Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitathttp://hdl.handle.net/2117/959252024-03-28T14:24:25Z2024-03-28T14:24:25ZArraigo: estudios sobre el riesgo desde la resistencia y la crítica al reasentamiento de población en BogotáLópez Meneses, Duván Hernánhttp://hdl.handle.net/2117/4046502024-03-15T07:36:12Z2024-03-14T19:31:26ZArraigo: estudios sobre el riesgo desde la resistencia y la crítica al reasentamiento de población en Bogotá
López Meneses, Duván Hernán
(English) The investigation of climate risks affecting the popular neighborhoods in the mountainous outskirts of Bogotá, Colombia, has served as a case study and starting point to critically study the concept of risk and develop analytical tools that facilitate understanding of these dynamics and their governance from both a local and global perspective.
For this purpose, the voices of Arraigo, a platform representing citizen resistance to resettlement due to risk, have been amplified. Meanwhile, the study has explored the complexity of risk through theoretical perspectives encompassing environmental thought, environmental theology, risk sociology, and an understanding of reality provided by the ontology of difference.
An initial hypothesis suggests that in Bogotá, institutional mechanisms for managing climate risk are overwhelmed by the complexity of Colombian society impacting its capacity for adaptation. Therefore, investigating analytical tools to understand risk conflicts and improve institutional management is seen as an opportunity to "adapt" the relationship between Colombian society and its territorial complexity.
Based on documentary research and significant testimonies, the institutional and citizen narratives were contrasted to support the research efforts. Additionally, by integrating different theoretical backgrounds, a notion of "risk" is framed as a measure of entropy, introduced in the interaction between human systems and nature, through operations of «distancing» and «organized irresponsibility» characteristizing modern epistemological and administrative practices.
In response to risk, the study supports a project aligned with an organizational trend nested within «consciousness». Overall, the research presents a conceptual framework of descriptive and analytical risk tools and their management horizons, unveiling multiple polarities or tensions, such as those between «organization» and «risk», «consciousness» and «distance», or «responsibility» and «predation».
Finally, three distinct risk operations or dynamics are defined: risk production, attribution, and distribution. These are presented as areas of action through which risk can be understood and effectively managed. In this way, the study contributes to a vision of risk governance and adaptive evolution of conflict scenarios linked to complexity.; (Català) La recerca dels riscos climàtics que afecten els barris populars en la perifèria muntanyenca de Bogotà, Colòmbia, ha servit com un estudi de cas i punt de partida per a estudiar el concepte de risc de manera crítica, i desenvolupar eines analítiques que facilitin la comprensió d'aquestes dinàmiques i la seva governança, amb una perspectiva local i global.
Per a aquest fi, s'han amplificat les veus d'Arrelament, una plataforma de resistència ciutadana al reassentament per risc. I s'ha indagat per un dimensionament de la complexitat del risc amb base en una exploració teòrica que abasta el pensament ambiental, la teologia ambiental, la sociologia del risc i una perspectiva sobre la realitat oferta per l'ontologia de la diferència.
Una hipòtesi de partida és que, a Bogotà, els mecanismes institucionals per a la gestió del risc climàtic es troben desbordats per la complexitat de la societat colombiana i el seu territori, la qual cosa afecta la seva capacitat d'incidència o adequació. Per l'anterior, la indagació d'eines analítiques per a la comprensió dels conflictes del risc i la qualificació dels mecanismes institucionals de gestió es postulen com una oportunitat de “adequar” la relació entre la societat colombiana i la seva complexitat territorial.
Amb base en la recol·lecció documental i l'aproximació a testimoniatges significatius, es van trobar contrastos entre les narratives institucionals i ciutadanes com una evidència que sustenta l'esforç de la recerca. D'altra banda, mitjançant l'articulació amb diferents referents teòrics, s'esbossa una noció de «risc» com una mesura de l'entropia en la interacció dels sistemes humans entre si, i amb la naturalesa, la qual és introduïda mitjançant processos de «distanciament» i «irresponsabilitat organitzada» que caracteritzen l'epistemologia i la pràctica administrativa de la modernitat.
Com a proposta enfront del risc se sustenta un projecte adherit a una tendència organitzativa de l'energia i la matèria, la qual es troba niada en la «consciència». En general, la recerca exposa com a resultat un entramat conceptual d'eines descriptives i analítiques del risc i els seus horitzons de gestió, així com múltiples polaritats o tensions, entre «organització» i «risc», entre la «consciència» i la «distància», així com entre el que podrien denominar-se «responsabilitat» i «depredació».
Finalment, es defineixen tres operacions o dinàmiques del risc diferents: producció, atribució i distribució del risc. Aquestes s'exposen com a àmbits d'actuació a través dels quals es pot comprendre el risc i, igualment, es pot orientar la seva gestió. D'aquesta manera, s'aporta a una visió de la governança del risc i evolució adaptativa dels escenaris de conflicte lligats a la complexitat.; (Español) La investigación de los riesgos climáticos que afectan los barrios populares en la periferia montañosa de Bogotá, Colombia, ha servido como un estudio de caso y punto de partida para estudiar el concepto de riesgo de manera crítica, y desarrollar herramientas analíticas que faciliten la comprensión de estas dinámicas y su gobernanza, con una perspectiva local y global.
Para este fin, se han amplificado las voces de Arraigo, una plataforma de resistencia ciudadana al reasentamiento por riesgo. Y se ha indagado por un dimensionamiento de la complejidad del riesgo con base en una exploración teórica que abarca el pensamiento ambiental, la teología ambiental, la sociología del riesgo y una perspectiva sobre la realidad ofrecida por la ontología de la diferencia.
Una hipótesis de partida es que, en Bogotá, los mecanismos institucionales para la gestión del riesgo climático se encuentran desbordados por la complejidad de la sociedad colombiana y su territorio, lo cual afecta su capacidad de incidencia o adecuación. Por lo anterior, la indagación de herramientas analíticas para la comprensión de los conflictos del riesgo y la cualificación de los mecanismos institucionales de gestión se postulan como una oportunidad de “adecuar” la relación entre la sociedad colombiana y su complejidad territorial.
Con base en la recolección documental y la aproximación a testimonios significativos, se hallaron contrastes entre las narrativas institucionales y ciudadanas como una evidencia que sustenta el esfuerzo de la investigación. Por otra parte, mediante la articulación con diferentes referentes teóricos, se esboza una noción de «riesgo» como una medida de la entropía en la interacción de los sistemas humanos entre sí, y con la naturaleza, la cual es introducida mediante procesos de «distanciamiento» e «irresponsabilidad organizada» que caracterizan la epistemología y la práctica administrativa de la modernidad.
Como propuesta frente al riesgo se sustenta un proyecto adherido a una tendencia organizativa de la energía y la materia, la cual se encuentra anidada en la «conciencia». En general, la investigación expone como resultado un entramado conceptual de herramientas descriptivas y analíticas del riesgo y sus horizontes de gestión, así como múltiples polaridades o tensiones, entre «organización» y «riesgo», entre la «conciencia» y la «distancia», así como entre lo que podrían denominarse «responsabilidad» y «depredación».
Finalmente, se definen tres operaciones o dinámicas del riesgo diferentes: producción, atribución y distribución del riesgo. Estas se exponen como ámbitos de actuación a través de los cuales se puede comprender el riesgo e, igualmente, se puede orientar su gestión. De esta forma, se aporta a una visión de la gobernanza del riesgo y evolución adaptativa de los escenarios de conflicto ligados a la complejidad.
Tesi amb menció de Doctorat Internacional
2024-03-14T19:31:26ZLópez Meneses, Duván Hernán(English) The investigation of climate risks affecting the popular neighborhoods in the mountainous outskirts of Bogotá, Colombia, has served as a case study and starting point to critically study the concept of risk and develop analytical tools that facilitate understanding of these dynamics and their governance from both a local and global perspective.
For this purpose, the voices of Arraigo, a platform representing citizen resistance to resettlement due to risk, have been amplified. Meanwhile, the study has explored the complexity of risk through theoretical perspectives encompassing environmental thought, environmental theology, risk sociology, and an understanding of reality provided by the ontology of difference.
An initial hypothesis suggests that in Bogotá, institutional mechanisms for managing climate risk are overwhelmed by the complexity of Colombian society impacting its capacity for adaptation. Therefore, investigating analytical tools to understand risk conflicts and improve institutional management is seen as an opportunity to "adapt" the relationship between Colombian society and its territorial complexity.
Based on documentary research and significant testimonies, the institutional and citizen narratives were contrasted to support the research efforts. Additionally, by integrating different theoretical backgrounds, a notion of "risk" is framed as a measure of entropy, introduced in the interaction between human systems and nature, through operations of «distancing» and «organized irresponsibility» characteristizing modern epistemological and administrative practices.
In response to risk, the study supports a project aligned with an organizational trend nested within «consciousness». Overall, the research presents a conceptual framework of descriptive and analytical risk tools and their management horizons, unveiling multiple polarities or tensions, such as those between «organization» and «risk», «consciousness» and «distance», or «responsibility» and «predation».
Finally, three distinct risk operations or dynamics are defined: risk production, attribution, and distribution. These are presented as areas of action through which risk can be understood and effectively managed. In this way, the study contributes to a vision of risk governance and adaptive evolution of conflict scenarios linked to complexity.
(Català) La recerca dels riscos climàtics que afecten els barris populars en la perifèria muntanyenca de Bogotà, Colòmbia, ha servit com un estudi de cas i punt de partida per a estudiar el concepte de risc de manera crítica, i desenvolupar eines analítiques que facilitin la comprensió d'aquestes dinàmiques i la seva governança, amb una perspectiva local i global.
Per a aquest fi, s'han amplificat les veus d'Arrelament, una plataforma de resistència ciutadana al reassentament per risc. I s'ha indagat per un dimensionament de la complexitat del risc amb base en una exploració teòrica que abasta el pensament ambiental, la teologia ambiental, la sociologia del risc i una perspectiva sobre la realitat oferta per l'ontologia de la diferència.
Una hipòtesi de partida és que, a Bogotà, els mecanismes institucionals per a la gestió del risc climàtic es troben desbordats per la complexitat de la societat colombiana i el seu territori, la qual cosa afecta la seva capacitat d'incidència o adequació. Per l'anterior, la indagació d'eines analítiques per a la comprensió dels conflictes del risc i la qualificació dels mecanismes institucionals de gestió es postulen com una oportunitat de “adequar” la relació entre la societat colombiana i la seva complexitat territorial.
Amb base en la recol·lecció documental i l'aproximació a testimoniatges significatius, es van trobar contrastos entre les narratives institucionals i ciutadanes com una evidència que sustenta l'esforç de la recerca. D'altra banda, mitjançant l'articulació amb diferents referents teòrics, s'esbossa una noció de «risc» com una mesura de l'entropia en la interacció dels sistemes humans entre si, i amb la naturalesa, la qual és introduïda mitjançant processos de «distanciament» i «irresponsabilitat organitzada» que caracteritzen l'epistemologia i la pràctica administrativa de la modernitat.
Com a proposta enfront del risc se sustenta un projecte adherit a una tendència organitzativa de l'energia i la matèria, la qual es troba niada en la «consciència». En general, la recerca exposa com a resultat un entramat conceptual d'eines descriptives i analítiques del risc i els seus horitzons de gestió, així com múltiples polaritats o tensions, entre «organització» i «risc», entre la «consciència» i la «distància», així com entre el que podrien denominar-se «responsabilitat» i «depredació».
Finalment, es defineixen tres operacions o dinàmiques del risc diferents: producció, atribució i distribució del risc. Aquestes s'exposen com a àmbits d'actuació a través dels quals es pot comprendre el risc i, igualment, es pot orientar la seva gestió. D'aquesta manera, s'aporta a una visió de la governança del risc i evolució adaptativa dels escenaris de conflicte lligats a la complexitat.
