2008, núm. 10
http://hdl.handle.net/2099/7099
Sostenibilitat i educació / Sostenibilidad y educación / Sustainability and education2024-03-29T06:57:29ZRecursos a Internet sobre sostenibilitat i educació
http://hdl.handle.net/2099/7111
Recursos a Internet sobre sostenibilitat i educació
Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria
2009-01-30T15:16:28ZPuertas Molina, MiquelCastillo Mas, NúriaRecursos bibliogràfics sobre sostenibilitat i educació
http://hdl.handle.net/2099/7110
Recursos bibliogràfics sobre sostenibilitat i educació
Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria
2009-01-30T15:11:03ZPuertas Molina, MiquelCastillo Mas, NúriaEducating Engineers for Sustainability. Why? What? How?
http://hdl.handle.net/2099/7109
Educating Engineers for Sustainability. Why? What? How?
Segalàs Coral, Jordi
El desenvolupament sostenible (DS) és un procés en què s’han d’involucrar tots els actors de la
nostra societat per aconseguir la fita d’un món sostenible. Les persones que treballen en
l’enginyeria, que són una de les parts interessades d’aquest camí cap al DS, hi han de jugar un
paper clau. Aquest article analitza la funció de l’educació superior en la formació dels i les
professionals que han de liderar el canvi cap a un futur més sostenible. En concret, s’hi analitza
el paper que haurien de tenir-hi les universitats tecnològiques i PER QUÈ haurien d’integrar
l’educació en sostenibilitat com a valor central dels plans d’estudis d’Enginyeria. Posteriorment
es presenta el QUÈ, quines competències, àrees de coneixement i comprensió, capacitats,
habilitats i actituds hauria d’aprendre l’estudiantat d’Enginyeria a les universitats. En darrer lloc,
s’hi analitza COM es pot fer que sigui possible adquirir aquestes competències en DS a través
de la millora pedagògica necessària a les institucions d’educació superior.; El desarrollo sostenible (DS) es un proceso en el que se han de involucrar todos los actores de
nuestra sociedad para conseguir el objetivo de un mundon sostenible. Las personas que trabajan
en la ingeniería, que son una de las partes interesadas de este camino hacia el DS, han de jugar
un papel clave. Este artículo analiza la función de la educación superior en la formación de los y
las profesionales que han de liderar el cambio hacia un futuro más sostenible. En concreto, se
analiza el papel que deberían tener las universidades tecnológicas y POR QUÉ deberían integrar
la educación en sostenibilidad como valor central de los planes de estudios de Ingeniería.
Posteriormente se presenta el QUÉ, que competencias, áreas de conocimiento y comprensión,
capacidades, habilidades y actitudes debería aprender el estudiantado de Ingeniería en las
universidades. En último lugar, se analiza CÓMO se puede hacer que sea posible adquirir estas
competencias en DS a través de la mejora pedagógica necesaria en las instituciones de educación
superior.; Sustainable development (SD) is a process which all actors of our society must be involved in to
achieve a sustainable world. Those in the engineering profession, who are among the stakeholders
involved in this path towards SD, have a key role to play. This paper analyzes the role of higher
education in graduating professionals that should lead the shift to a more sustainable future.
Specifically, the role technological universities should play is studied and WHY they should
integrate sustainability education as a core value in the engineering curricula. Then WHAT
competences, in the domains of knowledge and understanding, skills and abilities and attitudes,
should be learnt by engineering undergraduates at the universities are presented. Finally, HOW
to make the acquisition of these SD competences possible is analyzed through the pedagogical
improvement needed in existing higher education institutions.
2009-01-30T15:01:11ZSegalàs Coral, JordiEl desenvolupament sostenible (DS) és un procés en què s’han d’involucrar tots els actors de la
nostra societat per aconseguir la fita d’un món sostenible. Les persones que treballen en
l’enginyeria, que són una de les parts interessades d’aquest camí cap al DS, hi han de jugar un
paper clau. Aquest article analitza la funció de l’educació superior en la formació dels i les
professionals que han de liderar el canvi cap a un futur més sostenible. En concret, s’hi analitza
el paper que haurien de tenir-hi les universitats tecnològiques i PER QUÈ haurien d’integrar
l’educació en sostenibilitat com a valor central dels plans d’estudis d’Enginyeria. Posteriorment
es presenta el QUÈ, quines competències, àrees de coneixement i comprensió, capacitats,
habilitats i actituds hauria d’aprendre l’estudiantat d’Enginyeria a les universitats. En darrer lloc,
s’hi analitza COM es pot fer que sigui possible adquirir aquestes competències en DS a través
de la millora pedagògica necessària a les institucions d’educació superior.
