E. T. de Mines, especialitat en Explotació de Mines (Pla 2002)
http://hdl.handle.net/2099.1/1464
2024-03-19T09:39:42Z
-
Caracterització de calcàries explotables com a roca ornamental al Montsià
http://hdl.handle.net/2117/116918
Caracterització de calcàries explotables com a roca ornamental al Montsià
Fernández Burriel, David
2018-05-03T16:12:39Z
Fernández Burriel, David
-
Aprovechamiento solar en los terrenos agrarios de la Masía Can Gili, término municipal de Barberá del Vallés
http://hdl.handle.net/2099.1/15465
Aprovechamiento solar en los terrenos agrarios de la Masía Can Gili, término municipal de Barberá del Vallés
Seven Porte, Xavier
El objeto del presente proyecto define los conceptos y desarrolla cálculos necesarios
para llevar a cabo el aprovechamiento energético mediante el uso de energías
renovables, en nuestro caso la energía solar.
La naturaleza de la energía solar proviene de esa gigantesca esfera formada de
gases a alta temperatura. La temperatura en su interior se estima que es de 107 K, en
su superficie oscila entre los 5762 y los 6300 K.
El Sol genera energía mediante reacciones nucleares de fusión que se dan en el
núcleo. Albert Einstein ya nos definió este proceso, en el año 1905, mediante su
famoso enunciado E = m·c2.
Gran parte de la masa del Sol se concentra en el núcleo pero es en la fotosfera, parte
exterior de la zona convectiva y considerada como la superficie del Sol, donde se
emite la gran mayoría de radiación hacia el espacio.
Esta radiación solar que llega a la Tierra es la que ha permitido la existencia de la vida sobre la misma, e incluso gran parte de las fuentes de energía que hoy conocemos y
más usamos se derivan de ella; los combustibles fósiles, la energía solar, etc.
Debido a la actual situación y al entendimiento de Medio Ambiente como un elemento frágil y con unos recursos limitados, a esto proyecto se le va a dar la solución más comprometida con el entorno, planteando una instalación sostenible, segura y autosuficiente que a demás cuenta con las siguientes ventajas:
- Se trata de una energía barata, proviene directamente del Sol.
- Es una energía que no corre peligro de agotarse a medio plazo, puesto que su
fuente productora es el Sol.
- No emite gases de efecto invernadero o perjudiciales para la salud.
- No produce residuos peligrosos o de difícil eliminación.
- No produce efectos significativos sobre la flora y la fauna, a no ser que
hagamos referencia a las instalaciones de alta temperatura, que suelen ocupar
una gran extensión de terreno.
- Su impacto sobre el medio ambiente es mínimo. de producirse alguno ocurre
exclusivamente durante la fase de fabricación de los equipos, similar a los de
otra industria.
- Estas instalaciones no dejan huella ecológica al finalizar la explotación.
- No requiere costosos trabajos de extracción, transporte o almacenamiento.
Estos argumentos nos llevan a proyectar una instalación que cubra la necesidad de
aportación de agua caliente sanitaria y electricidad a la Masía Can Gili situada en los
terrenos agrarios de la zona de Can Gili de Barberá del Vallés.
Por otra parte, la sinergia que aprovechará la Propiedad, es que en dicha zona ya
existe un transformador 0,4/11 KV final de línea, al que se pretende suministrar la
energía producida por los panales fotovoltaicos.
Para llevar a cabo este proyecto se realiza el estudio del entorno y se desarrollan una
serie de puntos, indicados en el índice del proyecto, los cuales podemos agrupar en:
- El primer capítulo describe el estado en que se encuentra la energía solar,
desde un amplio entorno, pasando por los diferentes estadios como es el nivel
global hasta un nivel nacional.
- El segundo capítulo aporta una amplia visión de los métodos de estimación y
cálculo de captadores solares y paneles fotovoltaicos.
- La tercera parte nos describe y traslada a la zona donde se desarrollará la
instalación, tanto de los captadores solares como los paneles fotovoltaicos.
Pertenece a este capítulo el desarrollo y justificación de todos los cálculos
necesarios para una instalación satisfactoria.
- El cuarto y último capítulo, hace mención al estudio básico de seguridad y
salud.
Para valorar la idoneidad de estos tipos de instalación en la Masía del ayuntamiento
de Barberá del Vallés, se han desarrollado los siguientes pasos:
- Para proyectar la instalación del sistema de captación para ACS:
a. Cálculo de todas las variables necesarias para dimensionar el sistema.
b. Justificación de la elección y número de captadores.
c. Comprobar el rendimiento del colector y su fracción solar del sistema.
d. Elegir y justificar un acumulador del sistema e. Valoración económica de las inversiones y rendimiento económico.
- Para proyectar la instalación del huerto solar conectado a red:
a. Cálculo de la orientación, inclinación óptima y distancia entre módulos.
b. Cálculo del número de módulos y su configuración más adecuada.
c. Cálculo de la potencia entregada a red.
d. Dimensionado de los elementos auxiliares.
e. Valoración económica de las inversiones y rendimiento económico.
2012-06-27T08:51:38Z
Seven Porte, Xavier
El objeto del presente proyecto define los conceptos y desarrolla cálculos necesarios
para llevar a cabo el aprovechamiento energético mediante el uso de energías
renovables, en nuestro caso la energía solar.
La naturaleza de la energía solar proviene de esa gigantesca esfera formada de
gases a alta temperatura. La temperatura en su interior se estima que es de 107 K, en
su superficie oscila entre los 5762 y los 6300 K.
El Sol genera energía mediante reacciones nucleares de fusión que se dan en el
núcleo. Albert Einstein ya nos definió este proceso, en el año 1905, mediante su
famoso enunciado E = m·c2.
Gran parte de la masa del Sol se concentra en el núcleo pero es en la fotosfera, parte
exterior de la zona convectiva y considerada como la superficie del Sol, donde se
emite la gran mayoría de radiación hacia el espacio.