(Español) La investigación de los riesgos climáticos que afectan los barrios populares en la periferia montañosa de Bogotá, Colombia, ha servido como un estudio de caso y punto de partida para estudiar el concepto de riesgo de manera crítica, y desarrollar herramientas analíticas que faciliten la comprensión de estas dinámicas y su gobernanza, con una perspectiva local y global.
Para este fin, se han amplificado las voces de Arraigo, una plataforma de resistencia ciudadana al reasentamiento por riesgo. Y se ha indagado por un dimensionamiento de la complejidad del riesgo con base en una exploración teórica que abarca el pensamiento ambiental, la teología ambiental, la sociología del riesgo y una perspectiva sobre la realidad ofrecida por la ontología de la diferencia.
Una hipótesis de partida es que, en Bogotá, los mecanismos institucionales para la gestión del riesgo climático se encuentran desbordados por la complejidad de la sociedad colombiana y su territorio, lo cual afecta su capacidad de incidencia o adecuación. Por lo anterior, la indagación de herramientas analíticas para la comprensión de los conflictos del riesgo y la cualificación de los mecanismos institucionales de gestión se postulan como una oportunidad de “adecuar” la relación entre la sociedad colombiana y su complejidad territorial.
Con base en la recolección documental y la aproximación a testimonios significativos, se hallaron contrastes entre las narrativas institucionales y ciudadanas como una evidencia que sustenta el esfuerzo de la investigación. Por otra parte, mediante la articulación con diferentes referentes teóricos, se esboza una noción de «riesgo» como una medida de la entropía en la interacción de los sistemas humanos entre sí, y con la naturaleza, la cual es introducida mediante procesos de «distanciamiento» e «irresponsabilidad organizada» que caracterizan la epistemología y la práctica administrativa de la modernidad.
Como propuesta frente al riesgo se sustenta un proyecto adherido a una tendencia organizativa de la energía y la materia, la cual se encuentra anidada en la «conciencia». En general, la investigación expone como resultado un entramado conceptual de herramientas descriptivas y analíticas del riesgo y sus horizontes de gestión, así como múltiples polaridades o tensiones, entre «organización» y «riesgo», entre la «conciencia» y la «distancia», así como entre lo que podrían denominarse «responsabilidad» y «depredación».
Finalmente, se definen tres operaciones o dinámicas del riesgo diferentes: producción, atribución y distribución del riesgo. Estas se exponen como ámbitos de actuación a través de los cuales se puede comprender el riesgo e, igualmente, se puede orientar su gestión. De esta forma, se aporta a una visión de la gobernanza del riesgo y evolución adaptativa de los escenarios de conflicto ligados a la complejidad.Marco de referencia para la planificación y desarrollo continuo de la comunicación de riesgos y crisis frente a amenazas en SudaméricaMarcillo Delgado, Juan Carloshttp://hdl.handle.net/2117/4031482024-02-26T10:22:33Z2024-02-26T09:24:59ZMarco de referencia para la planificación y desarrollo continuo de la comunicación de riesgos y crisis frente a amenazas en Sudamérica
Marcillo Delgado, Juan Carlos
(English) Research on risk communication and crisis communication (RC&C) is a crucial aspect to foster population resilience in the face of major hazards, especially in developing economies where there are greater social vulnerabilities. The objective of this doctoral thesis is to propose a framework to guide the planning and ongoing development of CR&C strategies in South America.
The methodological framework, based on data mining, involves the use of different textual mining techniques, according to the structure of each of the data, which make it possible to visualize the relationships between textual objects; classify the objects of interest; carry out comparative analyses at the country level; and study CR&C trends. The units of analysis focus on different types of textual data such as documents associated with risk and crisis management planning, scientific publications, communiqués issued via tweets, and information from the Regional Logistics Center for Humanitarian Assistance that is located in Panama in the period 2017-2021. It identifies the main CR&C and Risk and Crisis Management (RC&C) strategies that South American RC&C Services should consider in order to make their communications more effective throughout the crisis cycle. Strengths and weaknesses of the analyzed countries' planning on these strategies are identified. The influence of economic, political, social, demographic, technical and disaster risk factors on the development of CR&C and GR&C strategies is identified.
The analysis of different GR&C documents allows differentiating five minimum components of CR&C in South America: i) early communication planning; ii) information and communication system planning; iii) quality management of communication and communicators; iv) risk and crisis awareness; and v) stakeholder consolidation. The bibliometric mapping of 330 scientific publications differentiates five clusters for CR&C in South America: i) factors for risk communication in vulnerable areas; ii) factors for health and crisis communication; iii) elements for communication of human and environmental exposure to contaminants; iv) management of the continuity and quality of communication, v) factors that enhance communication. It is identified that most of the factors revealed through the bibliometric analysis are aimed at strengthening communication systems and increasing risk awareness of vulnerable people. The analysis of 40,082 official tweets from the Ministries of Health of eight South American countries during COVID-19 identified 18 communication topics associated with: i) communication of the impact and monitoring of the threat; ii) communication of measures to reduce the risk of the threat; iii) visibility of the multidimensional nature of the problem; iv) communication of the capacity of the health system to deal with threats; and v) communication of mechanisms to strengthen vulnerable groups in the face of threats. The above results allow proposing a framework of strategies for disaster risk and humanitarian crisis communication in South America. This doctoral thesis contributes to: i) understand the factors affecting the development of CR&C; ii) recognize the efforts envisaged by regional policy; iii) analyze the advantages and disadvantages of CR&C planning at the country level; iv) verify the conformity of planning with contemporary international frameworks such as the Sendai Framework for Risk and Disaster Reduction 2015-2030; v) generate knowledge for decision making; and vi) serve as input to accelerate the implementation of strategies in the context of risk and crisis management (R&CM).; (Català) La recerca relativa a la comunicació de riscos i comunicació de crisis (CR&C) és un aspecte fonamental per potenciar la resiliència de la població enfront grans amenaces, especialment en economies en desenvolupament on existeixen majors vulnerabilitats socials. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és proposar un marc de referència per orientar la planificació i el desenvolupament continu de les estratègies de CR&C a Sud-Amèrica. El marc metodològic, basat en mineria de dades, implica l’ús de diferents tècniques de mineria textual, d’acord a l’estructura de cada grup de dades, que permeten visibilitzar les relacions entre objectes textuals; classificar els objectes d’interès; realitzar anàlisis comparatius a nivell de país i estudiar les tendències de la CR&C. Les unitats d’anàlisi es centren en diferents tipologies de dades textuals com documents associats a la planificació de la gestió de riscos i de crisis, publicacions científiques, comunicats emesos via tuïts, i informació del Centro Logístico Regional de Asistencia Humanitaria ubicat a Panamà en el període 2017-2021. S’identifiquen les principals estratègies de CR&C i de Gestió de Riscos i de Crisis (GR&C) que els Serveis de GR&C de Sud-Amèrica han de considerar perquè les seves comunicacions siguin més efectives al llarg del cicle d’una crisi. S’identifiquen fortaleses i debilitats de la planificació dels països analitzats sobre aquestes estratègies. S’identifica la influència que exerceixen els factors econòmics, polítics, socials, demogràfics, tècnics i del risc de desastre en el desenvolupament de les estratègies de CR&C i GR&C. L’anàlisi de diferents documents de GR&C permet diferenciar cinc components mínims de la CR&C a Sud-Amèrica: i) planificació de la comunicació primerenca; ii) planificació del sistema d’informació i comunicació; iii) gestió de qualitat de la comunicació i dels comunicadors; iv) sensibilització de riscos i de crisis, i v) consolidació de les parts interessades. En el mapeig bibliomètric de 330 publicacions científiques es diferencien cinc clústers per la CR&C a Sud-Amèrica: i) factors per la comunicació de riscos a zones vulnerables; ii) factors per la comunicació de la salut i les crisis; iii) elements per la comunicació de l’exposició humana i ambiental a contaminants; iv) gestió de la continuïtat i qualitat de la comunicació, v) factors potenciadors de la comunicació. S’identifica que la majoria dels factors revelats en l’anàlisi bibliomètric estan orientats a enfortir els sistemes de comunicació i a augmentar el coneixement del risc de les persones vulnerables. L’anàlisi de 40 082 tuïts oficials, dels Ministeris de Salut de vuit països sud-americans, durant la COVID-19 permet identificar 18 temes comunicacionals associats a: i) la comunicació de l’impacte i monitoratge de l’amenaça; ii) la comunicació de mesures per la disminució del risc de l’amenaça; iii) la visibilitat del caràcter multidimensional de la problemàtica; iv) la comunicació de la capacitat del sistema sanitari per afrontar les amenaces; i v) la comunicació de mecanismes per l’enfortiment de grups vulnerables vers amenaces. Els resultats previs permeten proposar un marc d’estratègies per la comunicació del risc del desastre i les crisis humanitàries a Sud-Amèrica. Aquesta tesi doctoral contribueix a: i) comprendre els factors que incideixen en el desenvolupament de la CR&C; ii) reconèixer els esforços previstos per la política regional; iii) analitzar els avantatges i inconvenients de la planificació amb marcs internacionals contemporanis com el Marc de Sendai per la Reducció de Riscos i Desastres 2015-2030; v) generar coneixement per la presa de decisions, i vi) aportar en l’acceleració de la implementació d’estratègies en el context de la gestió de riscos i crisis (GR&C).; (Español) La investigación sobre comunicación de riesgos y comunicación de crisis (CR&C) es un aspecto crucial para fomentar la resiliencia poblacional frente a grandes amenazas, especialmente en economías en desarrollo donde existen mayores vulnerabilidades sociales. El objetivo de la presente tesis doctoral es proponer un marco de referencia para orientar la planificación y el desarrollo continuo de las estrategias de CR&C en Sudamérica. El marco metodológico, basado en minería de datos, implica el uso diferentes técnicas de minería textual, acordes a la estructura de cada uno de los datos, que permiten visibilizar las relaciones entre objetos textuales; clasificar los objetos de interés; realizar análisis comparativos a nivel país, y estudiar las tendencias de la CR&C. Las unidades de análisis se centran en diferentes tipos de datos textuales como documentos asociados a la planificación de la gestión de riesgos y de crisis, publicaciones científicas, comunicados emitidos vía tuits, e información del Centro Logístico Regional de Asistencia Humanitaria que está ubicado en Panamá en el periodo 2017-2021. Se identifican las principales estrategias de CR&C y de Gestión de Riesgos y de Crisis (GR&C) que los Servicios de GR&C de Sudamérica deben considerar para que sus comunicaciones sean más efectivas a lo largo del ciclo de una crisis. Se identifican fortalezas y debilidades de la planificación de los países analizados sobre estas estrategias. Se identifica la influencia que ejercen los factores económicos, políticos, sociales, demográficos, técnicos y del riesgo de desastre en el desarrollo de las estrategias de CR&C y GR&C. El análisis de diferentes documentos de GR&C permite diferenciar cinco componentes mínimos de la CR&C en Sudamérica: i) planificación de la comunicación temprana; ii) planificación del sistema de información y comunicación; iii) gestión de calidad de la comunicación y los comunicadores; iv) sensibilización de riesgos y de crisis, y v) consolidación de las partes interesadas. En el mapeo bibliométrico de 330 publicaciones científicas se diferencian cinco clústeres para la CR&C en Sudamérica: i) factores para la comunicación de riesgos en zonas vulnerables; ii) factores para la comunicación de la salud y crisis; iii) elementos para la comunicación de la exposición humana y ambiental a contaminantes; iv) gestión de la continuidad y calidad de la comunicación, v) factores potenciadores de la comunicación. Se identifica que la mayoría de los factores revelados mediante el análisis bibliométrico están orientados a fortalecer los sistemas de comunicación y a aumentar el conocimiento del riesgo de las personas vulnerables. El análisis de 40 082 tuits oficiales, de los Ministerios de Salud de ocho países sudamericanos, durante la COVID-19 permite identificar 18 temas comunicacionales asociados a: i) la comunicación del impacto y monitoreo de la amenaza; ii) la comunicación de medidas para la disminución del riesgo de la amenaza; iii) la visibilidad del carácter multidimensional de la problemática; iv) la comunicación de la capacidad del sistema sanitario para enfrentar las amenazas, y v) la comunicación de mecanismos para el fortalecimiento de grupos vulnerables frente a amenazas. Los anteriores resultados permiten proponer un marco de estrategias para la comunicación del riesgo de desastre y crisis humanitarias en Sudamérica. La presente tesis doctoral contribuye a: i) comprender los factores que inciden en el desarrollo de la CR&C; ii) reconocer los esfuerzos previstos por la política regional; iii) analizar las ventajas y desventajas de la planificación de la CR&C a nivel país; iv) verificar la conformidad de la planificación con marcos internacionales contemporáneos como el Marco de Sendai para la Reducción de Riesgos y Desastres 2015-2030; v) generar conocimiento para la toma de decisiones, y vi) servir de insumo para acelerar la implementación de estrategias en el contexto de la gestión de riesgos y de crisis (GR&C).