El desarrollo sostenible (DS) es un proceso en el que se han de involucrar todos los actores de
nuestra sociedad para conseguir el objetivo de un mundon sostenible. Las personas que trabajan
en la ingeniería, que son una de las partes interesadas de este camino hacia el DS, han de jugar
un papel clave. Este artículo analiza la función de la educación superior en la formación de los y
las profesionales que han de liderar el cambio hacia un futuro más sostenible. En concreto, se
analiza el papel que deberían tener las universidades tecnológicas y POR QUÉ deberían integrar
la educación en sostenibilidad como valor central de los planes de estudios de Ingeniería.
Posteriormente se presenta el QUÉ, que competencias, áreas de conocimiento y comprensión,
capacidades, habilidades y actitudes debería aprender el estudiantado de Ingeniería en las
universidades. En último lugar, se analiza CÓMO se puede hacer que sea posible adquirir estas
competencias en DS a través de la mejora pedagógica necesaria en las instituciones de educación
superior.
Sustainable development (SD) is a process which all actors of our society must be involved in to
achieve a sustainable world. Those in the engineering profession, who are among the stakeholders
involved in this path towards SD, have a key role to play. This paper analyzes the role of higher
education in graduating professionals that should lead the shift to a more sustainable future.
Specifically, the role technological universities should play is studied and WHY they should
integrate sustainability education as a core value in the engineering curricula. Then WHAT
competences, in the domains of knowledge and understanding, skills and abilities and attitudes,
should be learnt by engineering undergraduates at the universities are presented. Finally, HOW
to make the acquisition of these SD competences possible is analyzed through the pedagogical
improvement needed in existing higher education institutions.Relación entre conocimiento y actitudes hacia la sostenibilidad de estudiantes universitarios
http://hdl.handle.net/2099/7106
Relación entre conocimiento y actitudes hacia la sostenibilidad de estudiantes universitarios
Onaindia Olalde, Miren; Ibabe, Arantza
L’objectiu de l’estudi és analitzar els coneixements i les actituds respecte a la sostenibilitat en els
estudiants universitaris. Es comparen les actituds dels estudiantes en relació a diferents
especialitats acadèmiques: Enginyeria Tècnica i Ciències Socials.
Es percep una diferència quant a la percepció de la problemàtica mediambiental entre els
estudiants de les dues especialitats. Les actituds més actives a favor de la sostenibilitat, com ara
canvis en els modes de vida, es percep en els estudiants de Ciències Socials, malgrat que aquests
demostren un menor coneixement de la problemàtica i dels conceptes teòrics sobre
sostenibilitat. Es pot concloure que el coneixement del problema ambiental no està relacionat
directament amb la disposició activa de la cerca de solucions. Per potenciar actituds més actives
per part de l’alumnat, des de l’àmbit universitari, seria necessària la definició de programes amb
assignatures més interdisciplinàries.; El objetivo del estudio es analizar los conocimientos y las actitudes con relación a la sostenibilidad
en los estudiantes universitarios. Se comparan las actitudes de los estudiantes en relación a
diferentes especialidades académicas: Ingeniería Técnica y Ciencias Sociales.
Se percibe una diferencia en cuanto a la percepción de la problemática medio ambiental entre
los estudiantes de las dos especialidades. Las actitudes más activas a favor de la sostenibilidad,
como cambios en el modo de vida, se aprecian en los estudiantes de Ciencias Sociales, a pesar
de que estos demuestran un menor conocimiento de la problemática y de los conceptos teóricos
sobre sostenibilidad. Se puede concluir que el conocimiento del problema ambiental no está
relacionado directamente con la disposición activa de la búsqueda de soluciones. Para potenciar
actitudes más activas por parte del alumnado, desde el ámbito universitario sería necesaria la
definición de programas con asignaturas más interdisciplinares.; The aim of this study was to analyse university students’ knowledge of and attitudes to
sustainability. The attitudes of engineering students were compared with those of social sciences
students.
