Sostenible?
http://hdl.handle.net/2099/1208
2024-03-28T15:30:05ZCanvi climàtic: recursos a internet
http://hdl.handle.net/2117/82009
Canvi climàtic: recursos a internet
Castillo Mas, Núria; Puertas Molina, Miquel
2016-01-25T18:47:29ZCastillo Mas, NúriaPuertas Molina, MiquelCanvi climàtic : recursos bibliogràfics
http://hdl.handle.net/2117/82008
Canvi climàtic : recursos bibliogràfics
Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria
2016-01-25T18:35:47ZPuertas Molina, MiquelCastillo Mas, NúriaThe Paris Agreement: highlights of a historical agreement
http://hdl.handle.net/2117/82006
The Paris Agreement: highlights of a historical agreement
Tollin, Nicola
The twenty-first session of the UNFCCC Conference of the Parties (COP21) was convened in
Le Bourget Paris in the frame of the Paris Climate Change Conference, hosting the largest
number of participants ever seen, including 20.000 government/parties representatives,
8.000 IGOs/NGOs observers, and 3.000 media.
During the first days of the negotiations, for the first time in history, 150 heads of state meet
together under the same roof to give the clear and unequivocal signal that climate change
is a real and unprecedented challenge for humanity, which requires an unprecedented and
urgent global action, based on the collaboration and contribution of all countries.
On the 12 December 2016, after two weeks of intense negotiations, one day after the
expected end-date, the Decision FCCC/CP/2015/L.9/Rev.1, including the annex with the
Paris Agreement, has been approved by the 196 Parties by consensus.
The approved document includes the Decision of 20 pages, and the Paris Agreement of
12 pages, this in order to facilitate approval of the agreement by governments without
requiring the ratification by national parliaments, which would have been practical
impossible in some countries i.e. United States of America.
The Paris Agreement is a universal and legally binding agreement, providing a solid
architecture and ambitious targets, coordinating and mainstreaming action to face
climate change challenge globally. The Decision, which is non-legally binding, contains
fundamental provisions and a clear work plan/timeline to put flash on bones on the Paris
Agreement itself, particularly enhancing action prior to 2020.
2016-01-25T18:24:32ZTollin, NicolaThe twenty-first session of the UNFCCC Conference of the Parties (COP21) was convened in
Le Bourget Paris in the frame of the Paris Climate Change Conference, hosting the largest
number of participants ever seen, including 20.000 government/parties representatives,
8.000 IGOs/NGOs observers, and 3.000 media.
During the first days of the negotiations, for the first time in history, 150 heads of state meet
together under the same roof to give the clear and unequivocal signal that climate change
is a real and unprecedented challenge for humanity, which requires an unprecedented and
urgent global action, based on the collaboration and contribution of all countries.
On the 12 December 2016, after two weeks of intense negotiations, one day after the
expected end-date, the Decision FCCC/CP/2015/L.9/Rev.1, including the annex with the
Paris Agreement, has been approved by the 196 Parties by consensus.
The approved document includes the Decision of 20 pages, and the Paris Agreement of
12 pages, this in order to facilitate approval of the agreement by governments without
requiring the ratification by national parliaments, which would have been practical
impossible in some countries i.e. United States of America.
The Paris Agreement is a universal and legally binding agreement, providing a solid
architecture and ambitious targets, coordinating and mainstreaming action to face
climate change challenge globally. The Decision, which is non-legally binding, contains
fundamental provisions and a clear work plan/timeline to put flash on bones on the Paris
Agreement itself, particularly enhancing action prior to 2020.Nucleares y la COP 21
http://hdl.handle.net/2117/82005
Nucleares y la COP 21
Ortega, Jordi
La COP21 de Paris combina top-down (compromisos de seguimiento y verificación) y
bottom-up, (contenidos en las INDC). ¿La energía nuclear formar parte estas contribuciones
o Intended Nationally Determined Contributions (INDC)? La diferencia más relevante entre
la COP21 y la COP15, entre la cumbre de Paris y de Copenhague, es que hoy se ha superado
los acuerdos basados en una “distribución justa de las cargas” (burden sharing). En la
COP20 de Lima se hizo un llamamiento en favor de la “Acción por el Clima”. Los objetivos
ambiciosos en lugar de penalizar con pérdida de competitividad son oportunidades. Eso
gracias a la caída de costes de las energías renovables. En el tren de la transición energética
parece que querer subirse la energía nuclear, con una puesta en escena en la COP21.