Tesi amb menció de Doctorat Internacional
2024-02-26T09:24:59ZMarcillo Delgado, Juan Carlos(English) Research on risk communication and crisis communication (RC&C) is a crucial aspect to foster population resilience in the face of major hazards, especially in developing economies where there are greater social vulnerabilities. The objective of this doctoral thesis is to propose a framework to guide the planning and ongoing development of CR&C strategies in South America.
The methodological framework, based on data mining, involves the use of different textual mining techniques, according to the structure of each of the data, which make it possible to visualize the relationships between textual objects; classify the objects of interest; carry out comparative analyses at the country level; and study CR&C trends. The units of analysis focus on different types of textual data such as documents associated with risk and crisis management planning, scientific publications, communiqués issued via tweets, and information from the Regional Logistics Center for Humanitarian Assistance that is located in Panama in the period 2017-2021. It identifies the main CR&C and Risk and Crisis Management (RC&C) strategies that South American RC&C Services should consider in order to make their communications more effective throughout the crisis cycle. Strengths and weaknesses of the analyzed countries' planning on these strategies are identified. The influence of economic, political, social, demographic, technical and disaster risk factors on the development of CR&C and GR&C strategies is identified.
The analysis of different GR&C documents allows differentiating five minimum components of CR&C in South America: i) early communication planning; ii) information and communication system planning; iii) quality management of communication and communicators; iv) risk and crisis awareness; and v) stakeholder consolidation. The bibliometric mapping of 330 scientific publications differentiates five clusters for CR&C in South America: i) factors for risk communication in vulnerable areas; ii) factors for health and crisis communication; iii) elements for communication of human and environmental exposure to contaminants; iv) management of the continuity and quality of communication, v) factors that enhance communication. It is identified that most of the factors revealed through the bibliometric analysis are aimed at strengthening communication systems and increasing risk awareness of vulnerable people. The analysis of 40,082 official tweets from the Ministries of Health of eight South American countries during COVID-19 identified 18 communication topics associated with: i) communication of the impact and monitoring of the threat; ii) communication of measures to reduce the risk of the threat; iii) visibility of the multidimensional nature of the problem; iv) communication of the capacity of the health system to deal with threats; and v) communication of mechanisms to strengthen vulnerable groups in the face of threats. The above results allow proposing a framework of strategies for disaster risk and humanitarian crisis communication in South America. This doctoral thesis contributes to: i) understand the factors affecting the development of CR&C; ii) recognize the efforts envisaged by regional policy; iii) analyze the advantages and disadvantages of CR&C planning at the country level; iv) verify the conformity of planning with contemporary international frameworks such as the Sendai Framework for Risk and Disaster Reduction 2015-2030; v) generate knowledge for decision making; and vi) serve as input to accelerate the implementation of strategies in the context of risk and crisis management (R&CM).
(Català) La recerca relativa a la comunicació de riscos i comunicació de crisis (CR&C) és un aspecte fonamental per potenciar la resiliència de la població enfront grans amenaces, especialment en economies en desenvolupament on existeixen majors vulnerabilitats socials. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és proposar un marc de referència per orientar la planificació i el desenvolupament continu de les estratègies de CR&C a Sud-Amèrica. El marc metodològic, basat en mineria de dades, implica l’ús de diferents tècniques de mineria textual, d’acord a l’estructura de cada grup de dades, que permeten visibilitzar les relacions entre objectes textuals; classificar els objectes d’interès; realitzar anàlisis comparatius a nivell de país i estudiar les tendències de la CR&C. Les unitats d’anàlisi es centren en diferents tipologies de dades textuals com documents associats a la planificació de la gestió de riscos i de crisis, publicacions científiques, comunicats emesos via tuïts, i informació del Centro Logístico Regional de Asistencia Humanitaria ubicat a Panamà en el període 2017-2021. S’identifiquen les principals estratègies de CR&C i de Gestió de Riscos i de Crisis (GR&C) que els Serveis de GR&C de Sud-Amèrica han de considerar perquè les seves comunicacions siguin més efectives al llarg del cicle d’una crisi. S’identifiquen fortaleses i debilitats de la planificació dels països analitzats sobre aquestes estratègies. S’identifica la influència que exerceixen els factors econòmics, polítics, socials, demogràfics, tècnics i del risc de desastre en el desenvolupament de les estratègies de CR&C i GR&C. L’anàlisi de diferents documents de GR&C permet diferenciar cinc components mínims de la CR&C a Sud-Amèrica: i) planificació de la comunicació primerenca; ii) planificació del sistema d’informació i comunicació; iii) gestió de qualitat de la comunicació i dels comunicadors; iv) sensibilització de riscos i de crisis, i v) consolidació de les parts interessades. En el mapeig bibliomètric de 330 publicacions científiques es diferencien cinc clústers per la CR&C a Sud-Amèrica: i) factors per la comunicació de riscos a zones vulnerables; ii) factors per la comunicació de la salut i les crisis; iii) elements per la comunicació de l’exposició humana i ambiental a contaminants; iv) gestió de la continuïtat i qualitat de la comunicació, v) factors potenciadors de la comunicació. S’identifica que la majoria dels factors revelats en l’anàlisi bibliomètric estan orientats a enfortir els sistemes de comunicació i a augmentar el coneixement del risc de les persones vulnerables. L’anàlisi de 40 082 tuïts oficials, dels Ministeris de Salut de vuit països sud-americans, durant la COVID-19 permet identificar 18 temes comunicacionals associats a: i) la comunicació de l’impacte i monitoratge de l’amenaça; ii) la comunicació de mesures per la disminució del risc de l’amenaça; iii) la visibilitat del caràcter multidimensional de la problemàtica; iv) la comunicació de la capacitat del sistema sanitari per afrontar les amenaces; i v) la comunicació de mecanismes per l’enfortiment de grups vulnerables vers amenaces. Els resultats previs permeten proposar un marc d’estratègies per la comunicació del risc del desastre i les crisis humanitàries a Sud-Amèrica. Aquesta tesi doctoral contribueix a: i) comprendre els factors que incideixen en el desenvolupament de la CR&C; ii) reconèixer els esforços previstos per la política regional; iii) analitzar els avantatges i inconvenients de la planificació amb marcs internacionals contemporanis com el Marc de Sendai per la Reducció de Riscos i Desastres 2015-2030; v) generar coneixement per la presa de decisions, i vi) aportar en l’acceleració de la implementació d’estratègies en el context de la gestió de riscos i crisis (GR&C).
(Español) La investigación sobre comunicación de riesgos y comunicación de crisis (CR&C) es un aspecto crucial para fomentar la resiliencia poblacional frente a grandes amenazas, especialmente en economías en desarrollo donde existen mayores vulnerabilidades sociales. El objetivo de la presente tesis doctoral es proponer un marco de referencia para orientar la planificación y el desarrollo continuo de las estrategias de CR&C en Sudamérica. El marco metodológico, basado en minería de datos, implica el uso diferentes técnicas de minería textual, acordes a la estructura de cada uno de los datos, que permiten visibilizar las relaciones entre objetos textuales; clasificar los objetos de interés; realizar análisis comparativos a nivel país, y estudiar las tendencias de la CR&C. Las unidades de análisis se centran en diferentes tipos de datos textuales como documentos asociados a la planificación de la gestión de riesgos y de crisis, publicaciones científicas, comunicados emitidos vía tuits, e información del Centro Logístico Regional de Asistencia Humanitaria que está ubicado en Panamá en el periodo 2017-2021. Se identifican las principales estrategias de CR&C y de Gestión de Riesgos y de Crisis (GR&C) que los Servicios de GR&C de Sudamérica deben considerar para que sus comunicaciones sean más efectivas a lo largo del ciclo de una crisis. Se identifican fortalezas y debilidades de la planificación de los países analizados sobre estas estrategias. Se identifica la influencia que ejercen los factores económicos, políticos, sociales, demográficos, técnicos y del riesgo de desastre en el desarrollo de las estrategias de CR&C y GR&C. El análisis de diferentes documentos de GR&C permite diferenciar cinco componentes mínimos de la CR&C en Sudamérica: i) planificación de la comunicación temprana; ii) planificación del sistema de información y comunicación; iii) gestión de calidad de la comunicación y los comunicadores; iv) sensibilización de riesgos y de crisis, y v) consolidación de las partes interesadas. En el mapeo bibliométrico de 330 publicaciones científicas se diferencian cinco clústeres para la CR&C en Sudamérica: i) factores para la comunicación de riesgos en zonas vulnerables; ii) factores para la comunicación de la salud y crisis; iii) elementos para la comunicación de la exposición humana y ambiental a contaminantes; iv) gestión de la continuidad y calidad de la comunicación, v) factores potenciadores de la comunicación. Se identifica que la mayoría de los factores revelados mediante el análisis bibliométrico están orientados a fortalecer los sistemas de comunicación y a aumentar el conocimiento del riesgo de las personas vulnerables. El análisis de 40 082 tuits oficiales, de los Ministerios de Salud de ocho países sudamericanos, durante la COVID-19 permite identificar 18 temas comunicacionales asociados a: i) la comunicación del impacto y monitoreo de la amenaza; ii) la comunicación de medidas para la disminución del riesgo de la amenaza; iii) la visibilidad del carácter multidimensional de la problemática; iv) la comunicación de la capacidad del sistema sanitario para enfrentar las amenazas, y v) la comunicación de mecanismos para el fortalecimiento de grupos vulnerables frente a amenazas. Los anteriores resultados permiten proponer un marco de estrategias para la comunicación del riesgo de desastre y crisis humanitarias en Sudamérica. La presente tesis doctoral contribuye a: i) comprender los factores que inciden en el desarrollo de la CR&C; ii) reconocer los esfuerzos previstos por la política regional; iii) analizar las ventajas y desventajas de la planificación de la CR&C a nivel país; iv) verificar la conformidad de la planificación con marcos internacionales contemporáneos como el Marco de Sendai para la Reducción de Riesgos y Desastres 2015-2030; v) generar conocimiento para la toma de decisiones, y vi) servir de insumo para acelerar la implementación de estrategias en el contexto de la gestión de riesgos y de crisis (GR&C).Metodologia integral de perfilat ràpid intel·ligent i interpretable pel suport a la presa de decisions complexes (MIPRI2D). Aplicacions a sostenibilitatAngerri Torredeflot, Xavierhttp://hdl.handle.net/2117/4028412024-02-22T19:53:32Z2024-02-22T19:32:33ZMetodologia integral de perfilat ràpid intel·ligent i interpretable pel suport a la presa de decisions complexes (MIPRI2D). Aplicacions a sostenibilitat
Angerri Torredeflot, Xavier
(English) Living in the era of big data and artificiall intelligence this thesis wants to contribute with a new methodology to support data-driven decisions rapidly after data collection, and a technological infrastructure for participatory processess in the data collection step.Thus the main goal is “Define a rapid methodology for making diagnoses in complex domains (territorial or not) based on profiling techniques, incorporating the use of clustering and TLP based on thermometers as key parts of a new explainable Artificial Intelligence methodology and oriented to support complex and strategic decisions”. To achieve it, MIPRI2D has been developed thanks to several contributions. INSESS consultation is the main instrument in MIPRI2D. In it, non-temporal questionnaires are created to obtain information from some timestamps disregarding when the citizen answer the questionnaire. The methodology can deal with heterogeneous databases involving many types of variables, including multiple response, compositional or temporal variables and new variable types more complex and expressive proposed in this thesis likeGrid variables, Temporal Qualified Variables (TQQ) or Temporal Basic Variables (TBV). A Conceptual model for metainformation (MdM) is proposed, so that MIPRI2D can deal with any kind of questionnaire, provided that the variables are properly defined in the metainformation model. This allows an automatic processing of preprocessing and data mining methods that transforms data in valuable added information. The descriptive analysis proposed in MIPRI2D goes beyond the state of the art by proposing new tools to describe the new type of variables introduced in the thesis.