The students were found to have different perceptions of environmental problems depending on
their discipline. Social sciences students had the most active positive attitudes to sustainability:
for example, they recognized the need for a change in lifestyle, despite the fact that these students
had less knowledge of the problems and of the theoretical concepts of sustainability. Thus,
knowledge of environmental problems is not directly related to a willingness to seek solutions.
To foster more active student attitudes, it is important for universities to devise syllabuses with
more interdisciplinary subjects.
2009-01-29T17:25:53ZOnaindia Olalde, MirenIbabe, ArantzaL’objectiu de l’estudi és analitzar els coneixements i les actituds respecte a la sostenibilitat en els
estudiants universitaris. Es comparen les actituds dels estudiantes en relació a diferents
especialitats acadèmiques: Enginyeria Tècnica i Ciències Socials.
Es percep una diferència quant a la percepció de la problemàtica mediambiental entre els
estudiants de les dues especialitats. Les actituds més actives a favor de la sostenibilitat, com ara
canvis en els modes de vida, es percep en els estudiants de Ciències Socials, malgrat que aquests
demostren un menor coneixement de la problemàtica i dels conceptes teòrics sobre
sostenibilitat. Es pot concloure que el coneixement del problema ambiental no està relacionat
directament amb la disposició activa de la cerca de solucions. Per potenciar actituds més actives
per part de l’alumnat, des de l’àmbit universitari, seria necessària la definició de programes amb
assignatures més interdisciplinàries.
El objetivo del estudio es analizar los conocimientos y las actitudes con relación a la sostenibilidad
en los estudiantes universitarios. Se comparan las actitudes de los estudiantes en relación a
diferentes especialidades académicas: Ingeniería Técnica y Ciencias Sociales.
Se percibe una diferencia en cuanto a la percepción de la problemática medio ambiental entre
los estudiantes de las dos especialidades. Las actitudes más activas a favor de la sostenibilidad,
como cambios en el modo de vida, se aprecian en los estudiantes de Ciencias Sociales, a pesar
de que estos demuestran un menor conocimiento de la problemática y de los conceptos teóricos
sobre sostenibilidad. Se puede concluir que el conocimiento del problema ambiental no está
relacionado directamente con la disposición activa de la búsqueda de soluciones. Para potenciar
actitudes más activas por parte del alumnado, desde el ámbito universitario sería necesaria la
definición de programas con asignaturas más interdisciplinares.
The aim of this study was to analyse university students’ knowledge of and attitudes to
sustainability. The attitudes of engineering students were compared with those of social sciences
students.
The students were found to have different perceptions of environmental problems depending on
their discipline. Social sciences students had the most active positive attitudes to sustainability:
for example, they recognized the need for a change in lifestyle, despite the fact that these students
had less knowledge of the problems and of the theoretical concepts of sustainability. Thus,
knowledge of environmental problems is not directly related to a willingness to seek solutions.
To foster more active student attitudes, it is important for universities to devise syllabuses with
more interdisciplinary subjects.La acreditación como mecanismo para la garantía del compromiso social de las universidades
http://hdl.handle.net/2099/7105
La acreditación como mecanismo para la garantía del compromiso social de las universidades
Cruz López, Yazmín
L’educació superior no pot analitzar-se sense abans fer un balanç i establir el context en què ha
de complir la seva missió. En aquest sentit, és evident que vivim en un món cada cop més complex
i amb desequilibris alarmants, en el qual es produeixen grans desigualtats i paradoxes.
Les grans transformacions que afronta la societat, com ara la creixent força del coneixement
com a un determinant del desenvolupament; la seguretat nacional o el terrorisme; la degradació
del medi ambient com a conseqüència de les pressions de l’home a la terra; el domini sobre
altres cultures, propiciant la seva desaparició, requereixen una educació superior compromesa
amb les seves funcions de servei a la societat.
Els esforços encaminats a millorar la qualitat de l’educació superior no poden ometre la valoració
de la pertinència. Aquest article planteja les raons per les quals la qualitat de l’educació necessita
aportar el sentit de pertinència social. Per a això es fa necessari el desenvolupament de criteris
i indicadors per l’acreditació de la qualitat que incloguin el compromís social de la universitat.; La educación superior no puede analizarse sin antes hacer un balance y establecer el contexto
en el que ha de cumplir su misión. En este sentido, es evidente que vivimos en un mundo cada
vez más complejo y con desequilibrios alarmantes, en el que suceden grandes desigualdades y
paradojas.