Esta radiación solar que llega a la Tierra es la que ha permitido la existencia de la vida sobre la misma, e incluso gran parte de las fuentes de energía que hoy conocemos y
más usamos se derivan de ella; los combustibles fósiles, la energía solar, etc.
Debido a la actual situación y al entendimiento de Medio Ambiente como un elemento frágil y con unos recursos limitados, a esto proyecto se le va a dar la solución más comprometida con el entorno, planteando una instalación sostenible, segura y autosuficiente que a demás cuenta con las siguientes ventajas:
- Se trata de una energía barata, proviene directamente del Sol.
- Es una energía que no corre peligro de agotarse a medio plazo, puesto que su
fuente productora es el Sol.
- No emite gases de efecto invernadero o perjudiciales para la salud.
- No produce residuos peligrosos o de difícil eliminación.
- No produce efectos significativos sobre la flora y la fauna, a no ser que
hagamos referencia a las instalaciones de alta temperatura, que suelen ocupar
una gran extensión de terreno.
- Su impacto sobre el medio ambiente es mínimo. de producirse alguno ocurre
exclusivamente durante la fase de fabricación de los equipos, similar a los de
otra industria.
- Estas instalaciones no dejan huella ecológica al finalizar la explotación.
- No requiere costosos trabajos de extracción, transporte o almacenamiento.
Estos argumentos nos llevan a proyectar una instalación que cubra la necesidad de
aportación de agua caliente sanitaria y electricidad a la Masía Can Gili situada en los
terrenos agrarios de la zona de Can Gili de Barberá del Vallés.
Por otra parte, la sinergia que aprovechará la Propiedad, es que en dicha zona ya
existe un transformador 0,4/11 KV final de línea, al que se pretende suministrar la
energía producida por los panales fotovoltaicos.
Para llevar a cabo este proyecto se realiza el estudio del entorno y se desarrollan una
serie de puntos, indicados en el índice del proyecto, los cuales podemos agrupar en:
- El primer capítulo describe el estado en que se encuentra la energía solar,
desde un amplio entorno, pasando por los diferentes estadios como es el nivel
global hasta un nivel nacional.
- El segundo capítulo aporta una amplia visión de los métodos de estimación y
cálculo de captadores solares y paneles fotovoltaicos.
- La tercera parte nos describe y traslada a la zona donde se desarrollará la
instalación, tanto de los captadores solares como los paneles fotovoltaicos.
Pertenece a este capítulo el desarrollo y justificación de todos los cálculos
necesarios para una instalación satisfactoria.
- El cuarto y último capítulo, hace mención al estudio básico de seguridad y
salud.
Para valorar la idoneidad de estos tipos de instalación en la Masía del ayuntamiento
de Barberá del Vallés, se han desarrollado los siguientes pasos:
- Para proyectar la instalación del sistema de captación para ACS:
a. Cálculo de todas las variables necesarias para dimensionar el sistema.
b. Justificación de la elección y número de captadores.
c. Comprobar el rendimiento del colector y su fracción solar del sistema.
d. Elegir y justificar un acumulador del sistema e. Valoración económica de las inversiones y rendimiento económico.
- Para proyectar la instalación del huerto solar conectado a red:
a. Cálculo de la orientación, inclinación óptima y distancia entre módulos.
b. Cálculo del número de módulos y su configuración más adecuada.
c. Cálculo de la potencia entregada a red.
d. Dimensionado de los elementos auxiliares.
e. Valoración económica de las inversiones y rendimiento económico.
-
Pla de Responsabilitat Social Corporativa en l'àmbit de la construcció
http://hdl.handle.net/2099.1/14239
Pla de Responsabilitat Social Corporativa en l'àmbit de la construcció
Goenaga del Río, Ana
La finalitat d’aquest projecte és que l’empresa BruSalen implanti un Pla de Responsabilitat Social Corporativa (a partir d’ara RSC) i que a partir d’aquest Pla sigui més socialment responsable aportant-li uns beneficis no només econòmics, sinó que també ètics i sostenibles. Per tant, l’objecte del projecte és la realització d’un Pla de RSC per a BruSalen. Ja que encara no ha profunditzat en matèria de RSC i es pretén que els valors i objectius de l’empresa
estiguin enfocats cap aquesta matèria. Ja que la implantació del pla aportarà beneficis
indirectes com: aconseguir un status en la societat, que els treballadors i grups d’interès es sentin identificats i que formen part de l’empresa i que la seva gestió empresarial inclogui,a parts dels aspectes econòmics, aspectes social i medi ambientals.
2012-02-16T12:56:32Z
Goenaga del Río, Ana
La finalitat d’aquest projecte és que l’empresa BruSalen implanti un Pla de Responsabilitat Social Corporativa (a partir d’ara RSC) i que a partir d’aquest Pla sigui més socialment responsable aportant-li uns beneficis no només econòmics, sinó que també ètics i sostenibles. Per tant, l’objecte del projecte és la realització d’un Pla de RSC per a BruSalen. Ja que encara no ha profunditzat en matèria de RSC i es pretén que els valors i objectius de l’empresa
estiguin enfocats cap aquesta matèria. Ja que la implantació del pla aportarà beneficis
indirectes com: aconseguir un status en la societat, que els treballadors i grups d’interès es sentin identificats i que formen part de l’empresa i que la seva gestió empresarial inclogui,a parts dels aspectes econòmics, aspectes social i medi ambientals.
-
Approfondissement de notions de mécanique des roches: Confrontation de modèles mécaniques et géologiques à la réalité d’un chantier du creusement d’un tunnel dans un massif rocheux fracturé
http://hdl.handle.net/2099.1/13960
Approfondissement de notions de mécanique des roches: Confrontation de modèles mécaniques et géologiques à la réalité d’un chantier du creusement d’un tunnel dans un massif rocheux fracturé
Solsona Accensi, Carla
L’objectiu principal d’aquest treball final de carrera es la modelització del túnel de Saint‐Béat a la regió Midi‐Pyrénées.