2016-01-25T18:11:25ZOrtega, JordiLa COP21 de Paris combina top-down (compromisos de seguimiento y verificación) y
bottom-up, (contenidos en las INDC). ¿La energía nuclear formar parte estas contribuciones
o Intended Nationally Determined Contributions (INDC)? La diferencia más relevante entre
la COP21 y la COP15, entre la cumbre de Paris y de Copenhague, es que hoy se ha superado
los acuerdos basados en una “distribución justa de las cargas” (burden sharing). En la
COP20 de Lima se hizo un llamamiento en favor de la “Acción por el Clima”. Los objetivos
ambiciosos en lugar de penalizar con pérdida de competitividad son oportunidades. Eso
gracias a la caída de costes de las energías renovables. En el tren de la transición energética
parece que querer subirse la energía nuclear, con una puesta en escena en la COP21.The role of cities and local authorities following COP21 and the Paris Agreement
http://hdl.handle.net/2117/82004
The role of cities and local authorities following COP21 and the Paris Agreement
Tollin, Nicola
The article highlights the implications for cities, local authorities and non-party stakeholders
of the Paris Agreement and the resolve of United Nations Climate Change Conference of
the Parties COP21.
The article focuses on the central role that cities will have in the implementation of the Paris
Agreement itself, particularly with reference to mitigation, adaptation, capacity building
and technology transfer.
The Paragraphs finally identifies the key challenges for cities for their resilience transition,
facing present and future climate change challenges, including the need for renewed
planning and evaluation approaches and practices.
2016-01-25T17:52:48ZTollin, NicolaThe article highlights the implications for cities, local authorities and non-party stakeholders
of the Paris Agreement and the resolve of United Nations Climate Change Conference of
the Parties COP21.
The article focuses on the central role that cities will have in the implementation of the Paris
Agreement itself, particularly with reference to mitigation, adaptation, capacity building
and technology transfer.
The Paragraphs finally identifies the key challenges for cities for their resilience transition,
facing present and future climate change challenges, including the need for renewed
planning and evaluation approaches and practices.Una proposta de model de justícia climàtica per càpita
http://hdl.handle.net/2117/81995
Una proposta de model de justícia climàtica per càpita
Alcaraz Sendra, Olga; Antequera, Josep; Buenestado Caballero, Pablo; Xercavins, Josep; Escribano Rodríguez de Robles, Beatriz; Turon Florenza, Albert
Aquest treball s’identifica com una proposta quantificada, basada en un criteri de justícia
climàtica per càpita, de distribució entre els diferents parts-països de la anomenada
Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic. L’objectiu és la mitigació
d’emissions de gasos d’efecte hivernacle corresponent a l’escenari que compleix el requisit
per tal que la temperatura de la superfície de la Terra no sigui superior de 2ºC respecte a la
època preindustrial segons l’últim informe d’avaluació del Panel Intergovernamental sobre
el Canvi Climàtic.
El principal resultat del nostre Model de Justícia Climàtica per càpita és la determinació
quantificada de les emissions futures de cadascú dels parts-països. Aquests camins es
construeixen amb criteris diferenciats per al conjunt de països que des d’ara i fins al 2025,
encara estarien en disposició d’augmentar les seves emissions de CO2; i per al conjunt
format pels països que haurien d’implementar polítiques per tal de reduir les seves
emissions de forma immediata.