Las grandes transformaciones que enfrenta la sociedad tales como, la creciente fuerza del
conocimiento como un determinante del desarrollo; la seguridad nacional o el terrorismo; la
degradación del medio ambiente como consecuencia de las presiones del hombre a la tierra; el
dominio sobre otras culturas, propiciando su desaparición, requieren una educación superior
comprometida con sus funciones de servicio a la sociedad.
Los esfuerzos encaminados a mejorar la calidad de la educación superior no pueden omitir la
valoración de su pertinencia. Este artículo plantea las razones por las cuales la calidad de la
educación necesita aportar el sentido de pertinencia social. Para ello se hace necesario el
desarrollo de criterios e indicadores para la acreditación de la calidad que incluyan el compromiso
social de la universidad.; Prior to an analysis of higher education, the context in which it operates must be assessed and
established. In this respect, it is clear that we live in an increasingly complex world with alarming
imbalances, a world of striking inequalities and paradoxes.
Socially committed higher education is needed to face today’s major social transformations, which
include the increasingly important role of knowledge as a determinant of development; national
security and terrorism; environmental degradation as a result of human activity; and dominion
over other cultures, leading to their disappearance.
Efforts aimed at improving the quality of higher education must include an assessment of its
relevance. This article explains why the concept of social relevance is integral to the quality of
education and that it is therefore essential to develop quality assurance indicators and criteria
that take into account the social commitment of universities.
2009-01-29T17:08:59ZCruz López, YazmínL’educació superior no pot analitzar-se sense abans fer un balanç i establir el context en què ha
de complir la seva missió. En aquest sentit, és evident que vivim en un món cada cop més complex
i amb desequilibris alarmants, en el qual es produeixen grans desigualtats i paradoxes.
Les grans transformacions que afronta la societat, com ara la creixent força del coneixement
com a un determinant del desenvolupament; la seguretat nacional o el terrorisme; la degradació
del medi ambient com a conseqüència de les pressions de l’home a la terra; el domini sobre
altres cultures, propiciant la seva desaparició, requereixen una educació superior compromesa
amb les seves funcions de servei a la societat.
Els esforços encaminats a millorar la qualitat de l’educació superior no poden ometre la valoració
de la pertinència. Aquest article planteja les raons per les quals la qualitat de l’educació necessita
aportar el sentit de pertinència social. Per a això es fa necessari el desenvolupament de criteris
i indicadors per l’acreditació de la qualitat que incloguin el compromís social de la universitat.
La educación superior no puede analizarse sin antes hacer un balance y establecer el contexto
en el que ha de cumplir su misión. En este sentido, es evidente que vivimos en un mundo cada
vez más complejo y con desequilibrios alarmantes, en el que suceden grandes desigualdades y
paradojas.
Las grandes transformaciones que enfrenta la sociedad tales como, la creciente fuerza del
conocimiento como un determinante del desarrollo; la seguridad nacional o el terrorismo; la
degradación del medio ambiente como consecuencia de las presiones del hombre a la tierra; el
dominio sobre otras culturas, propiciando su desaparición, requieren una educación superior
comprometida con sus funciones de servicio a la sociedad.
Los esfuerzos encaminados a mejorar la calidad de la educación superior no pueden omitir la
valoración de su pertinencia. Este artículo plantea las razones por las cuales la calidad de la
educación necesita aportar el sentido de pertinencia social. Para ello se hace necesario el
desarrollo de criterios e indicadores para la acreditación de la calidad que incluyan el compromiso
social de la universidad.
Prior to an analysis of higher education, the context in which it operates must be assessed and
established. In this respect, it is clear that we live in an increasingly complex world with alarming
imbalances, a world of striking inequalities and paradoxes.
Socially committed higher education is needed to face today’s major social transformations, which
include the increasingly important role of knowledge as a determinant of development; national
security and terrorism; environmental degradation as a result of human activity; and dominion
over other cultures, leading to their disappearance.
Efforts aimed at improving the quality of higher education must include an assessment of its
relevance. This article explains why the concept of social relevance is integral to the quality of
education and that it is therefore essential to develop quality assurance indicators and criteria
that take into account the social commitment of universities.Educación ambiental en Reservas de la Biosfera
http://hdl.handle.net/2099/7104
Educación ambiental en Reservas de la Biosfera
Martínez Huerta, Joseba
Les reserves de la biosfera tenen un paper actiu com a llocs d’aprenentatge sobre
desenvolupament sostenible, perquè tenen el repte d’experimentar models generals, posant en
marxa instruments operatius que funcionin en realitats concretes.