Per realitzar aquest treball he hagut de documentar‐me sobre mecànica de roques, elements finits i discrets i sobre els estudis realitzats a la zona de Saint‐Béat, per aquest motiu aquest treball es divideix en tres blocs principals: el primer tracta sobre la mecànica de roques, el segon sobre els elements finits i discrets i l’últim sobre l’aplicació de la modelització en un
exemple real de túnel. Aquesta modelització s’ha realitzat mitjançant el paquet de programari ANSYS©.
A l’apartat sobre mecànica de roques es realitza una anàlisi general sobre la geologia estructural aplicada a l’enginyeria del terreny. Bàsicament es tracta de determinar, per una banda les diferents discontinuïtats que s’observen en el terreny ja siguin naturals o causades per les obres d’enginyeria i, per altra banda, un estudi de les característiques mecàniques de la
roca intacta.
Respecte l’anàlisi de discontinuïtats es realitza en base a diferents classificacions de l’estabilitat dels massissos rocosos segons diferents mètodes: Terzaghi, Lauffer, Deere, paràmetre RQD, sistema RMR i finalment l’índex Q de Barton. L’estudi de la roca intacta parteix de la determinació del tipus de roca (magmàtica, sedimentària o metamòrfica) i de les seves principals característiques determinades a partir de diferents assaigs (assaig de compressió simple, assaig de tracció, assaig triaxial...). Finalment, s’estudien les deformacions, l’influencia de la presència d’aigua en el massís rocós i les tensions naturals i la seva evolució a mesura que es realitza l’obra.
A continuació es fa una introducció a la metodologia de modelització per elements finits i elements discrets. L’anàlisi d’elements finits és un mètode matemàtic per aproximació a les solucions de les equacions plantejades mitjançant derivades parcials i l’anàlisi per elements discrets és un mètode per simular el comportament mecànic d’un medi determinat.
Finalment, a partir de les bases explicades en els apartats anteriors s’analitza una problemàtica real sobre el túnel de Saint‐Béat a la regió Midi‐Pyrénées. Aquest túnel està situat en terrenys metamòrfics prop de la falla Nord Pirinenca, el massís rocós on s’ha de realitzar el túnel està
afectat per una intensa fracturació, segons la bibliografia (s’ha tingut accés als estudis realitzats a la zona pel Laboratori Regional de Ponts i Camins de Toulouse) i les observacions de camp i de sondeigs s’ha vist que la zona d’estudi ha estat afectada per tres fases tectòniques diferents. L’estudi de les fractures s’ha realitzat a partir del diagràma de Wulff, que ha permès reagrupar les diferents falles o discontinuïtats per famílies.
La principal aplicació d’aquest treball ha estat la modelització del túnel de Saint‐Béat per elements finits, per a poder fer‐la s’han esquematitzat els materials i les diferents fractures anteriorment esmentades, i s’han introduït les dades al programari ANSYS©.
S’han definit les característiques dels diferents materials involucrats en la modelització, E (mòdul de deformació), ν (mòdul elàstic de Young) i ρ (pes específic):
Formigó projectat E= 30000 MPa
ν= 0,23
ρ= 2500 kg/m3
Formigó armat
E= 10000 MPa
ν= 0,25
ρ= 2300 kg/m3
Marbre
E= 67000 MPa
ν= 0,28
ρ= 2700 kg/m3
Fractura
E=60300 MPa
ν= 0,25
ρ= 2430 kg/m3
I les dimencions del túnel:
Formigó projectat: Radi 6,1 metres amb un espessor de 0,2 metres
Formigó armat: Radi 5,9 metres amb un espessor de 0,4 metres
L’altura del massís rocós és de 120 metres i la seva amplada és de 366 metres.
A partir d’aquests valors i fent la modelització s’ha pogut arribar a la conclusió que la deformacio del túnel és acceptable i que l’afectació deguda a deformació elàstica és més important en els materials durs com el formigó projectat i el marbre.
2012-01-19T11:28:34Z
Solsona Accensi, Carla
L’objectiu principal d’aquest treball final de carrera es la modelització del túnel de Saint‐Béat a la regió Midi‐Pyrénées.
Per realitzar aquest treball he hagut de documentar‐me sobre mecànica de roques, elements finits i discrets i sobre els estudis realitzats a la zona de Saint‐Béat, per aquest motiu aquest treball es divideix en tres blocs principals: el primer tracta sobre la mecànica de roques, el segon sobre els elements finits i discrets i l’últim sobre l’aplicació de la modelització en un
exemple real de túnel. Aquesta modelització s’ha realitzat mitjançant el paquet de programari ANSYS©.
A l’apartat sobre mecànica de roques es realitza una anàlisi general sobre la geologia estructural aplicada a l’enginyeria del terreny. Bàsicament es tracta de determinar, per una banda les diferents discontinuïtats que s’observen en el terreny ja siguin naturals o causades per les obres d’enginyeria i, per altra banda, un estudi de les característiques mecàniques de la
roca intacta.
Respecte l’anàlisi de discontinuïtats es realitza en base a diferents classificacions de l’estabilitat dels massissos rocosos segons diferents mètodes: Terzaghi, Lauffer, Deere, paràmetre RQD, sistema RMR i finalment l’índex Q de Barton. L’estudi de la roca intacta parteix de la determinació del tipus de roca (magmàtica, sedimentària o metamòrfica) i de les seves principals característiques determinades a partir de diferents assaigs (assaig de compressió simple, assaig de tracció, assaig triaxial...). Finalment, s’estudien les deformacions, l’influencia de la presència d’aigua en el massís rocós i les tensions naturals i la seva evolució a mesura que es realitza l’obra.
A continuació es fa una introducció a la metodologia de modelització per elements finits i elements discrets. L’anàlisi d’elements finits és un mètode matemàtic per aproximació a les solucions de les equacions plantejades mitjançant derivades parcials i l’anàlisi per elements discrets és un mètode per simular el comportament mecànic d’un medi determinat.