2016-01-25T15:54:00ZAlcaraz Sendra, OlgaAntequera, JosepBuenestado Caballero, PabloXercavins, JosepEscribano Rodríguez de Robles, BeatrizTuron Florenza, AlbertAquest treball s’identifica com una proposta quantificada, basada en un criteri de justícia
climàtica per càpita, de distribució entre els diferents parts-països de la anomenada
Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic. L’objectiu és la mitigació
d’emissions de gasos d’efecte hivernacle corresponent a l’escenari que compleix el requisit
per tal que la temperatura de la superfície de la Terra no sigui superior de 2ºC respecte a la
època preindustrial segons l’últim informe d’avaluació del Panel Intergovernamental sobre
el Canvi Climàtic.
El principal resultat del nostre Model de Justícia Climàtica per càpita és la determinació
quantificada de les emissions futures de cadascú dels parts-països. Aquests camins es
construeixen amb criteris diferenciats per al conjunt de països que des d’ara i fins al 2025,
encara estarien en disposició d’augmentar les seves emissions de CO2; i per al conjunt
format pels països que haurien d’implementar polítiques per tal de reduir les seves
emissions de forma immediata.El canvi climàtic a través dels informes de l’IPCC (1990-2014)
http://hdl.handle.net/2117/81993
El canvi climàtic a través dels informes de l’IPCC (1990-2014)
Mazón Bueso, Jordi
Des de que l’any 1990 es va publicar el primer informe del Panell Intergovernamental
del Canvi Climàtic (en anglès IPCC) quatre més han aparegut (els anys 1995, 2001, 2007
i 2014), els quals ens donen una visió de l’evolució en l’estat del coneixement sobre el
canvi climàtic en les diferents etapes d’aquest període 1990-2014. A partir del contingut
científic i de les conclusions més destacables recollides en aquests cinc informes, s’ha
analitzat l’evolució del coneixement sobre el canvi climàtic, les polítiques i mesures
proposades per a combatre’l. En poc més de 20 anys s’ha passat d’una exhaustiva
descripció de les bases científiques de l’efecte hivernacle i del canvi climàtic en què
es basava l’informe del 1990, amb moltes incerteses i en el què era científicament
difícil atribuir a l’ésser humà com a unic responsable d’aquest canvi de clima, al darrer
informe del 2014, el qual qualifica d’extremament probable amb un 95% de certesa de
que l’escalfaent del planeta és d’origen antròpic, el qual pot esdevenir irreversible si no
s’actua de forma urgent en la reducció de les emissions.
2016-01-25T15:31:23ZMazón Bueso, JordiDes de que l’any 1990 es va publicar el primer informe del Panell Intergovernamental
del Canvi Climàtic (en anglès IPCC) quatre més han aparegut (els anys 1995, 2001, 2007
i 2014), els quals ens donen una visió de l’evolució en l’estat del coneixement sobre el
canvi climàtic en les diferents etapes d’aquest període 1990-2014. A partir del contingut
científic i de les conclusions més destacables recollides en aquests cinc informes, s’ha
analitzat l’evolució del coneixement sobre el canvi climàtic, les polítiques i mesures
proposades per a combatre’l. En poc més de 20 anys s’ha passat d’una exhaustiva
descripció de les bases científiques de l’efecte hivernacle i del canvi climàtic en què
es basava l’informe del 1990, amb moltes incerteses i en el què era científicament
difícil atribuir a l’ésser humà com a unic responsable d’aquest canvi de clima, al darrer
informe del 2014, el qual qualifica d’extremament probable amb un 95% de certesa de
que l’escalfaent del planeta és d’origen antròpic, el qual pot esdevenir irreversible si no
s’actua de forma urgent en la reducció de les emissions.Presentació
http://hdl.handle.net/2117/81986
Presentació
Carrera Gallissà, Enric
2016-01-25T15:01:23ZCarrera Gallissà, EnricPròleg
http://hdl.handle.net/2117/81959
Pròleg
Morató Farreras, Jordi
2016-01-25T13:20:37ZMorató Farreras, JordiCorrupció: recursos a internet
http://hdl.handle.net/2099/15937
Corrupció: recursos a internet
Castillo Mas, Núria; Puertas Molina, Miquel
2015-01-16T18:03:31ZCastillo Mas, NúriaPuertas Molina, Miquel