Si examinem diferents experiències reeixides desenvolupades en reserves de la biosfera, podem
trobar una sèrie de característiques o factors d’èxit que poden ser extrapolables o, almenys,
servir de referència per a d’altres llocs. Entre ells podem assenyalar: a) la consideració de
l’educació ambiental com a procés social, b) la integració de l’educació i la gestió, c) la promoció
de la participació, i d) el protagonisme de la comunitat.
Per últim, prenent com a cas d’estudi la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai, es presenten cinc
experiències significatives desenvolupades en el seu si: a) la pròpia declaració com a reserva de
la biosfera, b) el Pla de Manejament per a la Interpretació, Investigació i Educació Ambiental, c)
una federació de voluntariat ambiental, d) l’agenda 21 Escolar, i e) la Càtedra UNESCO sobre
Desenvolupament Sostenible i Educació Ambiental.; Las reservas de la biosfera desempeñan un papel activo como lugares de aprendizaje sobre
desarrollo sostenible, porque tienen ante sí el reto de experimentar modelos generales, poniendo
en marcha instrumentos operativos que funcionen en realidades concretas.
Si examinamos diferentes experiencias exitosas desarrolladas en reservas de la biosfera podemos
encontrar una serie de características o factores de éxito, que pueden ser extrapolables o, al
menos, servir de referencia para otros lugares. Entre ellos podemos señalar: a) la consideración
de la educación ambiental como proceso social, b) la integración de la educación y la gestión, c)
la promoción de la participación, y d) el protagonismo de la comunidad.
Por último, tomando como caso de estudio la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, se presentan
cinco experiencias significativas desarrolladas en su seno: a) la propia declaración como reserva
de la biosfera, b) el Plan de Manejo para la Interpretación, Investigación y Educación Ambiental,
c) una federación de voluntariado ambiental, d) la Agenda 21 Escolar, y e) la Cátedra UNESCO
sobre “Desarrollo sostenible y educación ambiental”.; Biosphere reserves play an important role as places for learning about sustainable development,
as one of their goals is to implement general models. This is achieved by establishing operational
instruments for use in specific circumstances.
An analysis of successful experiences in biosphere reserves shows that several characteristics or
factors determine success and can be applied to, or at least serve as a reference for, other places.
Such characteristics include treating environmental education as a social process, integrating
education and management, promoting participation, and recognizing the community’s leading
role.
As a case study, five significant experiences of the Urdaibai Biosphere Reserve are presented: a)
the declaration of this site as a biosphere reserve, b) the Management Plan for Interpretation,
Research and Environmental Education, c) a federation of environmental volunteers, d) the School
Agenda 21 and e) the UNESCO Chair on Sustainable Development and Environmental Education.
2009-01-29T16:47:27ZMartínez Huerta, JosebaLes reserves de la biosfera tenen un paper actiu com a llocs d’aprenentatge sobre
desenvolupament sostenible, perquè tenen el repte d’experimentar models generals, posant en
marxa instruments operatius que funcionin en realitats concretes.
Si examinem diferents experiències reeixides desenvolupades en reserves de la biosfera, podem
trobar una sèrie de característiques o factors d’èxit que poden ser extrapolables o, almenys,
servir de referència per a d’altres llocs. Entre ells podem assenyalar: a) la consideració de
l’educació ambiental com a procés social, b) la integració de l’educació i la gestió, c) la promoció
de la participació, i d) el protagonisme de la comunitat.
Per últim, prenent com a cas d’estudi la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai, es presenten cinc
experiències significatives desenvolupades en el seu si: a) la pròpia declaració com a reserva de
la biosfera, b) el Pla de Manejament per a la Interpretació, Investigació i Educació Ambiental, c)
una federació de voluntariat ambiental, d) l’agenda 21 Escolar, i e) la Càtedra UNESCO sobre
Desenvolupament Sostenible i Educació Ambiental.
Las reservas de la biosfera desempeñan un papel activo como lugares de aprendizaje sobre
desarrollo sostenible, porque tienen ante sí el reto de experimentar modelos generales, poniendo
en marcha instrumentos operativos que funcionen en realidades concretas.