Finalment, a partir de les bases explicades en els apartats anteriors s’analitza una problemàtica real sobre el túnel de Saint‐Béat a la regió Midi‐Pyrénées. Aquest túnel està situat en terrenys metamòrfics prop de la falla Nord Pirinenca, el massís rocós on s’ha de realitzar el túnel està
afectat per una intensa fracturació, segons la bibliografia (s’ha tingut accés als estudis realitzats a la zona pel Laboratori Regional de Ponts i Camins de Toulouse) i les observacions de camp i de sondeigs s’ha vist que la zona d’estudi ha estat afectada per tres fases tectòniques diferents. L’estudi de les fractures s’ha realitzat a partir del diagràma de Wulff, que ha permès reagrupar les diferents falles o discontinuïtats per famílies.
La principal aplicació d’aquest treball ha estat la modelització del túnel de Saint‐Béat per elements finits, per a poder fer‐la s’han esquematitzat els materials i les diferents fractures anteriorment esmentades, i s’han introduït les dades al programari ANSYS©.
S’han definit les característiques dels diferents materials involucrats en la modelització, E (mòdul de deformació), ν (mòdul elàstic de Young) i ρ (pes específic):
Formigó projectat E= 30000 MPa
ν= 0,23
ρ= 2500 kg/m3
Formigó armat
E= 10000 MPa
ν= 0,25
ρ= 2300 kg/m3
Marbre
E= 67000 MPa
ν= 0,28
ρ= 2700 kg/m3
Fractura
E=60300 MPa
ν= 0,25
ρ= 2430 kg/m3
I les dimencions del túnel:
Formigó projectat: Radi 6,1 metres amb un espessor de 0,2 metres
Formigó armat: Radi 5,9 metres amb un espessor de 0,4 metres
L’altura del massís rocós és de 120 metres i la seva amplada és de 366 metres.
A partir d’aquests valors i fent la modelització s’ha pogut arribar a la conclusió que la deformacio del túnel és acceptable i que l’afectació deguda a deformació elàstica és més important en els materials durs com el formigó projectat i el marbre.
-
Aplicación geotécnica del estudio de sondeos en la ciudad de Barcelona
http://hdl.handle.net/2099.1/13958
Aplicación geotécnica del estudio de sondeos en la ciudad de Barcelona
Mora García, Rubén
2012-01-19T11:24:36Z
Mora García, Rubén
-
Caracterització geotècnica Mina Berta (Vallès Occidental)
http://hdl.handle.net/2099.1/13954
Caracterització geotècnica Mina Berta (Vallès Occidental)
Díaz Badia, Carles
Aquest estudi analitza la problemàtica que genera la reconversió d’una pedrera en un abocador de residus especial, concretament als peus de Collserola en els terrenys que ara ocupa la pedrera de Mina Berta situada al Vallès Occidental, punt clàssic de la mineralogia catalana. És un cas polèmic amb arguments a favor i en contra.
En aquets treball es realitza una anàlisi de la fracturació i la permeabilitat del subsòl de la pedrera per avaluar el risc de contaminació dels aqüífers per filtracions contaminants procedents de l’abocador i amb això aportar arguments tècnics a la discussió sobre la viabilitat de l’abocador concretament es pretén realitzar un estudi geotècnic centrat en la fracturació en superfície (observació i mesurament de fronts) i en profunditat (mitjançant la testificació de sondeigs). Juntament amb això es pretén analitzar unes lamines primes de la roca present a fi de completar la informació.
Per tant com a objectius:
- Fer una anàlisi de la fracturació de la pedrera de Mina Berta mitjançant la mesura sistemàtica de discontinuïtats i el càlcul de l’índex RQD.
- Fer una anàlisi de l’estructura i la fracturació a subsòl del massís granític de Mina Berta mitjançant la testificació de sondeigs i el càlcul de l’índex RQD i de la seva evolució en profunditat.
- Correlacionar les dades de superfície i de subsòl i obtenir les diferents famílies de fractures de l’àrea i la seva distribució.
- Extreure conclusions sobre la permeabilitat del massís granític de Mina Berta a partir de l’anàlisi de la fracturació.
Finalment i coneixent la zona es podrà delimitar el terreny si es apte per a la construcció del abocador, no es un objectiu principal, però es comentarà de forma simple.
La elecció d’aquests projecte ha sigut per el interès propi en el tema de la geotècnica, la aplicació directa de coneixements de la carrera i la problemàtica i en el tema del abocador ja que es una zona de interès per mi.
2012-01-19T09:35:47Z
Díaz Badia, Carles
Aquest estudi analitza la problemàtica que genera la reconversió d’una pedrera en un abocador de residus especial, concretament als peus de Collserola en els terrenys que ara ocupa la pedrera de Mina Berta situada al Vallès Occidental, punt clàssic de la mineralogia catalana. És un cas polèmic amb arguments a favor i en contra.
En aquets treball es realitza una anàlisi de la fracturació i la permeabilitat del subsòl de la pedrera per avaluar el risc de contaminació dels aqüífers per filtracions contaminants procedents de l’abocador i amb això aportar arguments tècnics a la discussió sobre la viabilitat de l’abocador concretament es pretén realitzar un estudi geotècnic centrat en la fracturació en superfície (observació i mesurament de fronts) i en profunditat (mitjançant la testificació de sondeigs). Juntament amb això es pretén analitzar unes lamines primes de la roca present a fi de completar la informació.
Per tant com a objectius:
- Fer una anàlisi de la fracturació de la pedrera de Mina Berta mitjançant la mesura sistemàtica de discontinuïtats i el càlcul de l’índex RQD.
- Fer una anàlisi de l’estructura i la fracturació a subsòl del massís granític de Mina Berta mitjançant la testificació de sondeigs i el càlcul de l’índex RQD i de la seva evolució en profunditat.
- Correlacionar les dades de superfície i de subsòl i obtenir les diferents famílies de fractures de l’àrea i la seva distribució.
- Extreure conclusions sobre la permeabilitat del massís granític de Mina Berta a partir de l’anàlisi de la fracturació.