The data acquisition process proposed and the automatic generation of a finalist descriptive analisys is a powerfull tool to support basic policy-making in front of disruptive situations where systemic data is non available. A contribution on the calculation of the estimation statistical error is proposed, so that statistical secrecy keeps preserved and risk of redidentification reduced. New types of derived variables named 2nd and 3rd generation variables enriches the dataset and improves clustering and profiling results. This thesis also tackles the challenge of getting coherent clusters when data has a territorial component and presents a new methodology to identify the better representative variables (TFSM) among a set of topics, such that both coherence and interpretability of clustering results is preserved from a geographical point of view. The proposal includes the introduction of the Thermometer, a new knowledge acquisition tool used to introduce the semantics of the variables in the the Traffic Light Panels (TLP) improving the interpretability of the clustering results. The proposal contributes to find clusters on datasets describing several topics, by providing interpretable results with geographical consistency. The present proposal opens the door to get interpretable results of clustering multitopic unbalanced data linked to a territorial structure. In this thesis there are 2 types of results, theorical ones and applied. The main theoretical result are encompassed in the several steps of MIPRI2D contribution. MIPRI2D is a genèric methodology suitable for any topic and application domain. The practical results are the aplication of the thesis proposal to 4 real use cases where it was used for different kinds of private/public consultations proving the flexibility and versatility of the proposal. The methodology is tested and validated in the context of the INSESS-COVID19 project, where territorial groups of vulnerable population were discovered, interpreted and reported in less than 15 days after data collection closure. Also, successfull Applications to Digital Transformation in Third Sector entities, NGO and electric consumption data have been obtained as well.; (Català) Vivint en l'era del big data i la intel·ligència artificial, aquesta tesi contribueix, per una banda, amb una nova metodologia de suport a la decisió basada en dades per decidir ràpidament després de tancar la recollida de dades i, per una altra, amb una infraestructura tecnològica per a processos participatius de recollida de dades. L'objectiu principal d’aquesta tesi és "Definir una metodologia ràpida de diagnòstic d’un domini (territorial o no) basat en tècniques de perfilat, que incorpori l’ús del clustering i el TLP basat en termòmetres com a peces clau d’una nova metodologia d’Intel·ligència Artificial explicable i orientada al suport a la presa de decisions complexes i estratègiques." Així, s'ha desenvolupat MIPRI2D integrant diverses contribucions. La consulta INSESS és l'instrument principal; es creen qüestionaris atemporals per obtenir informació d'alguns moments concrets sense tenir en compte quan respon el ciutadà. La metodologia permet manegar bases de dades heterogènies que impliquen molts tipus de variables, incloent-hi variables de resposta múltiple o temporals i nous tipus, que hem proposat, de més complexes i expressives com Variables de quadrícula, Variables Qualificades Temporals (TQQ) o Variables Bàsiques Temporals (TBV). Es proposa un model conceptual de metainformació (MdM), per a que MIPRI2D pugui tractar qualsevol tipus de qüestionari, sempre que les variables estiguin correctament definides en el model de metainformació. Això permet un processament automàtic del preprocessament de les dades i dels mètodes de mineria de dades que transformen les dades en informació de valor afegit. L'anàlisi descriptiva que proposa MIPRI2D va més enllà de l’estat de l’art amb noves eines per descriure els nous tipus de variables considerats.
El procés d’adquisició de dades proposat i la generació automàtica d'un informe final amb l’ anàlisi descriptiva són eines potents per donar suport al desenvolupament de polítiques davant de situacions disruptives. Una altra contribució, és la proposta de càlcul de l'error estadístic de mostreig, per tal que el secret estadístic es mantingui preservat i es redueixi el risc de reidentificació. Es proposen també uns nous tipus de variables derivades de 2a i 3a generació que enriqueixen el conjunt de dades i milloren els resultats del clustering i perfilat de les classes. La tesi també aborda el repte d'obtenir clústers coherents quan les dades tenen una component territorial i presenta una metodologia per identificar les millors variables representatives (TFSM) entre un conjunt d’àmbits, de manera que tant la coherència com la interpretabilitat dels resultats del clustering es conserven des d'un punt de vista geogràfic. La proposta inclou la introducció del termòmetre, una eina d'adquisició de coneixement que permet introduir la semàntica de les variables en els quadres de semàfor i millora la interpretabilitat dels resultats. La tesi contribueix a trobar clusters a partir de dades que descriguin diversos àmbits, proporcionant resultats interpretables i amb consistència geogràficament. Això permet obtenir resultats interpretables del clustering de dades multitopic i amb desequilibrades i amb estructura territorial. A la tesi hi ha resultats teòrics i aplicats. El principal resultat teòric es troba en les diverses passes de la metodologia MIPRI2D proposada, una metodologia genèrica adequada per a qualsevol tema i domini d'aplicació. Els resultats pràctics són l'aplicació de MIRPI2D a 4 casos d’us reals amb diferents tipus de consultes public/privades que mostren la flexibilitat i versatilitat de la proposta. La metodologia s’ha testejat i validat en el context del projecte INSESS-COVID19, on es van descobrir, interpretar i documentar grups territorials de població vulnerable en menys de 15 dies després del tancament de la recollida de dades. A més, s'han realitzat també aplicacions relatives a la Transformació Digital en entitats de tercer sector, una ONG i dades de consum elèctric.
2024-02-22T19:32:33ZAngerri Torredeflot, Xavier(English) Living in the era of big data and artificiall intelligence this thesis wants to contribute with a new methodology to support data-driven decisions rapidly after data collection, and a technological infrastructure for participatory processess in the data collection step.Thus the main goal is “Define a rapid methodology for making diagnoses in complex domains (territorial or not) based on profiling techniques, incorporating the use of clustering and TLP based on thermometers as key parts of a new explainable Artificial Intelligence methodology and oriented to support complex and strategic decisions”. To achieve it, MIPRI2D has been developed thanks to several contributions. INSESS consultation is the main instrument in MIPRI2D. In it, non-temporal questionnaires are created to obtain information from some timestamps disregarding when the citizen answer the questionnaire. The methodology can deal with heterogeneous databases involving many types of variables, including multiple response, compositional or temporal variables and new variable types more complex and expressive proposed in this thesis likeGrid variables, Temporal Qualified Variables (TQQ) or Temporal Basic Variables (TBV). A Conceptual model for metainformation (MdM) is proposed, so that MIPRI2D can deal with any kind of questionnaire, provided that the variables are properly defined in the metainformation model. This allows an automatic processing of preprocessing and data mining methods that transforms data in valuable added information. The descriptive analysis proposed in MIPRI2D goes beyond the state of the art by proposing new tools to describe the new type of variables introduced in the thesis.
The data acquisition process proposed and the automatic generation of a finalist descriptive analisys is a powerfull tool to support basic policy-making in front of disruptive situations where systemic data is non available. A contribution on the calculation of the estimation statistical error is proposed, so that statistical secrecy keeps preserved and risk of redidentification reduced. New types of derived variables named 2nd and 3rd generation variables enriches the dataset and improves clustering and profiling results. This thesis also tackles the challenge of getting coherent clusters when data has a territorial component and presents a new methodology to identify the better representative variables (TFSM) among a set of topics, such that both coherence and interpretability of clustering results is preserved from a geographical point of view. The proposal includes the introduction of the Thermometer, a new knowledge acquisition tool used to introduce the semantics of the variables in the the Traffic Light Panels (TLP) improving the interpretability of the clustering results. The proposal contributes to find clusters on datasets describing several topics, by providing interpretable results with geographical consistency. The present proposal opens the door to get interpretable results of clustering multitopic unbalanced data linked to a territorial structure. In this thesis there are 2 types of results, theorical ones and applied. The main theoretical result are encompassed in the several steps of MIPRI2D contribution. MIPRI2D is a genèric methodology suitable for any topic and application domain. The practical results are the aplication of the thesis proposal to 4 real use cases where it was used for different kinds of private/public consultations proving the flexibility and versatility of the proposal. The methodology is tested and validated in the context of the INSESS-COVID19 project, where territorial groups of vulnerable population were discovered, interpreted and reported in less than 15 days after data collection closure. Also, successfull Applications to Digital Transformation in Third Sector entities, NGO and electric consumption data have been obtained as well.
(Català) Vivint en l'era del big data i la intel·ligència artificial, aquesta tesi contribueix, per una banda, amb una nova metodologia de suport a la decisió basada en dades per decidir ràpidament després de tancar la recollida de dades i, per una altra, amb una infraestructura tecnològica per a processos participatius de recollida de dades. L'objectiu principal d’aquesta tesi és "Definir una metodologia ràpida de diagnòstic d’un domini (territorial o no) basat en tècniques de perfilat, que incorpori l’ús del clustering i el TLP basat en termòmetres com a peces clau d’una nova metodologia d’Intel·ligència Artificial explicable i orientada al suport a la presa de decisions complexes i estratègiques." Així, s'ha desenvolupat MIPRI2D integrant diverses contribucions. La consulta INSESS és l'instrument principal; es creen qüestionaris atemporals per obtenir informació d'alguns moments concrets sense tenir en compte quan respon el ciutadà. La metodologia permet manegar bases de dades heterogènies que impliquen molts tipus de variables, incloent-hi variables de resposta múltiple o temporals i nous tipus, que hem proposat, de més complexes i expressives com Variables de quadrícula, Variables Qualificades Temporals (TQQ) o Variables Bàsiques Temporals (TBV). Es proposa un model conceptual de metainformació (MdM), per a que MIPRI2D pugui tractar qualsevol tipus de qüestionari, sempre que les variables estiguin correctament definides en el model de metainformació. Això permet un processament automàtic del preprocessament de les dades i dels mètodes de mineria de dades que transformen les dades en informació de valor afegit. L'anàlisi descriptiva que proposa MIPRI2D va més enllà de l’estat de l’art amb noves eines per descriure els nous tipus de variables considerats.
