, Sant Joan de Penyagolososa i a Vistabella del Maestrat
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim
Itinerari realitzat el dia 6 de desembre del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló. També, es podria incloure bona part del recorregut, dintre de la denominada Conca del Maestrat. Així, l´itinerari discorrerà íntegrament per la zona també denominada del Maestrat, pels seus sectors corresponents a la Zona d´Enllaç entre les dues serralades anteriorment esmentades, de direccions: NE-SW (o NNE-SSW) i WNW-ESE (de vegades NW-SE), corresponents a les alineacions catalana i ibèrica, respectivament. En funció d´aquestes circumstàncies ens trobarem molts indrets amb clares interferències entre les dues direccions acabades d´esmentar; tot i que en aquestes interferències predominarà quasi sempre en aquesta zona, la direcció ibèrica. Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment pertanyents al Cretàcic i al Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al propi cim del Penyagolosa l´indret considerat com al més alt del País Valencià. El recorregut de l´itinerari passarà per dues comarques: la del Gúdar – Javalambre (Teruel) i la de l´Alcalatén (Castelló). Així, el recorregut començarà a la primera comarca, prop de la població de Mosqueruela, per tal d´anar per la comarca fins arribar prop de la Puertomingalvo. Després es penetrarà a la segona comarca, per la qual es circularà fins a Vistabella del Maestrat, per on finalitzarà el recorregut, després d´haver-nos apropat al Penyagolosa.
2015-05-04T14:50:57ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimItinerari realitzat el dia 6 de desembre del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló. També, es podria incloure bona part del recorregut, dintre de la denominada Conca del Maestrat. Així, l´itinerari discorrerà íntegrament per la zona també denominada del Maestrat, pels seus sectors corresponents a la Zona d´Enllaç entre les dues serralades anteriorment esmentades, de direccions: NE-SW (o NNE-SSW) i WNW-ESE (de vegades NW-SE), corresponents a les alineacions catalana i ibèrica, respectivament. En funció d´aquestes circumstàncies ens trobarem molts indrets amb clares interferències entre les dues direccions acabades d´esmentar; tot i que en aquestes interferències predominarà quasi sempre en aquesta zona, la direcció ibèrica. Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment pertanyents al Cretàcic i al Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al propi cim del Penyagolosa l´indret considerat com al més alt del País Valencià. El recorregut de l´itinerari passarà per dues comarques: la del Gúdar – Javalambre (Teruel) i la de l´Alcalatén (Castelló). Així, el recorregut començarà a la primera comarca, prop de la població de Mosqueruela, per tal d´anar per la comarca fins arribar prop de la Puertomingalvo. Després es penetrarà a la segona comarca, per la qual es circularà fins a Vistabella del Maestrat, per on finalitzarà el recorregut, després d´haver-nos apropat al Penyagolosa. Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l´Alcalatén i de Gúdar – Javalambre: des de Vistabella del Maestrat a Puertomingalvo
http://hdl.handle.net/2099/16369
Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l´Alcalatén i de Gúdar – Javalambre: des de Vistabella del Maestrat a Puertomingalvo
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim
Itinerari realitzat el dia 4 de maig del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló, d´acord amb el treball d´Oriol RIBA (1976). Igualment, el recorregut s´inclou dintre d´aquesta unitat geològica d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). També cal dir que per aquests sectors es presenten alineacions clarament ibèriques (NW-SE o WNW-ESE). Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment pertanyents al Cretàcic i al Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al propi cim del Penyagolosa l´indret considerat com al més alt del País Valencià. Per d´altra banda, aquest recorregut es desenvoluparà a traves de dos comarques: així s´iniciarà a la de l´Alcalatén (una comarca valenciana de la Regió de Castelló) i finalitzarà a la de Gúdar – Javalambre (una comarca aragonesa de la Regió del Túria, de Teruel).
2015-05-04T14:50:53ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimItinerari realitzat el dia 4 de maig del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló, d´acord amb el treball d´Oriol RIBA (1976). Igualment, el recorregut s´inclou dintre d´aquesta unitat geològica d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). També cal dir que per aquests sectors es presenten alineacions clarament ibèriques (NW-SE o WNW-ESE). Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment pertanyents al Cretàcic i al Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al propi cim del Penyagolosa l´indret considerat com al més alt del País Valencià. Per d´altra banda, aquest recorregut es desenvoluparà a traves de dos comarques: així s´iniciarà a la de l´Alcalatén (una comarca valenciana de la Regió de Castelló) i finalitzarà a la de Gúdar – Javalambre (una comarca aragonesa de la Regió del Túria, de Teruel).Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de Gúdar – Javalambre, del Maestrazgo i de l´Alt Maestrat: des de Mosqueruela a la Iglesuela del Cid (l’Anglesola) i a Vilafranca del Cid
http://hdl.handle.net/2099/16368
Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de Gúdar – Javalambre, del Maestrazgo i de l´Alt Maestrat: des de Mosqueruela a la Iglesuela del Cid (l’Anglesola) i a Vilafranca del Cid
Mata Perelló, Josep Maria; Sanz Balagué, Joaquim
Itinerari realitzat el dia 4 de maig del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló, d´acord amb el treball d´Oriol RIBA (1976). Igualment, el recorregut s´inclou dintre d´aquesta unitat geològica d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). També xal dir que per aquests sectors es presenten alineacions clarament ibèriques (NW-SE o WNW-ESE). Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment pertanyents al Cretàcic i al Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al propi cim del Penyagolosa l´indret considerat com al més alt del País Valencià, tot i que el Calderó (situat al Racó d’Ademús, fronterer amb l´Aragó, és uns 50 m més alt). Per d´altra banda, aquest recorregut es desenvoluparà a traves de diferents comarques aragoneses i valencianes. Així discorrerà per les comarques de Gúdar – Javalambre i Maeztrazgo; així com per la de l´Alt Maestrat.
2015-05-04T14:50:50ZMata Perelló, Josep MariaSanz Balagué, JoaquimItinerari realitzat el dia 4 de maig del 2014. Aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per una de les unitats geològiques que constitueixen el País Valencià: concretament per la que ocupa la major part de la seva superfície, per la Serralada Ibèrica (i dintre d´aquesta pels sectors denominats Muntanyam de Castelló, d´acord amb el treball d´Oriol RIBA (1976). Igualment, el recorregut s´inclou dintre d´aquesta unitat geològica d´acord amb el treball de GUIMERÀ et altri (1992). També xal dir que per aquests sectors es presenten alineacions clarament ibèriques (NW-SE o WNW-ESE). Aquest conjunt, es troba constituït majoritàriament per relleus mesozoics (fonamentalment pertanyents al Cretàcic i al Juràssic), de naturalesa calcària, com succeeix al propi cim del Penyagolosa l´indret considerat com al més alt del País Valencià, tot i que el Calderó (situat al Racó d’Ademús, fronterer amb l´Aragó, és uns 50 m més alt). Per d´altra banda, aquest recorregut es desenvoluparà a traves de diferents comarques aragoneses i valencianes. Així discorrerà per les comarques de Gúdar – Javalambre i Maeztrazgo; així com per la de l´Alt Maestrat.