Finalment i coneixent la zona es podrà delimitar el terreny si es apte per a la construcció del abocador, no es un objectiu principal, però es comentarà de forma simple.
La elecció d’aquests projecte ha sigut per el interès propi en el tema de la geotècnica, la aplicació directa de coneixements de la carrera i la problemàtica i en el tema del abocador ja que es una zona de interès per mi.
-
Document de seguretat i salut: Explotació RA-"ARENISCA"
http://hdl.handle.net/2099.1/13131
Document de seguretat i salut: Explotació RA-"ARENISCA"
Sanz Correro, Meritxell
Aquest projecte és un Document de Seguretat i Salut d’una explotació de pedra
arenisca i calcària, situada al terme municipal de Monistrol de Calders, comarca del Bages i província de Barcelona. També es confecciona un annex anomenat Disposicions
internes de seguretat en matèria d’explosius i un pla d’emergència de la mateixa
explotació.
Fins a l’any 2006 les mesures de seguretat dins de les explotacions mineres es
trobaven una mica al aire, ja que no hi havia una normativa específica que regulés
aquest punt. És per aquest motiu que l’any 2006 s’aprova una nova normativa per
regularitzar i aprofundir en aquest tema totes les explotacions mineres, tant d’interior com d’exterior, i marcar la pauta a seguir en la confecció d’aquests tipus de
documents.
Es confecciona aquest Document de Seguretat i Salut, segons el que marca la
normativa que es va aprovar l’any 2006, la ORDRE ITC 101/2006, de 23 de gener (BOE
número 25, de data 30 de gener de 2006), per l’explotació RA-“ARENISCA”, pertanyent
a l’empresa MONISTROL PEDRA.
Segons la ITC anterior indicada, el desenvolupament d’aquest tipus de document es
realitza per mitjà de 17 punts, cadascun amb els seus sub-apartats, dels quals a través
d’aquest es va descrivint la normativa que fa referència a la matèria de Seguretat en el
Treball i en concret a les explotacions mineres, i alhora es descriu i compara amb el
que l’empresa té aplicada o necessita en la seva explotació.
Així, a grans trets, es fa una identificació tant de l’empresa, com del centre de treball illocs de treball que hi ha dins l’explotació, així com el personal que hi ha en plantilla i si fos el cas, el que es trobi sub-contractat, (aquest últim previ a iniciar els treballs s’ha de comunicar al departament de Mines).
Un cop identificada l’empresa, es descriu tot el procés d’organització de la prevenció,
amb la política preventiva escollida per l’empresa, les responsabilitats de l’empresari i del Director Facultatiu, (persona encarregada de fer complir el que d’aquest document Explotació RA-“Arenisca”
se’n derivi juntament amb l’empresari), modalitat preventiva escollida i recurs
preventiu optat i tot el que fa referència als treballadors, des dels representants fins a la consulta i participació d’aquests en la confecció d’aquest document i en les
necessitats de mesures de seguretat en cada lloc de treball. És molt importat la
participació dels treballadors ja que són ells els que fan la feina i els que utilitzen la maquinària i són durant la seva jornada al recinte de treball i que per tant, són els que dia a dia desenvolupen les tasques a analitzar i avaluar.
A partir d’aquí és on entra els punts més importants que desenvolupa la ITC, com són
la identificació dels perills derivats de l’activitat, amb la identificació dels llocs de treball i els perills de cada lloc i a partir d’aquests, es realitza la avaluació de riscos, una de caràcter més general dels riscos en l’empresa o recinte i una de molt
desenvolupada que consta d’una descripció de cada perill que hi ha en cada lloc de
treball específic, ja que no s’identifiquen els mateixos perills en una persona que és
operari de vehicle pesant com és una retro-excavadora, o una persona que és artiller i
que manipula explosius.
Aquestes fitxes es realitzen per saber si el treballador fa la feina correctament, i si les mesures de protecció que hi hagués instal·lades són eficaces o si cal millorar-les, així com les condicions de treball, ja que és bàsic poder disposar d’uns serveis sanitaris
adequats on poder realitzar les necessitats i en moltes explotacions, com que es
troben aïllades de nuclis habitats i edificacions i sense subministraments bàsics de llum i aigua, es tendeix a pensar que a l’aire lliure ja es poden fer.
Un cop realitzades totes les fitxes passem al punt de la prevenció de riscos de
l’empresa, desenvolupant les mesures de prevenció i protecció que s’han de complir i
que és la única manera de intentar reduir al màxim els incidents i accidents que es
puguin trobar els treballadors. També és importat en aquest punt realitzar una bona
planificació de l’acció preventiva, que s’ha de coordinar entre l’empresari, el Director
Facultatiu, els treballadors i el Servei de prevenció aliè contractat.
És molt important que el Director Facultatiu, consultant amb la normativa vigent d’obligat compliment, marqui unes pautes de treball obligatòries, bàsiques i simples com pot ser la utilització del casc de protecció, les botes de seguretat i guants. A partir d’aquí, cada lloc de treball tindrà les seves concretes.
S’ha de tenir en compte també que la maquinària és bàsica en aquest tipus de feines, i per tant, és necessari realitzar un manteniment preventiu i no un manteniment
correctiu (esperar a que una cosa s’espatlli per arreglar-la), i és obligació de
l’empresari realitzar les revisions que siguin necessàries, tant de maquinària, com de sistemes de protecció contra incendis (extintors), línies elèctriques, ... Cada revisió es farà per un taller o persona autoritzada per cada tipus de feina, i emetrà un certificat que caldrà guardar-lo en un lloc proper per si hi ha algun accident o incident en l’explotació.
Un alter punt molt important al que fa referència aquesta ITC és en l’apartat de
formació.
Així doncs, es realitzarà una formació inicial per cada lloc de treball un cop firmat el contracte de treball. Domat el cas que el treballador ja disposés d’aquesta formació, l’haurà d’acreditar amb el corresponent certificat, i a resultes de no tenir-lo, l’haurà de repetir.