Si examinamos diferentes experiencias exitosas desarrolladas en reservas de la biosfera podemos
encontrar una serie de características o factores de éxito, que pueden ser extrapolables o, al
menos, servir de referencia para otros lugares. Entre ellos podemos señalar: a) la consideración
de la educación ambiental como proceso social, b) la integración de la educación y la gestión, c)
la promoción de la participación, y d) el protagonismo de la comunidad.
Por último, tomando como caso de estudio la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, se presentan
cinco experiencias significativas desarrolladas en su seno: a) la propia declaración como reserva
de la biosfera, b) el Plan de Manejo para la Interpretación, Investigación y Educación Ambiental,
c) una federación de voluntariado ambiental, d) la Agenda 21 Escolar, y e) la Cátedra UNESCO
sobre “Desarrollo sostenible y educación ambiental”.
Biosphere reserves play an important role as places for learning about sustainable development,
as one of their goals is to implement general models. This is achieved by establishing operational
instruments for use in specific circumstances.
An analysis of successful experiences in biosphere reserves shows that several characteristics or
factors determine success and can be applied to, or at least serve as a reference for, other places.
Such characteristics include treating environmental education as a social process, integrating
education and management, promoting participation, and recognizing the community’s leading
role.
As a case study, five significant experiences of the Urdaibai Biosphere Reserve are presented: a)
the declaration of this site as a biosphere reserve, b) the Management Plan for Interpretation,
Research and Environmental Education, c) a federation of environmental volunteers, d) the School
Agenda 21 and e) the UNESCO Chair on Sustainable Development and Environmental Education.Metodología y experiencia de FLACAM en la educación de agentes del cambio para la sustentabilidad en Latinoamérica
http://hdl.handle.net/2099/7103
Metodología y experiencia de FLACAM en la educación de agentes del cambio para la sustentabilidad en Latinoamérica
Pesci, Ruben O.
El següent article ha estat preparat especialment per al desè número de la Revista Sostenible?,
en base a diversos textos precedents, aquí ajustats, sintetitzats i actualitzats.
El contingut resumeix els aspectes importants de l’enfocament i l’oferta d’educació superior del
Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales (FLACAM) que, des de 1989, constitueix una
proposta innovadora a Llatinoamèrica per formar agents del canvi cap a la sostenibilitat.
L’article transita des del canvi de paradigma tal com s’ha vingut formalitzant en FLACAM,
mitjançant avenços epistemològics, pedagògics i didàctics, per donar una semblança abarcativa
però sintètica d’aquest veritable moviment cultural i científic que des de fa 20 anys va començar
a incidir en la sostenibilitat.; El siguiente artículo ha sido preparado especialmente para el número 10 de la Revista Sostenible?,
en base a varios textos precedentes, aquí ajustados, sintetizados y actualizados.
El contenido resume los aspectos salientes del enfoque y la oferta de educación superior del Foro
Latinoamericano de Ciencias Ambientales (FLACAM), que desde 1989 constituye una propuesta
innovadora en Latinoamérica para formar agentes del cambio hacia la sustentabilidad.
El artículo transita desde el cambio de paradigma tal como se ha venido formalizando en
FLACAM, a través de avances epistemológicos, pedagógicos y didácticos, para dar una semblanza
abarcativa pero sintética de este verdadero movimiento cultural y científico que desde hace 20
años comenzó a incidir en la sustentabilidad.; The following article was written specially for Issue 10 of the magazine Sostenible? and is based
on various texts that were adapted, summarized and updated for this piece.
It sums up the main aspects of the approach and higher education courses of the Latin American
Forum of Environmental Sciences (FLACAM). Since 1989, FLACAM has been innovative in
educating agents of change towards sustainability.
The article describes the paradigm shift as it became consolidated in FLACAM, through
epistemological, pedagogical and didactic advances. It also gives a comprehensive but concise
picture of this cultural and scientific movement, which started to have an impact on sustainability
20 years ago.
2009-01-29T15:49:39ZPesci, Ruben O.El següent article ha estat preparat especialment per al desè número de la Revista Sostenible?,
en base a diversos textos precedents, aquí ajustats, sintetitzats i actualitzats.
El contingut resumeix els aspectes importants de l’enfocament i l’oferta d’educació superior del
Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales (FLACAM) que, des de 1989, constitueix una
proposta innovadora a Llatinoamèrica per formar agents del canvi cap a la sostenibilitat.