El procés d’adquisició de dades proposat i la generació automàtica d'un informe final amb l’ anàlisi descriptiva són eines potents per donar suport al desenvolupament de polítiques davant de situacions disruptives. Una altra contribució, és la proposta de càlcul de l'error estadístic de mostreig, per tal que el secret estadístic es mantingui preservat i es redueixi el risc de reidentificació. Es proposen també uns nous tipus de variables derivades de 2a i 3a generació que enriqueixen el conjunt de dades i milloren els resultats del clustering i perfilat de les classes. La tesi també aborda el repte d'obtenir clústers coherents quan les dades tenen una component territorial i presenta una metodologia per identificar les millors variables representatives (TFSM) entre un conjunt d’àmbits, de manera que tant la coherència com la interpretabilitat dels resultats del clustering es conserven des d'un punt de vista geogràfic. La proposta inclou la introducció del termòmetre, una eina d'adquisició de coneixement que permet introduir la semàntica de les variables en els quadres de semàfor i millora la interpretabilitat dels resultats. La tesi contribueix a trobar clusters a partir de dades que descriguin diversos àmbits, proporcionant resultats interpretables i amb consistència geogràficament. Això permet obtenir resultats interpretables del clustering de dades multitopic i amb desequilibrades i amb estructura territorial. A la tesi hi ha resultats teòrics i aplicats. El principal resultat teòric es troba en les diverses passes de la metodologia MIPRI2D proposada, una metodologia genèrica adequada per a qualsevol tema i domini d'aplicació. Els resultats pràctics són l'aplicació de MIRPI2D a 4 casos d’us reals amb diferents tipus de consultes public/privades que mostren la flexibilitat i versatilitat de la proposta. La metodologia s’ha testejat i validat en el context del projecte INSESS-COVID19, on es van descobrir, interpretar i documentar grups territorials de població vulnerable en menys de 15 dies després del tancament de la recollida de dades. A més, s'han realitzat també aplicacions relatives a la Transformació Digital en entitats de tercer sector, una ONG i dades de consum elèctric.Modelització energètica d’edificis a escala urbana a Andorra. Reducció dels desajustos dels models mitjançant dades de consum d'energia desagregadesBorges Martins, Patricia Alexandrahttp://hdl.handle.net/2117/4015502024-02-09T07:49:36Z2024-02-08T19:33:17ZModelització energètica d’edificis a escala urbana a Andorra. Reducció dels desajustos dels models mitjançant dades de consum d'energia desagregades
Borges Martins, Patricia Alexandra
(English) The building sector has nowadays become a key point for policies and strategies to reduce energy and greenhouse gas emissions. The significant and unprecedented urban expansion that occurred in recent years and that is still ongoing today, combined with the high energy consumption that characterises the construction sector and the longevity of buildings built before the appearance of energy regulations, are some of the reasons that have put the building sector in the spotlight in order to achieve the ambitious goal of carbon neutrality by 2050.
To significantly reduce energy consumption and emissions, in both existing and new buildings, and thus achieve climate goals, municipalities need a better understanding not only of the current energy performance of buildings, but also the future impact that could have energy retrofit programs and changes in the energy supply infrastructure. In this sense, bottom-up urban building energy models, known as UBEM, are considered as one of the most promising tools in the field of urban simulation, as they are able to incorporate different data sets related to the building stock as well as the external factors affecting it. Unfortunately, the discrepancies between UBEM results and real energy consumption data are an obstacle to their widespread use in political decision-making. Reducing these discrepancies is one of the main challenges in this area of research. While most of the research carried out for this purpose points to the calibration of UBEM as the solution to this discrepancy, few studies address the issue of the building stock fragmentation, necessary to implement energy models at the urban scale.
With the aim of reducing the mismatches between the UBEM and buildings’ metered energy consumption, the backbone of this thesis consists in the definition of a new methodology for building stocks fragmentation in order to obtain representative archetypes of the heterogeneity and energy diversity of the buildings using disaggregated energy consumption data. In order to evaluate its validity, this methodology has been implemented in a UBEM of residential buildings in the municipality of Escaldes-Engordany, in the Principality of Andorra. The results obtained are compared with those of the more common fragmentation approach, the deterministic fragmentation, and show that the proposed methodology better represents the building stock energy reality.
This thesis contributes to the effective energy transition of the building sector through the development of decision support tools. In addition to the study of this new methodology, a series of specific contributions useful for Escaldes-Engordany and, more broadly for the Principality of Andorra, have been generated during the course of this thesis. Among these, the implemented UBEM stands out as the first urban-scale model in Andorra on which to evaluate the potential of the energy saving measures to be implemented in the construction sector.; (Català) El sector de l’edificació s’ha convertit a hores d’ara en un punt clau per a les polítiques i estratègies de reducció d’energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’important expansió urbana sense precedents soferta durant els darrers anys encara persistent a dia d’avui, així com l’elevat consum energètic del sector de l’edificació i la longevitat dels edificis construïts abans de l’aparició dels reglaments energètics són algunes de les raons que han posat al sector de l’edificació en el punt de mira per atènyer l’ambiciós objectiu de neutralitat carboni per l’any 2050.
Per reduir notablement el consum d’energia i les emissions, tant en edificis existents com de nova construcció, i assolir així els objectius climàtics, les ciutats necessiten d’una millor comprensió, no només del comportament energètic actual dels edificis sinó també de quins efectes futurs podrien tenir els programes integrals de reconversió energètica i els canvis en la infraestructura de subministrament d’energia. En aquest sentit, els models energètics d’edificis a escala urbana de tipus bottom-up, coneguts com a UBEM, estan considerats com una de les eines més prometedores en l’àmbit de la simulació urbana capaç d’incorporar diferents conjunts de dades sobre el parc edificat així com els factors externs que l’afecten. Malauradament, els desajustos entre els resultats d’aquests i les dades reals de consum energètic representen una barrera per a la seva utilització generalitzada en la presa de decisions polítiques. La reducció d’aquests desajustos és un dels principals reptes d’aquest camp d’estudi. Mentre la majoria de recerca realitzada amb aquest propòsit assenyala al calibratge dels UBEM com la solució a aquest desajust, pocs estudis aborden la qüestió de la fragmentació del parc edificat necessària per poder implementar models energètics a escala urbana.
Amb l’objectiu de reduir els desajustos entre els UBEM i la realitat energètica del parc edificat, l’eix central d’aquesta tesi consisteix en la definició d’una nova metodologia de fragmentació del parc edificat per l’obtenció d’arquetips representatius de la heterogeneïtat i diversitat energètica dels edificis utilitzant dades de consum energètic desagregades. Per poder-ne avaluar la seva validesa, aquesta s’ha implementat en un UBEM dels edificis residencials de la parròquia d’Escaldes-Engordany, al Principat d’Andorra. Els resultats obtinguts es comparen amb els de la metodologia de fragmentació més habitual, la fragmentació determinista, demostrant que la metodologia proposada s’ajusta millor a la realitat energètica del parc edificat.
Aquesta tesi contribueix en la transició energètica eficaç del sector de l’edificació mitjançant la generació d’eines que donen suport a la presa de decisions. A més de l’exploració d’aquesta nova metodologia, durant el transcurs de la present tesi doctoral, s’han generat una sèrie d’aportacions específiques d’utilitat per Escaldes-Engordany i, de forma extensiva, per al Principat d’Andorra. Entre aquestes destaca l’UBEM implementat, el primer model a escala urbana d’Andorra sobre el qual poder avaluar el potencial de les mesures d’estalvi energètic a implementar en el sector de la edificació.
2024-02-08T19:33:17ZBorges Martins, Patricia Alexandra(English) The building sector has nowadays become a key point for policies and strategies to reduce energy and greenhouse gas emissions. The significant and unprecedented urban expansion that occurred in recent years and that is still ongoing today, combined with the high energy consumption that characterises the construction sector and the longevity of buildings built before the appearance of energy regulations, are some of the reasons that have put the building sector in the spotlight in order to achieve the ambitious goal of carbon neutrality by 2050.
To significantly reduce energy consumption and emissions, in both existing and new buildings, and thus achieve climate goals, municipalities need a better understanding not only of the current energy performance of buildings, but also the future impact that could have energy retrofit programs and changes in the energy supply infrastructure. In this sense, bottom-up urban building energy models, known as UBEM, are considered as one of the most promising tools in the field of urban simulation, as they are able to incorporate different data sets related to the building stock as well as the external factors affecting it. Unfortunately, the discrepancies between UBEM results and real energy consumption data are an obstacle to their widespread use in political decision-making. Reducing these discrepancies is one of the main challenges in this area of research. While most of the research carried out for this purpose points to the calibration of UBEM as the solution to this discrepancy, few studies address the issue of the building stock fragmentation, necessary to implement energy models at the urban scale.
With the aim of reducing the mismatches between the UBEM and buildings’ metered energy consumption, the backbone of this thesis consists in the definition of a new methodology for building stocks fragmentation in order to obtain representative archetypes of the heterogeneity and energy diversity of the buildings using disaggregated energy consumption data. In order to evaluate its validity, this methodology has been implemented in a UBEM of residential buildings in the municipality of Escaldes-Engordany, in the Principality of Andorra. The results obtained are compared with those of the more common fragmentation approach, the deterministic fragmentation, and show that the proposed methodology better represents the building stock energy reality.
This thesis contributes to the effective energy transition of the building sector through the development of decision support tools. In addition to the study of this new methodology, a series of specific contributions useful for Escaldes-Engordany and, more broadly for the Principality of Andorra, have been generated during the course of this thesis. Among these, the implemented UBEM stands out as the first urban-scale model in Andorra on which to evaluate the potential of the energy saving measures to be implemented in the construction sector.
(Català) El sector de l’edificació s’ha convertit a hores d’ara en un punt clau per a les polítiques i estratègies de reducció d’energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’important expansió urbana sense precedents soferta durant els darrers anys encara persistent a dia d’avui, així com l’elevat consum energètic del sector de l’edificació i la longevitat dels edificis construïts abans de l’aparició dels reglaments energètics són algunes de les raons que han posat al sector de l’edificació en el punt de mira per atènyer l’ambiciós objectiu de neutralitat carboni per l’any 2050.
Per reduir notablement el consum d’energia i les emissions, tant en edificis existents com de nova construcció, i assolir així els objectius climàtics, les ciutats necessiten d’una millor comprensió, no només del comportament energètic actual dels edificis sinó també de quins efectes futurs podrien tenir els programes integrals de reconversió energètica i els canvis en la infraestructura de subministrament d’energia. En aquest sentit, els models energètics d’edificis a escala urbana de tipus bottom-up, coneguts com a UBEM, estan considerats com una de les eines més prometedores en l’àmbit de la simulació urbana capaç d’incorporar diferents conjunts de dades sobre el parc edificat així com els factors externs que l’afecten. Malauradament, els desajustos entre els resultats d’aquests i les dades reals de consum energètic representen una barrera per a la seva utilització generalitzada en la presa de decisions polítiques. La reducció d’aquests desajustos és un dels principals reptes d’aquest camp d’estudi. Mentre la majoria de recerca realitzada amb aquest propòsit assenyala al calibratge dels UBEM com la solució a aquest desajust, pocs estudis aborden la qüestió de la fragmentació del parc edificat necessària per poder implementar models energètics a escala urbana.
Amb l’objectiu de reduir els desajustos entre els UBEM i la realitat energètica del parc edificat, l’eix central d’aquesta tesi consisteix en la definició d’una nova metodologia de fragmentació del parc edificat per l’obtenció d’arquetips representatius de la heterogeneïtat i diversitat energètica dels edificis utilitzant dades de consum energètic desagregades. Per poder-ne avaluar la seva validesa, aquesta s’ha implementat en un UBEM dels edificis residencials de la parròquia d’Escaldes-Engordany, al Principat d’Andorra. Els resultats obtinguts es comparen amb els de la metodologia de fragmentació més habitual, la fragmentació determinista, demostrant que la metodologia proposada s’ajusta millor a la realitat energètica del parc edificat.