Així també es realitzarà una formació de reciclatge o continua en cada lloc de treball i si és el cas, degut a nova normativa relacionada en aquest tema, es donarà compliment al que sigui necessari.
També s’ha de informar als treballadors de totes les modificacions que es realitzin al
recinte, així com el sistema de treball.
També s’ha de confeccionar un pla d’emergència i de primers auxilis per si hi ha un accident o incident en l’explotació, ja sigui per causa pròpia o per causes externes, els treballadors sàpiguen què fer en cada situació, i que en molts accidents, poden ser molt menys greus amb una actuació ràpida. És important fer simulacres per entrenar els treballadors.
Es confecciona un pressupost anual per a l’activitat preventiva, i que és orientatiu, pot ser major o menor del que es preveu depenent de l’any.
Amb això es pretén donar compliment a la normativa indicada, i tota la nova que pugui
sortir relacionada en aquest tema, així com una revisió anual d’aquest document, per
identificar les variacions que s’hagin desenvolupat en el centre i llocs de treball
descrits, ja que una mina o explotació és una zona viva i en constant evolució i
creixement.
2011-10-13T16:01:26Z
Sanz Correro, Meritxell
Aquest projecte és un Document de Seguretat i Salut d’una explotació de pedra
arenisca i calcària, situada al terme municipal de Monistrol de Calders, comarca del Bages i província de Barcelona. També es confecciona un annex anomenat Disposicions
internes de seguretat en matèria d’explosius i un pla d’emergència de la mateixa
explotació.
Fins a l’any 2006 les mesures de seguretat dins de les explotacions mineres es
trobaven una mica al aire, ja que no hi havia una normativa específica que regulés
aquest punt. És per aquest motiu que l’any 2006 s’aprova una nova normativa per
regularitzar i aprofundir en aquest tema totes les explotacions mineres, tant d’interior com d’exterior, i marcar la pauta a seguir en la confecció d’aquests tipus de
documents.
Es confecciona aquest Document de Seguretat i Salut, segons el que marca la
normativa que es va aprovar l’any 2006, la ORDRE ITC 101/2006, de 23 de gener (BOE
número 25, de data 30 de gener de 2006), per l’explotació RA-“ARENISCA”, pertanyent
a l’empresa MONISTROL PEDRA.
Segons la ITC anterior indicada, el desenvolupament d’aquest tipus de document es
realitza per mitjà de 17 punts, cadascun amb els seus sub-apartats, dels quals a través
d’aquest es va descrivint la normativa que fa referència a la matèria de Seguretat en el
Treball i en concret a les explotacions mineres, i alhora es descriu i compara amb el
que l’empresa té aplicada o necessita en la seva explotació.
Així, a grans trets, es fa una identificació tant de l’empresa, com del centre de treball illocs de treball que hi ha dins l’explotació, així com el personal que hi ha en plantilla i si fos el cas, el que es trobi sub-contractat, (aquest últim previ a iniciar els treballs s’ha de comunicar al departament de Mines).
Un cop identificada l’empresa, es descriu tot el procés d’organització de la prevenció,
amb la política preventiva escollida per l’empresa, les responsabilitats de l’empresari i del Director Facultatiu, (persona encarregada de fer complir el que d’aquest document Explotació RA-“Arenisca”
se’n derivi juntament amb l’empresari), modalitat preventiva escollida i recurs
preventiu optat i tot el que fa referència als treballadors, des dels representants fins a la consulta i participació d’aquests en la confecció d’aquest document i en les
necessitats de mesures de seguretat en cada lloc de treball. És molt importat la
participació dels treballadors ja que són ells els que fan la feina i els que utilitzen la maquinària i són durant la seva jornada al recinte de treball i que per tant, són els que dia a dia desenvolupen les tasques a analitzar i avaluar.
A partir d’aquí és on entra els punts més importants que desenvolupa la ITC, com són
la identificació dels perills derivats de l’activitat, amb la identificació dels llocs de treball i els perills de cada lloc i a partir d’aquests, es realitza la avaluació de riscos, una de caràcter més general dels riscos en l’empresa o recinte i una de molt
desenvolupada que consta d’una descripció de cada perill que hi ha en cada lloc de
treball específic, ja que no s’identifiquen els mateixos perills en una persona que és
operari de vehicle pesant com és una retro-excavadora, o una persona que és artiller i
que manipula explosius.
Aquestes fitxes es realitzen per saber si el treballador fa la feina correctament, i si les mesures de protecció que hi hagués instal·lades són eficaces o si cal millorar-les, així com les condicions de treball, ja que és bàsic poder disposar d’uns serveis sanitaris
adequats on poder realitzar les necessitats i en moltes explotacions, com que es
troben aïllades de nuclis habitats i edificacions i sense subministraments bàsics de llum i aigua, es tendeix a pensar que a l’aire lliure ja es poden fer.
Un cop realitzades totes les fitxes passem al punt de la prevenció de riscos de
l’empresa, desenvolupant les mesures de prevenció i protecció que s’han de complir i
que és la única manera de intentar reduir al màxim els incidents i accidents que es
puguin trobar els treballadors. També és importat en aquest punt realitzar una bona
planificació de l’acció preventiva, que s’ha de coordinar entre l’empresari, el Director
Facultatiu, els treballadors i el Servei de prevenció aliè contractat.
És molt important que el Director Facultatiu, consultant amb la normativa vigent d’obligat compliment, marqui unes pautes de treball obligatòries, bàsiques i simples com pot ser la utilització del casc de protecció, les botes de seguretat i guants. A partir d’aquí, cada lloc de treball tindrà les seves concretes.
S’ha de tenir en compte també que la maquinària és bàsica en aquest tipus de feines, i per tant, és necessari realitzar un manteniment preventiu i no un manteniment
correctiu (esperar a que una cosa s’espatlli per arreglar-la), i és obligació de
l’empresari realitzar les revisions que siguin necessàries, tant de maquinària, com de sistemes de protecció contra incendis (extintors), línies elèctriques, ... Cada revisió es farà per un taller o persona autoritzada per cada tipus de feina, i emetrà un certificat que caldrà guardar-lo en un lloc proper per si hi ha algun accident o incident en l’explotació.