L’article transita des del canvi de paradigma tal com s’ha vingut formalitzant en FLACAM,
mitjançant avenços epistemològics, pedagògics i didàctics, per donar una semblança abarcativa
però sintètica d’aquest veritable moviment cultural i científic que des de fa 20 anys va començar
a incidir en la sostenibilitat.
El siguiente artículo ha sido preparado especialmente para el número 10 de la Revista Sostenible?,
en base a varios textos precedentes, aquí ajustados, sintetizados y actualizados.
El contenido resume los aspectos salientes del enfoque y la oferta de educación superior del Foro
Latinoamericano de Ciencias Ambientales (FLACAM), que desde 1989 constituye una propuesta
innovadora en Latinoamérica para formar agentes del cambio hacia la sustentabilidad.
El artículo transita desde el cambio de paradigma tal como se ha venido formalizando en
FLACAM, a través de avances epistemológicos, pedagógicos y didácticos, para dar una semblanza
abarcativa pero sintética de este verdadero movimiento cultural y científico que desde hace 20
años comenzó a incidir en la sustentabilidad.
The following article was written specially for Issue 10 of the magazine Sostenible? and is based
on various texts that were adapted, summarized and updated for this piece.
It sums up the main aspects of the approach and higher education courses of the Latin American
Forum of Environmental Sciences (FLACAM). Since 1989, FLACAM has been innovative in
educating agents of change towards sustainability.
The article describes the paradigm shift as it became consolidated in FLACAM, through
epistemological, pedagogical and didactic advances. It also gives a comprehensive but concise
picture of this cultural and scientific movement, which started to have an impact on sustainability
20 years ago.El desarrollo sostenible como eje fundamentante de la educación ambiental
http://hdl.handle.net/2099/7102
El desarrollo sostenible como eje fundamentante de la educación ambiental
Murga Menoyo, María Angeles; Novo, María
Les societats caminen en la seva evolució històrica al compàs de models civilitzatoris i de desenvolupament, l’anàlisi del qual permet comprendre les seves característiques diferencials,
modes organitzatius i culturals, i estils de vida. En les últimes dècades, s’ha anat obrint pas un nou model, amb diferents interpretacions però el denominador comú de tenir com a finalitat el
desenvolupament sostenible, les claus del qual són el reconeixement dels límits de la naturalesa i l’equitat social. En la preparació i difusió d’aquest model, el paper de l’educació ambiental ha estat
fonamental. L’educació ambiental porta més de 30 anys treballant sobre problemes de
desenvolupament i prenent com a eix referencial els conceptes d’eco-desenvolupament, nou
desenvolupament i desenvolupament sostenible, cosa que acredita el seu caràcter pioner i
innovador en aquest terreny.
En aquest article s’analitzen les característiques més significatives del model d’orientació cap a
la sostenibilitat que serveix com a fonament dels processos educatiu-ambientals. Tot això en el
marc de la crida feta per Nacions Unides per a que tots els moviments educatius incorporessin
aquesta qüestió, en proclamar la Dècada 2005-2014 com a “Dècada de l’educació per al
desenvolupament sostenible”.; Las sociedades caminan en su evolución histórica al compás de modelos civilizatorios y de
desarrollo cuyo análisis permite comprender sus características diferenciales, modos
organizativos y culturales, y estilos de vida. En las últimas décadas, se ha ido abriendo paso un
nuevo modelo, con diferentes interpretaciones pero el denominador común de tener como
finalidad el desarrollo sostenible, cuyas claves son el reconocimiento de los límites de la naturaleza
y la equidad social. En la preparación y difusión de este modelo, el papel de la Educación Ambiental
ha sido fundamental. La educación ambiental lleva más de 30 años trabajando sobre problemas
de desarrollo y tomando como eje referencial los conceptos de eco-desarrollo, nuevo desarrollo
y desarrollo sostenible, lo que acredita su carácter pionero e innovador en este terreno.
En este article se analizan las características más significativas del modelo de orientación hacia
la sostenibilidad que sirve como fundamento de los procesos educativo-ambientales. Todo ello
en el marco del llamamiento hecho por Naciones Unidas para que todos los movimientos
educativos incorporasen esta cuestión, al proclamar la Década 2005-2014 como “Década de la
educación para el desarrollo sostenible”.; In their historical development, societies follow civilizatory and developmental models whose
analysis enables us to understand their differential characteristics, organizational and cultural
methods and lifestyles. In recent decades, a new model has gained ground that has been
interpreted in many ways, but always with sustainable development as the final aim. Key aspects
of this model are social equity and recognizing the limits of nature. Environmental education has
played a vital role in the preparation and dissemination of this model. For over 30 years,
environmental education has worked on development problems, taking as core themes the
concepts of ecodevelopment, new development and sustainable development. This illustrates its
pioneering and innovative nature in the field.