Aquesta tesi contribueix en la transició energètica eficaç del sector de l’edificació mitjançant la generació d’eines que donen suport a la presa de decisions. A més de l’exploració d’aquesta nova metodologia, durant el transcurs de la present tesi doctoral, s’han generat una sèrie d’aportacions específiques d’utilitat per Escaldes-Engordany i, de forma extensiva, per al Principat d’Andorra. Entre aquestes destaca l’UBEM implementat, el primer model a escala urbana d’Andorra sobre el qual poder avaluar el potencial de les mesures d’estalvi energètic a implementar en el sector de la edificació.Caracterización y modelación del sistema agroalimentario sostenible en la comunidad de Ziparadó, Resguardo indígena Embera Dóbida de Tanela, municipio de Unguía, departamento del Chocó, Colombia.Botero Posada, Simón Andréshttp://hdl.handle.net/2117/3808192023-10-30T16:40:41Z2023-01-19T19:53:13ZCaracterización y modelación del sistema agroalimentario sostenible en la comunidad de Ziparadó, Resguardo indígena Embera Dóbida de Tanela, municipio de Unguía, departamento del Chocó, Colombia.
Botero Posada, Simón Andrés
(English) Agro-food systems in indigenous communities, due to their characteristics of complexity and adaptability, must be studied from a multidimensional perspective. In this class of systems, economic, political, environmental, social and cultural factors intervene, and among these there are multiple systemic interrelationships that affect the processes of production, processing, distribution and consumption of food
The text includes three chapters, related to the specific objectives of this research in which a methodological research proposal is presented, from which it was possible to build a theoretical model of an agri-food system based on socio-ecological resilience, as an essential characteristic for the Sustainability of the agri-food systems of the Ziparadó community in the Embera Dóbida indigenous reservation of Tanela, located in the municipality of Unguía, department of Chocó, Colombia
The first chapter corresponds to the documentary stage of the Participatory Evaluative Research -IEP- (acronym in Spanish), where a systematic review of the scientific literature was carried out in accordance with the PRISMA declaration. The selected documents presented topics related to rural communities and their agri-food systems, alternative food networks, farmers' markets, community agriculture, among others. Those texts in which reference was made to industrial-type agri-food systems were excluded
In the second chapter, the diagnostic stage of the (IEP) was developed, which consists of two moments: Exploratory and Deepening, in which, through mixed methods, a characterization of the functional and structural aspects of six agri-food systems of indigenous families was carried out
The third chapter established a theoretical model of a sustainable agri-food system for the indigenous community of Ziparadó, based on socio-ecological resilience and applying the methodology of complex systems.; (Español) Los sistemas agroalimentarios en comunidades indígenas, por sus características de complejidad y adaptabilidad, se deben estudiar desde una perspectiva multidimensional. En esta clase de sistemas intervienen factores económicos, políticos, ambientales, sociales y culturales, y entre estos se presentan múltiples interrelaciones sistémicas que inciden en los procesos de producción, procesamiento, distribución y consumo de los alimentos. El texto incluye tres capítulos, relacionados con los objetivos específicos de esta investigación en los que se presenta una propuesta metodológica de investigación, a partir de la cual se logró construir un modelo teórico de sistema agroalimentario basado en la resiliencia socioecológica, como característica indispensable para la sostenibilidad de los sistemas agroalimentarios de la comunidad de Ziparadó en el resguardo indígena Embera Dóbida de Tanela, ubicado en el municipio de Unguía, departamento de Chocó, Colombia. El primer capítulo corresponde a la etapa documental de la Investigación Evaluativa Participativa -IEP-, donde se realiza una revisión sistemática de la literatura científica acorde con la declaración PRISMA. Los documentos seleccionados presentaron temas referentes a comunidades rurales y sus sistemas agroalimentarios, redes alimentarias alternativas, mercados de agricultores, agricultura comunitaria, entre otros. Se excluyeron aquellos textos en los que se hacía referencia a sistemas agroalimentarios de tipo industrial. En el segundo capítulo se desarrolló la etapa diagnóstica de la (IEP) que consta de dos momentos: Exploratorio y Profundización, en los que por medio de métodos mixtos se realizó una caracterización de los aspectos funcionales y estructurales de seis sistemas agroalimentarios pertenecientes a familias indígenas El tercer capítulo se estableció un modelo teórico de sistema agroalimentario sostenible para la comunidad indígena de Ziparadó, desde la resiliencia socioecologica y aplicando la metodología de sistemas complejos
2023-01-19T19:53:13ZBotero Posada, Simón Andrés(English) Agro-food systems in indigenous communities, due to their characteristics of complexity and adaptability, must be studied from a multidimensional perspective. In this class of systems, economic, political, environmental, social and cultural factors intervene, and among these there are multiple systemic interrelationships that affect the processes of production, processing, distribution and consumption of food
The text includes three chapters, related to the specific objectives of this research in which a methodological research proposal is presented, from which it was possible to build a theoretical model of an agri-food system based on socio-ecological resilience, as an essential characteristic for the Sustainability of the agri-food systems of the Ziparadó community in the Embera Dóbida indigenous reservation of Tanela, located in the municipality of Unguía, department of Chocó, Colombia
The first chapter corresponds to the documentary stage of the Participatory Evaluative Research -IEP- (acronym in Spanish), where a systematic review of the scientific literature was carried out in accordance with the PRISMA declaration. The selected documents presented topics related to rural communities and their agri-food systems, alternative food networks, farmers' markets, community agriculture, among others. Those texts in which reference was made to industrial-type agri-food systems were excluded
In the second chapter, the diagnostic stage of the (IEP) was developed, which consists of two moments: Exploratory and Deepening, in which, through mixed methods, a characterization of the functional and structural aspects of six agri-food systems of indigenous families was carried out
The third chapter established a theoretical model of a sustainable agri-food system for the indigenous community of Ziparadó, based on socio-ecological resilience and applying the methodology of complex systems.
(Español) Los sistemas agroalimentarios en comunidades indígenas, por sus características de complejidad y adaptabilidad, se deben estudiar desde una perspectiva multidimensional. En esta clase de sistemas intervienen factores económicos, políticos, ambientales, sociales y culturales, y entre estos se presentan múltiples interrelaciones sistémicas que inciden en los procesos de producción, procesamiento, distribución y consumo de los alimentos. El texto incluye tres capítulos, relacionados con los objetivos específicos de esta investigación en los que se presenta una propuesta metodológica de investigación, a partir de la cual se logró construir un modelo teórico de sistema agroalimentario basado en la resiliencia socioecológica, como característica indispensable para la sostenibilidad de los sistemas agroalimentarios de la comunidad de Ziparadó en el resguardo indígena Embera Dóbida de Tanela, ubicado en el municipio de Unguía, departamento de Chocó, Colombia. El primer capítulo corresponde a la etapa documental de la Investigación Evaluativa Participativa -IEP-, donde se realiza una revisión sistemática de la literatura científica acorde con la declaración PRISMA. Los documentos seleccionados presentaron temas referentes a comunidades rurales y sus sistemas agroalimentarios, redes alimentarias alternativas, mercados de agricultores, agricultura comunitaria, entre otros. Se excluyeron aquellos textos en los que se hacía referencia a sistemas agroalimentarios de tipo industrial. En el segundo capítulo se desarrolló la etapa diagnóstica de la (IEP) que consta de dos momentos: Exploratorio y Profundización, en los que por medio de métodos mixtos se realizó una caracterización de los aspectos funcionales y estructurales de seis sistemas agroalimentarios pertenecientes a familias indígenas El tercer capítulo se estableció un modelo teórico de sistema agroalimentario sostenible para la comunidad indígena de Ziparadó, desde la resiliencia socioecologica y aplicando la metodología de sistemas complejosL'experiència acadèmica i el benestar de l'estudiantat en situació de risc en estudis STEMBaltà Salvador, Rosóhttp://hdl.handle.net/2117/3718032023-10-18T13:00:48Z2022-08-25T18:49:15ZL'experiència acadèmica i el benestar de l'estudiantat en situació de risc en estudis STEM
Baltà Salvador, Rosó
One of the main goals of the 2030 Agenda for sustainable development is to guarantee quality education for all students, especially the most vulnerable. Engineering studies are a key element in educating and training future generations in the design and development of innovative solutions that contribute to the achievement of the Sustainable Development Goals (SDGs). However, some situations may prevent the provision of quality education for all students. This research explores two of them: (1) students who are part of minority groups, specifically foreign-born students, and (2) learning during an emergency situation. As previous literature has shown, these are two threatening contexts involving multiple factors that can have a negative impact on students, affecting their performance and academic persistence. This thesis aims to provide a better understanding of the factors that intervene in engineering students' educational experience and well-being when they find themselves in these situations to determine how the elements studied can compromise their development and prevent them from benefiting from an equitable and quality education. The research is based on three analytical-descriptive studies, two of them using cross-sectional surveys and one of them using a longitudinal survey. The questionnaires were distributed to undergraduate engineering students at the Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). From the data collected, descriptive and inferential statistical methods were used to perform the analysis. The results showed that the risk situations analyzed do indeed have an impact on the well-being and academic experience of the students. Among other detrimental effects, it is worth highlighting the decrease in psychological well-being, such as in students' self-esteem and the feelings of worry, discouragement, discomfort, and vigilance. The situations analyzed also have a significant impact on their learning and academic development, to the point of leading students to drop out of their studies. To address the risks to which students are exposed and mitigate their negative affect, this thesis identifies good practices and recommendations that will help academic institutions develop appropriate support systems.; Un dels objectius fonamentals que planteja l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible és el de garantir una educació de qualitat per a tots els i les estudiants, especialment aquells i aquelles més vulnerables. Els estudis d’enginyeria són una peça clau per tal de formar i capacitar les futures generacions en el disseny i desenvolupament de solucions innovadores que contribueixin a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Tanmateix, hi ha situacions que poden impedir que es proporcioni una educació de qualitat per a tot l’alumnat. En aquesta recerca s’exploren dues d’elles: (1) els grups minoritaris, concretament l’estudiant nascut a l’estranger, i (2) l’ensenyament durant una situació d’emergència. Tal com exposa la literatura prèvia, es tracta de dos contextos d’amenaça en els que intervenen múltiples factors que poden tenir un impacte negatiu en l’alumnat, arribant a afectar el seu rendiment i persistència acadèmica. La present tesi té com a propòsit aportar una major comprensió dels factors que intervenen en l’experiència educativa i el benestar de l’estudiant d’enginyeria quan es troben en aquestes situacions per determinar com els elements estudiats poden comprometre el seu desenvolupament i impedir que es beneficiïn d’una educació equitativa i de qualitat. La investigació es desenvolupa a partir de tres estudis analític-descriptius, dos d’ells mitjançant l’ús d’enquestes transversals i un d’ells mitjançant una enquesta longitudinal. Els qüestionaris es van distribuir a estudiants de graus d’enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). A partir de les dades recollides, es van utilitzar mètodes d’estadística descriptiva i inferencial per a realitzar l’anàlisi. Els resultats van mostrar que efectivament les situacions de risc analitzades tenen un impacte en el benestar i l’experiència acadèmica de l’estudiant. Entre altres efectes perjudicials, cal destacar la disminució del benestar psicològic, com per exemple en l’autoestima de l’alumnat i en els sentiments de preocupació, desànim, molèstia i vigilància. Les situacions analitzades també tenen un impacte significatiu en el seu aprenentatge i desenvolupament acadèmic, fins al punt de promoure que els i les estudiants abandonin els estudis. Per fer front als riscos als quals s’exposa l’alumnat i mitigar-ne els efectes negatius, aquesta tesi identifica bones pràctiques i recomanacions que ajudaran a les institucions acadèmiques a desenvolupar sistemes de suport adients.