Un alter punt molt important al que fa referència aquesta ITC és en l’apartat de
formació.
Així doncs, es realitzarà una formació inicial per cada lloc de treball un cop firmat el contracte de treball. Domat el cas que el treballador ja disposés d’aquesta formació, l’haurà d’acreditar amb el corresponent certificat, i a resultes de no tenir-lo, l’haurà de repetir.
Així també es realitzarà una formació de reciclatge o continua en cada lloc de treball i si és el cas, degut a nova normativa relacionada en aquest tema, es donarà compliment al que sigui necessari.
També s’ha de informar als treballadors de totes les modificacions que es realitzin al
recinte, així com el sistema de treball.
També s’ha de confeccionar un pla d’emergència i de primers auxilis per si hi ha un accident o incident en l’explotació, ja sigui per causa pròpia o per causes externes, els treballadors sàpiguen què fer en cada situació, i que en molts accidents, poden ser molt menys greus amb una actuació ràpida. És important fer simulacres per entrenar els treballadors.
Es confecciona un pressupost anual per a l’activitat preventiva, i que és orientatiu, pot ser major o menor del que es preveu depenent de l’any.
Amb això es pretén donar compliment a la normativa indicada, i tota la nova que pugui
sortir relacionada en aquest tema, així com una revisió anual d’aquest document, per
identificar les variacions que s’hagin desenvolupat en el centre i llocs de treball
descrits, ja que una mina o explotació és una zona viva i en constant evolució i
creixement.
-
Procesamiento sostenible del oro en San Cristóbal, sur del Perú
http://hdl.handle.net/2099.1/11150
Procesamiento sostenible del oro en San Cristóbal, sur del Perú
Anticoi Sudzuki, Hernán Francisco
San Cristóbal, poblado minero al sur del Perú, desarrolla la actividad en forma artesanal. Los mineros se organizan en pequeñas asociaciones para extraer el mineral. Mismo así, viven en precarias condiciones.
Los objetivos de este trabajo son: Caracterizar los materiales de este yacimiento, estudiar el procesamiento del mineral, evaluar su rendimiento, identificar las técnicas medioambientalmente nocivas, proponer mejoras y probar mediante ensayos de laboratorio alguna de las técnicas propuestas, con tal de verificar la idoneidad de estos métodos con respecto a los materiales encontrados. El objetivo final es conseguir el desarrollo de la actividad, en aspectos sociales, económicos y medioambientales, es decir, intentar que sea sostenible.
2011-02-17T09:47:51Z
Anticoi Sudzuki, Hernán Francisco
San Cristóbal, poblado minero al sur del Perú, desarrolla la actividad en forma artesanal. Los mineros se organizan en pequeñas asociaciones para extraer el mineral. Mismo así, viven en precarias condiciones.
Los objetivos de este trabajo son: Caracterizar los materiales de este yacimiento, estudiar el procesamiento del mineral, evaluar su rendimiento, identificar las técnicas medioambientalmente nocivas, proponer mejoras y probar mediante ensayos de laboratorio alguna de las técnicas propuestas, con tal de verificar la idoneidad de estos métodos con respecto a los materiales encontrados. El objetivo final es conseguir el desarrollo de la actividad, en aspectos sociales, económicos y medioambientales, es decir, intentar que sea sostenible.
-
Caracterització geotècnica dels materials travessats pel túnel de l’Eix Transversal Ferroviari a l’est de Manresa
http://hdl.handle.net/2099.1/9537
Caracterització geotècnica dels materials travessats pel túnel de l’Eix Transversal Ferroviari a l’est de Manresa
Revilla Sala, Aleix
Amb l’objectiu de determinar el mètode d’excavació i sosteniment del túnel, en aquest treball es fa un estudi dels materials travessats pel túnel de l’Eix Transversal Ferroviari a l’est de Manresa, caracteritzant l’estratigrafia i cartografia de la zona, estudiant les discontinuïtats que afecten al massís travessat i determinant les propietats físiques i
mecàniques de cada material mitjançant assaigs de plasticitat, de resistència a la
compressió i caracterització petrogràfica.
Un cop descrita la disposició dels materials i les seves característiques, es fa una
discussió geotècnica i geogràfica sobre la ubicació de la infraestructura, tenint en
compte el contacte del túnel amb les diferents unitats geològiques, i amb les
infraestructures ja existents. Un cop descrit el millor traçat a seguir, es fa una valoració quantificada sobre quins han de ser els mètodes de revestiment del túnel, considerant totes aquelles característiques geotècniques estudiades al llarg del treball.
Accèssit del Premi Eugenio Corral 2010
2010-07-27T07:56:51Z
Revilla Sala, Aleix
Amb l’objectiu de determinar el mètode d’excavació i sosteniment del túnel, en aquest treball es fa un estudi dels materials travessats pel túnel de l’Eix Transversal Ferroviari a l’est de Manresa, caracteritzant l’estratigrafia i cartografia de la zona, estudiant les discontinuïtats que afecten al massís travessat i determinant les propietats físiques i
mecàniques de cada material mitjançant assaigs de plasticitat, de resistència a la
compressió i caracterització petrogràfica.
Un cop descrita la disposició dels materials i les seves característiques, es fa una
discussió geotècnica i geogràfica sobre la ubicació de la infraestructura, tenint en
compte el contacte del túnel amb les diferents unitats geològiques, i amb les
infraestructures ja existents. Un cop descrit el millor traçat a seguir, es fa una valoració quantificada sobre quins han de ser els mètodes de revestiment del túnel, considerant totes aquelles característiques geotècniques estudiades al llarg del treball.