This article analyses the main characteristics of the sustainability model, which serves as a
foundation for educational and environmental processes. All of the above is in the framework of
the United Nation’s call for all educational movements to include this issue, in the declaration of
the decade 2005-2014 as the Decade of Education for Sustainable Development.
2009-01-29T15:33:06ZMurga Menoyo, María AngelesNovo, MaríaLes societats caminen en la seva evolució històrica al compàs de models civilitzatoris i de desenvolupament, l’anàlisi del qual permet comprendre les seves característiques diferencials,
modes organitzatius i culturals, i estils de vida. En les últimes dècades, s’ha anat obrint pas un nou model, amb diferents interpretacions però el denominador comú de tenir com a finalitat el
desenvolupament sostenible, les claus del qual són el reconeixement dels límits de la naturalesa i l’equitat social. En la preparació i difusió d’aquest model, el paper de l’educació ambiental ha estat
fonamental. L’educació ambiental porta més de 30 anys treballant sobre problemes de
desenvolupament i prenent com a eix referencial els conceptes d’eco-desenvolupament, nou
desenvolupament i desenvolupament sostenible, cosa que acredita el seu caràcter pioner i
innovador en aquest terreny.
En aquest article s’analitzen les característiques més significatives del model d’orientació cap a
la sostenibilitat que serveix com a fonament dels processos educatiu-ambientals. Tot això en el
marc de la crida feta per Nacions Unides per a que tots els moviments educatius incorporessin
aquesta qüestió, en proclamar la Dècada 2005-2014 com a “Dècada de l’educació per al
desenvolupament sostenible”.
Las sociedades caminan en su evolución histórica al compás de modelos civilizatorios y de
desarrollo cuyo análisis permite comprender sus características diferenciales, modos
organizativos y culturales, y estilos de vida. En las últimas décadas, se ha ido abriendo paso un
nuevo modelo, con diferentes interpretaciones pero el denominador común de tener como
finalidad el desarrollo sostenible, cuyas claves son el reconocimiento de los límites de la naturaleza
y la equidad social. En la preparación y difusión de este modelo, el papel de la Educación Ambiental
ha sido fundamental. La educación ambiental lleva más de 30 años trabajando sobre problemas
de desarrollo y tomando como eje referencial los conceptos de eco-desarrollo, nuevo desarrollo
y desarrollo sostenible, lo que acredita su carácter pionero e innovador en este terreno.
En este article se analizan las características más significativas del modelo de orientación hacia
la sostenibilidad que sirve como fundamento de los procesos educativo-ambientales. Todo ello
en el marco del llamamiento hecho por Naciones Unidas para que todos los movimientos
educativos incorporasen esta cuestión, al proclamar la Década 2005-2014 como “Década de la
educación para el desarrollo sostenible”.
In their historical development, societies follow civilizatory and developmental models whose
analysis enables us to understand their differential characteristics, organizational and cultural
methods and lifestyles. In recent decades, a new model has gained ground that has been
interpreted in many ways, but always with sustainable development as the final aim. Key aspects
of this model are social equity and recognizing the limits of nature. Environmental education has
played a vital role in the preparation and dissemination of this model. For over 30 years,
environmental education has worked on development problems, taking as core themes the
concepts of ecodevelopment, new development and sustainable development. This illustrates its
pioneering and innovative nature in the field.
This article analyses the main characteristics of the sustainability model, which serves as a
foundation for educational and environmental processes. All of the above is in the framework of
the United Nation’s call for all educational movements to include this issue, in the declaration of
the decade 2005-2014 as the Decade of Education for Sustainable Development.A manera d'editorial
http://hdl.handle.net/2099/7101
A manera d'editorial
Carrera Gallissà, Enric
2009-01-29T15:08:05ZCarrera Gallissà, Enric10 anys de la Revista Sostenible?
http://hdl.handle.net/2099/7100
10 anys de la Revista Sostenible?
Carrera Gallissà, Enric
2009-01-29T14:38:59ZCarrera Gallissà, Enric