Tesi en modalitat de compendi de publicacions
2022-08-25T18:49:15ZBaltà Salvador, RosóOne of the main goals of the 2030 Agenda for sustainable development is to guarantee quality education for all students, especially the most vulnerable. Engineering studies are a key element in educating and training future generations in the design and development of innovative solutions that contribute to the achievement of the Sustainable Development Goals (SDGs). However, some situations may prevent the provision of quality education for all students. This research explores two of them: (1) students who are part of minority groups, specifically foreign-born students, and (2) learning during an emergency situation. As previous literature has shown, these are two threatening contexts involving multiple factors that can have a negative impact on students, affecting their performance and academic persistence. This thesis aims to provide a better understanding of the factors that intervene in engineering students' educational experience and well-being when they find themselves in these situations to determine how the elements studied can compromise their development and prevent them from benefiting from an equitable and quality education. The research is based on three analytical-descriptive studies, two of them using cross-sectional surveys and one of them using a longitudinal survey. The questionnaires were distributed to undergraduate engineering students at the Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). From the data collected, descriptive and inferential statistical methods were used to perform the analysis. The results showed that the risk situations analyzed do indeed have an impact on the well-being and academic experience of the students. Among other detrimental effects, it is worth highlighting the decrease in psychological well-being, such as in students' self-esteem and the feelings of worry, discouragement, discomfort, and vigilance. The situations analyzed also have a significant impact on their learning and academic development, to the point of leading students to drop out of their studies. To address the risks to which students are exposed and mitigate their negative affect, this thesis identifies good practices and recommendations that will help academic institutions develop appropriate support systems.
Un dels objectius fonamentals que planteja l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible és el de garantir una educació de qualitat per a tots els i les estudiants, especialment aquells i aquelles més vulnerables. Els estudis d’enginyeria són una peça clau per tal de formar i capacitar les futures generacions en el disseny i desenvolupament de solucions innovadores que contribueixin a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Tanmateix, hi ha situacions que poden impedir que es proporcioni una educació de qualitat per a tot l’alumnat. En aquesta recerca s’exploren dues d’elles: (1) els grups minoritaris, concretament l’estudiant nascut a l’estranger, i (2) l’ensenyament durant una situació d’emergència. Tal com exposa la literatura prèvia, es tracta de dos contextos d’amenaça en els que intervenen múltiples factors que poden tenir un impacte negatiu en l’alumnat, arribant a afectar el seu rendiment i persistència acadèmica. La present tesi té com a propòsit aportar una major comprensió dels factors que intervenen en l’experiència educativa i el benestar de l’estudiant d’enginyeria quan es troben en aquestes situacions per determinar com els elements estudiats poden comprometre el seu desenvolupament i impedir que es beneficiïn d’una educació equitativa i de qualitat. La investigació es desenvolupa a partir de tres estudis analític-descriptius, dos d’ells mitjançant l’ús d’enquestes transversals i un d’ells mitjançant una enquesta longitudinal. Els qüestionaris es van distribuir a estudiants de graus d’enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). A partir de les dades recollides, es van utilitzar mètodes d’estadística descriptiva i inferencial per a realitzar l’anàlisi. Els resultats van mostrar que efectivament les situacions de risc analitzades tenen un impacte en el benestar i l’experiència acadèmica de l’estudiant. Entre altres efectes perjudicials, cal destacar la disminució del benestar psicològic, com per exemple en l’autoestima de l’alumnat i en els sentiments de preocupació, desànim, molèstia i vigilància. Les situacions analitzades també tenen un impacte significatiu en el seu aprenentatge i desenvolupament acadèmic, fins al punt de promoure que els i les estudiants abandonin els estudis. Per fer front als riscos als quals s’exposa l’alumnat i mitigar-ne els efectes negatius, aquesta tesi identifica bones pràctiques i recomanacions que ajudaran a les institucions acadèmiques a desenvolupar sistemes de suport adients.Contextualización de la enseñanza de las matemáticas en las carreras tecnológicasLópez-Díaz, María Teresahttp://hdl.handle.net/2117/3716262023-10-18T13:01:32Z2022-08-04T18:54:46ZContextualización de la enseñanza de las matemáticas en las carreras tecnológicas
López-Díaz, María Teresa
The teaching of Mathematics has been always a matter of great concern at all academic levels and more especially in technological degrees. Both the contents of mathematical subjects and the way they are taught, have been always questioned. Currently, students have less interest in technological degrees and the dropout rate has increased in first courses of these studies. One of the main reasons is the lack of motivation that students have towards mathematical subjects in these first academic years, which is derived in most cases, from the lack of awareness about the importance of Mathematics for their academic progress and for their future profession. Likewise, technological knowledge is becoming more specialized, as well as fundamental for economic development of present societies, thus experts in STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) disciplines are more required and the occupation demand of STEM professionals is expected to increase. The fact that there are fewer students interested in technological degrees and that these specialists are the most demanded, accentuate the concern of educators and professionals involved. The main objective of this thesis is to increase students’ motivation and involvement towards mathematical subjects in first academic years of technological degrees through the contextualization of these subjects in the different disciplines which compose their degrees, so that students became aware of the importance of Mathematics for the development of their degree and for their future career. In this way, students’ interest towards Mathematics increase, growing their academic performance and decreasing the dropout failure rate in these degrees. So, this work has as a goal, the improvement of the quality education in technological degrees, in which the required knowledge for the education in sustainable development is taught, and therefore it contributes to the achievement of the SDG (Sustainable Development Goals) proposed by Unesco (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization) in the 2030 Agenda. To attain these objectives, the implementation of practical mathematical applications related to the disciplines that students will learn in next academic years, have been undertaken. To this end, in the 2019/2020 y 2020/2021 academic years, the seminars “Applications of Mathematics in Engineering I: Linear Algebra”, and “Applications of Mathematics in Engineering II: Multivariable Calculus”, in UPC (Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech), based on the teaching of these subjects through the execution of real problems, where the mathematical concepts which are part of those subjects, are necessary to solve the problems. To analyze the effect that these seminars have caused on the students, anonymous surveys has been held, where students have valued these sessions regarding to their motivation improvement and to the learning of mathematical concepts through practical applications. Moreover, at the end of each seminar, personal interviews have been undertaken, in which students have been able to express straightforwardly their opinion about these sessions. The results obtained confirm that the implementation of real mathematical problems increases their motivation and improves the learning of the developed mathematical concepts, what implies a performance increase and a dropout rate decrease in first academic years of technological degrees. This entails a greater interest in STEM degrees, which are essential for economic development of present societies.; La enseñanza de las Matemáticas siempre ha sido un tema de gran preocupación a todos los niveles académicos y más especialmente en las carreras tecnológicas. Tanto los contenidos de las asignaturas matemáticas, como la forma de impartirlos han sido constantemente cuestionados. Actualmente los estudiantes tienen cada vez menos interés en las carreras tecnológicas y ha aumentado la tasa de abandono en estas carreras. Una de las causas principales es la falta de motivación que tienen los estudiantes hacia las asignaturas matemáticas en los primeros cursos, que viene derivada en la mayoría de los casos, de la falta de conciencia sobre la importancia de las Matemáticas para su futuro profesional. Asimismo, el conocimiento tecnológico es cada vez más especializado y fundamental para el desarrollo económico de las sociedades actuales, por lo tanto, son más necesarios los especialistas en las disciplinas STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) y por ello se espera un aumento en la demanda de ocupación de profesionales STEM. El hecho de que cada vez haya menos estudiantes interesados en las carreras tecnológicas y de que estos especialistas sean los más demandados, acentúa la preocupación de los educadores y profesionales implicados. El principal objetivo de esta tesis es aumentar la motivación e implicación del alumnado hacia las asignaturas matemáticas de las carreras tecnológicas a través de la contextualización de estas asignaturas en las diferentes disciplinas que componen sus carreras, de tal manera que los estudiantes tomen conciencia de la importancia de las Matemáticas para el desarrollo de su carrera profesional. De esta forma, el alumnado aumenta su interés hacia las Matemáticas, mejorando su rendimiento y disminuyendo así la tasa de fracaso escolar. Así pues, este trabajo tiene como objetivo mejorar la calidad de la enseñanza de las carreras tecnológicas, en las cuales se imparten los conocimientos necesarios para la educación en el desarrollo sostenible, y por consiguiente contribuye al cumplimiento de los ODS (Objetivos de Desarrollo Sostenible) planteados por la Unesco (Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura) en la Agenda 2030. Para conseguir estos objetivos se ha llevado a cabo la implementación de aplicaciones prácticas de las Matemáticas, relacionadas con las disciplinas que el alumnado estudiará en los próximos cursos de sus carreras. Para ello, en los cursos 2019/2020 y 2020/2021 se han impartido los seminarios “Aplicaciones de Matemáticas”
en Ingeniería I: Álgebra Lineal, y Aplicaciones de Matemáticas en la Ingeniería II: Cálculo Multivariable, en la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech), basados en la enseñanza de estas asignaturas a través de la ejecución de problemas reales, donde los conceptos matemáticos que forman parte de esas asignaturas son necesarios para resolver los problemas. Para analizar el efecto que ha tenido la realización de estos seminarios en los estudiantes, al final de cada sesión se han realizado encuestas anónimas, en las que los estudiantes han valorado estas sesiones con respecto a la mejora en su motivación y al aprendizaje de las Matemáticas a través de las aplicaciones prácticas. Además, al final de cada seminario se han realizado entrevistas personales, en las cuales el alumnado ha podido expresar abiertamente su opinión sobre estas sesiones. Los resultados obtenidos confirman que la implementación de problemas matemáticos reales aumenta su motivación y mejora el aprendizaje de los conceptos matemáticos desarrollados, lo cual implica un aumento en su rendimiento y una disminución del abandono en los primeros cursos de las carreras tecnológicas, que conlleva un mayor interés por las carreras STEM, las cuales son fundamentales para el desarrollo económico de las sociedades actuales
Tesi en modalitat de compendi de publicacions
2022-08-04T18:54:46ZLópez-Díaz, María TeresaThe teaching of Mathematics has been always a matter of great concern at all academic levels and more especially in technological degrees. Both the contents of mathematical subjects and the way they are taught, have been always questioned. Currently, students have less interest in technological degrees and the dropout rate has increased in first courses of these studies. One of the main reasons is the lack of motivation that students have towards mathematical subjects in these first academic years, which is derived in most cases, from the lack of awareness about the importance of Mathematics for their academic progress and for their future profession. Likewise, technological knowledge is becoming more specialized, as well as fundamental for economic development of present societies, thus experts in STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) disciplines are more required and the occupation demand of STEM professionals is expected to increase. The fact that there are fewer students interested in technological degrees and that these specialists are the most demanded, accentuate the concern of educators and professionals involved. The main objective of this thesis is to increase students’ motivation and involvement towards mathematical subjects in first academic years of technological degrees through the contextualization of these subjects in the different disciplines which compose their degrees, so that students became aware of the importance of Mathematics for the development of their degree and for their future career. In this way, students’ interest towards Mathematics increase, growing their academic performance and decreasing the dropout failure rate in these degrees. So, this work has as a goal, the improvement of the quality education in technological degrees, in which the required knowledge for the education in sustainable development is taught, and therefore it contributes to the achievement of the SDG (Sustainable Development Goals) proposed by Unesco (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization) in the 2030 Agenda. To attain these objectives, the implementation of practical mathematical applications related to the disciplines that students will learn in next academic years, have been undertaken. To this end, in the 2019/2020 y 2020/2021 academic years, the seminars “Applications of Mathematics in Engineering I: Linear Algebra”, and “Applications of Mathematics in Engineering II: Multivariable Calculus”, in UPC (Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech), based on the teaching of these subjects through the execution of real problems, where the mathematical concepts which are part of those subjects, are necessary to solve the problems. To analyze the effect that these seminars have caused on the students, anonymous surveys has been held, where students have valued these sessions regarding to their motivation improvement and to the learning of mathematical concepts through practical applications. Moreover, at the end of each seminar, personal interviews have been undertaken, in which students have been able to express straightforwardly their opinion about these sessions. The results obtained confirm that the implementation of real mathematical problems increases their motivation and improves the learning of the developed mathematical concepts, what implies a performance increase and a dropout rate decrease in first academic years of technological degrees. This entails a greater interest in STEM degrees, which are essential for economic development of present societies.