-
Caiguda de blocs als penya-segats del Llobregat al seu pas per Manresa
http://hdl.handle.net/2099.1/9536
Caiguda de blocs als penya-segats del Llobregat al seu pas per Manresa
Rabaneda Espinalt, Anna
En aquest projecte es caracteritza la caiguda d’un bloc de grans dimensions de massís rocós d’un penya-segat situat sobre el riu Llobregat al seu pas per Viladordis, a l’est de Manresa, i s’estudien els possibles riscos de caigudes d’altres blocs en la zona estudiada.
Els objectius a assolir són:
· Cartografiar l’àrea d’estudi
· Caracteritzar els materials del penya-segat per mitjà d’estudis petrogràfics, físics i mecànics
· Caracteritzar les famílies de fractures existents en el massís rocós
· Determinar les caigudes de blocs existents en tota l’àrea d’estudi i comparar-les
amb el bloc principal
· Confirmar els possibles riscs de futures caigudes de blocs. La cartografia de l’àrea d’estudi s’ha dut a terme correlacionant l’estratigrafia del punt de realització d’una columna estratigràfica dels materials de la zona fins a arribar al penyasegat on s’ha produït la caiguda de bloc de roca estudiada. L’elaboració de la cartografia
té com a objectiu conèixer i ubicar tots els materials del penya-segat per poder
caracteritzar-lo i així poder estudiar amb exactitud la caiguda del bloc.
La caracterització del materials del penya-segat s’ha dut a terme a partir d’assaigs i estudis adients en cada cas. Els materials existents i principals en la zona d’estudi són els gresos, les argiles i les calcàries, amb aparicions puntuals i localitzades de microconglomerats. La caracterització de les argiles s’ha realitzat a partir d’un assaig de
plasticitat amb mostres obtingudes en l’àrea d’estudi. Els gresos s’han descrit a partir
d’una caracterització petrogràfica, de la resistència a la compressió simple i finalment, duent a terme un assaig Tilt Test per a descriure el seu angle de repòs. La caracterització de les calcàries i els microconglomerats ha consistit en un estudi petrogràfic de cadascú.
Amb aquestes dades s’ha elaborat una caracterització del massís rocós descrivint la cartografia geotècnica, la caracterització de les diferents famílies de fractures i finalment classificant la roca amb l’índex RMR.
La caracterització de les diferents famílies de fractures existents en el massís rocós s’ha realitzat mesurant les tres famílies de fractures observades en el massís rocós en vàries estacions efectuades en tota zona d’estudi. Posteriorment s’ha processat una projecció estereogràfica per analitzar les diverses famílies.
Per la determinació de les caigudes de blocs existents en tota l’àrea i la comparació amb
el bloc principal, primerament, s’ha dut a terme un estudi d’aquest bloc caigut recentment, estudiant la procedència de la caiguda, les causes, la influència de les discontinuïtats, la influència dels materials que el formen, la orientació de disposició del penya-segat, etc.
Seguidament s’han analitzat els blocs de roca caiguts antigament, situant-los i estudiant les causes.
Finalment, amb totes les dades obtingudes a partir de les anàlisis i estudis fets, s’han
determinat les zones de risc de futures caigudes de blocs i zones amb diferents nivells de perillositat.
2010-07-27T07:56:25Z
Rabaneda Espinalt, Anna
En aquest projecte es caracteritza la caiguda d’un bloc de grans dimensions de massís rocós d’un penya-segat situat sobre el riu Llobregat al seu pas per Viladordis, a l’est de Manresa, i s’estudien els possibles riscos de caigudes d’altres blocs en la zona estudiada.
Els objectius a assolir són:
· Cartografiar l’àrea d’estudi
· Caracteritzar els materials del penya-segat per mitjà d’estudis petrogràfics, físics i mecànics
· Caracteritzar les famílies de fractures existents en el massís rocós
· Determinar les caigudes de blocs existents en tota l’àrea d’estudi i comparar-les
amb el bloc principal
· Confirmar els possibles riscs de futures caigudes de blocs. La cartografia de l’àrea d’estudi s’ha dut a terme correlacionant l’estratigrafia del punt de realització d’una columna estratigràfica dels materials de la zona fins a arribar al penyasegat on s’ha produït la caiguda de bloc de roca estudiada. L’elaboració de la cartografia
té com a objectiu conèixer i ubicar tots els materials del penya-segat per poder
caracteritzar-lo i així poder estudiar amb exactitud la caiguda del bloc.
La caracterització del materials del penya-segat s’ha dut a terme a partir d’assaigs i estudis adients en cada cas. Els materials existents i principals en la zona d’estudi són els gresos, les argiles i les calcàries, amb aparicions puntuals i localitzades de microconglomerats. La caracterització de les argiles s’ha realitzat a partir d’un assaig de
plasticitat amb mostres obtingudes en l’àrea d’estudi. Els gresos s’han descrit a partir
d’una caracterització petrogràfica, de la resistència a la compressió simple i finalment, duent a terme un assaig Tilt Test per a descriure el seu angle de repòs. La caracterització de les calcàries i els microconglomerats ha consistit en un estudi petrogràfic de cadascú.
Amb aquestes dades s’ha elaborat una caracterització del massís rocós descrivint la cartografia geotècnica, la caracterització de les diferents famílies de fractures i finalment classificant la roca amb l’índex RMR.
La caracterització de les diferents famílies de fractures existents en el massís rocós s’ha realitzat mesurant les tres famílies de fractures observades en el massís rocós en vàries estacions efectuades en tota zona d’estudi. Posteriorment s’ha processat una projecció estereogràfica per analitzar les diverses famílies.
Per la determinació de les caigudes de blocs existents en tota l’àrea i la comparació amb
el bloc principal, primerament, s’ha dut a terme un estudi d’aquest bloc caigut recentment, estudiant la procedència de la caiguda, les causes, la influència de les discontinuïtats, la influència dels materials que el formen, la orientació de disposició del penya-segat, etc.
Seguidament s’han analitzat els blocs de roca caiguts antigament, situant-los i estudiant les causes.
Finalment, amb totes les dades obtingudes a partir de les anàlisis i estudis fets, s’han
determinat les zones de risc de futures caigudes de blocs i zones amb diferents nivells de perillositat.