La enseñanza de las Matemáticas siempre ha sido un tema de gran preocupación a todos los niveles académicos y más especialmente en las carreras tecnológicas. Tanto los contenidos de las asignaturas matemáticas, como la forma de impartirlos han sido constantemente cuestionados. Actualmente los estudiantes tienen cada vez menos interés en las carreras tecnológicas y ha aumentado la tasa de abandono en estas carreras. Una de las causas principales es la falta de motivación que tienen los estudiantes hacia las asignaturas matemáticas en los primeros cursos, que viene derivada en la mayoría de los casos, de la falta de conciencia sobre la importancia de las Matemáticas para su futuro profesional. Asimismo, el conocimiento tecnológico es cada vez más especializado y fundamental para el desarrollo económico de las sociedades actuales, por lo tanto, son más necesarios los especialistas en las disciplinas STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) y por ello se espera un aumento en la demanda de ocupación de profesionales STEM. El hecho de que cada vez haya menos estudiantes interesados en las carreras tecnológicas y de que estos especialistas sean los más demandados, acentúa la preocupación de los educadores y profesionales implicados. El principal objetivo de esta tesis es aumentar la motivación e implicación del alumnado hacia las asignaturas matemáticas de las carreras tecnológicas a través de la contextualización de estas asignaturas en las diferentes disciplinas que componen sus carreras, de tal manera que los estudiantes tomen conciencia de la importancia de las Matemáticas para el desarrollo de su carrera profesional. De esta forma, el alumnado aumenta su interés hacia las Matemáticas, mejorando su rendimiento y disminuyendo así la tasa de fracaso escolar. Así pues, este trabajo tiene como objetivo mejorar la calidad de la enseñanza de las carreras tecnológicas, en las cuales se imparten los conocimientos necesarios para la educación en el desarrollo sostenible, y por consiguiente contribuye al cumplimiento de los ODS (Objetivos de Desarrollo Sostenible) planteados por la Unesco (Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura) en la Agenda 2030. Para conseguir estos objetivos se ha llevado a cabo la implementación de aplicaciones prácticas de las Matemáticas, relacionadas con las disciplinas que el alumnado estudiará en los próximos cursos de sus carreras. Para ello, en los cursos 2019/2020 y 2020/2021 se han impartido los seminarios “Aplicaciones de Matemáticas”
en Ingeniería I: Álgebra Lineal, y Aplicaciones de Matemáticas en la Ingeniería II: Cálculo Multivariable, en la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech), basados en la enseñanza de estas asignaturas a través de la ejecución de problemas reales, donde los conceptos matemáticos que forman parte de esas asignaturas son necesarios para resolver los problemas. Para analizar el efecto que ha tenido la realización de estos seminarios en los estudiantes, al final de cada sesión se han realizado encuestas anónimas, en las que los estudiantes han valorado estas sesiones con respecto a la mejora en su motivación y al aprendizaje de las Matemáticas a través de las aplicaciones prácticas. Además, al final de cada seminario se han realizado entrevistas personales, en las cuales el alumnado ha podido expresar abiertamente su opinión sobre estas sesiones. Los resultados obtenidos confirman que la implementación de problemas matemáticos reales aumenta su motivación y mejora el aprendizaje de los conceptos matemáticos desarrollados, lo cual implica un aumento en su rendimiento y una disminución del abandono en los primeros cursos de las carreras tecnológicas, que conlleva un mayor interés por las carreras STEM, las cuales son fundamentales para el desarrollo económico de las sociedades actualesThe management of fire complexity at the edge of criticalityOliveres Solé, Jordihttp://hdl.handle.net/2117/3698502023-10-18T13:05:21Z2022-07-07T18:46:50ZThe management of fire complexity at the edge of criticality
Oliveres Solé, Jordi
Fire regimes are changing under the influence of global change. On the European continent, landscape memory in the 21st century is dominated by an accumulation of forest fuel and irrupted by a progressive climatic forcing that generates a latitudinal and altitudinal escalation of wildfire generations. Catalonia, and especially the mountain areas, is located within these pyro-climatic niches where the gradients of productivity-aridity are in a situation of remarkable vulnerability. Fires in these impact areas are expected to play an ecological role of renewal with no precedents in recent history, at the expense of a high socio-ecological severity in the short-medium term, though.
In the first block, the thesis analyses the probability distributions of burned areas at different space-time scales in order to better understand the statistical nature of fires in Catalonia in recent history. In line with other existing publications, the analysis demonstrates the positive impact of the fire prevention and extinction system, with a significant reduction of the potential of large fires since the beginning of the 21st century. At the same time, the analysis also shows an arched back effect in the middle range of the probability distributions, as well as a more sustained correlation in the lower range of fires, since there is a better field data collection. The analysis focuses on different space-time aggregates in Catalonia, paying special attention to the Pyrenees region.
In the second block, the research effort focuses on the synthesis of a case study. Knowledge of basic research is used, previously available tools for modelling the dynamics of the landscape are adapted, and new parameters are proposed such as the ecological fire flow. Although the case study responds to a demand from the government of Aran to promote a program of prescribed burns, it is above all an explicit proposal of the Catalan Fire and Rescue Services to prototype fire management in the Pyrenees including the lessons of the community of experts as well as the concerns of public and private managers in a context of global change. The synthesis consists in integrating tactical expertise and scientific knowledge to provide a technically viable alternative (project design and project management) which in turn offers an Aran-sized modelling tool capable of integrating succession dynamics, fire regime, climatic scenarios and different alternatives of response / management, as well as of quantifying the impacts on key environmental vectors such as habitat diversity and effects on protective forests, among others.
The thesis demonstrates the potential benefit of positive fire selection from the statistical analysis of the historical fire regime (the hammer effect) and the virtual experimentation (MEDFIRE Aran). On this basis, it proposes a framework of action (the pyro-sustainability) specifically adapted to the size of Aran territory which allows to deploy strategies for both the extinction and reduction of the high severity, and the use prescribed in formed burns and fire management in pre-agreed and pre-planned spaces. The general aim here is to break with the paradox of extinction and to align the resilience of the landscape with the changing climatic conditions in the medium-long term. Many scientific contributions conclude the need to change from the era of extinction to the era of regime management. The thesis precisely provides an effective methodology for sustainable coexistence with fire, applicable to the Pyrenees and other mountain massifs, which would prevent these large biodiversity pools from being left to the chance of extreme weather.; Els règims de foc estant canviant sota la influència del canvi global. En el continent europeu, la memòria de paisatge en ple segle XXI està dominada per una acumulació del combustible forestal, i irrompuda per un forçament climàtic progressiu que genera un escalada latitudinal i altitudinal de les generacions d’incendi. Catalunya, i especialment les zones de muntanya, està dins d’aquests nínxols piro-climàtics on els gradients de productivitat-aridesa estan en una situació notablement vulnerable. Els incendis en aquestes zones d’impacte es preveu juguin un paper ecològic de renovació sense precedents en la història recent, a costa però d’una alta severitat socioecològica a curt-mig termini. En un primer bloc, la tesi analitza les distribucions de probabilitat d’àrees cremades a diferents escales espai-temps per tal de conèixer millor la naturalesa estadística dels incendis de Catalunya en la història recent. En la línia d’altres publicacions ja existents, l’anàlisi demostra la incidència positiva del sistema de prevenció i extinció d’incendis, havent reduït significativament el potencial dels grans incendis des de l’inici del segle XXI. Alhora, demostra també com es produeix un arqueig en les distribucions de probabilitat en la franja mitja, així com també una correlació més sostinguda en la franja baixa d’incendis. L’anàlisi es centra en diferents agregats espai-temps de Catalunya, i posa una atenció especial als Pirineus per ser la zona on es preveu una alteració major dels nínxols piro-climàtics i d’escalada de generacions d’incendi. En un segon bloc, l’esforç de recerca se centra en la síntesi d’un cas d’estudi. S’aprofiten coneixements de la recerca bàsica, s’adapten eines ja disponibles de modelització de la dinàmica del paisatge, i es proposen nous paràmetres com el cabal ecològic de foc. El cas d’estudi respon a una demanda del govern de l’Aran per impulsar un programa de cremes prescrites però sobretot, és una proposta explícita del Cos de Bombers de la Generalitat per prototipar la gestió d’incendis en massissos de muntanya incloent els aprenentatges de la comunitat d’experts, així com les inquietuds dels gestors públics i privats en un context de canvi global. La síntesi consisteix en integrar expertesa tàctica i coneixement científic per proveir una alternativa tècnicament viable, oferint també una eina de modelització a mida de l’Aran capaç d’integrar dinàmiques de successió, règim d’incendis, escenaris climàtics i diferents alternatives de resposta/gestió així com capaç de quantificar impactes sobre vectors ambientals clau com la diversitat d’hàbitats, l’afectació de boscos protectors, entre altres. La tesi demostra el benefici potencial de la selecció positiva del foc a partir de l’anàlisi estadístic del règim d’incendis històric (the hammer effect) i de l’experimentació virtual (MEDFIRE Aran). A partir d’això proposa un marc d’acció (la piro-sostenibilitat) dissenyat a mida de l’Aran, capaç de desplegar estratègies tant per l’extinció i reducció de l’alta severitat, com també per a l’ús prescrit en format cremes i de gestió d’incendis en espais pre-consensuats i pre-planificats, tot plegat amb l’objectiu de trencar amb la paradoxa de l’extinció i alinear a mig-llarg termini la resiliència del paisatge davant les condicions climàtiques canviants. Són nombroses les aportacions científiques que conclouen la necessitat de canviar de l’era de l’extinció a l’era de la gestió del règim, i en aquest sentit la tesi proporciona precisament una metodologia efectiva per la coexistència sostenible amb el foc, fent-la adaptable a escala Pirineus i en altres massissos de muntanya, i evitant d’aquesta manera deixar aquests grans espais de biodiversitat abocats a l’atzar de la meteorologia extrema.
A la coberta consta: "Boosting eco-innovation for emergency, management, organizations".
Aplicat embargament des de la data de defensa fins el dia 30/6/2022
2022-07-07T18:46:50ZOliveres Solé, JordiFire regimes are changing under the influence of global change. On the European continent, landscape memory in the 21st century is dominated by an accumulation of forest fuel and irrupted by a progressive climatic forcing that generates a latitudinal and altitudinal escalation of wildfire generations. Catalonia, and especially the mountain areas, is located within these pyro-climatic niches where the gradients of productivity-aridity are in a situation of remarkable vulnerability. Fires in these impact areas are expected to play an ecological role of renewal with no precedents in recent history, at the expense of a high socio-ecological severity in the short-medium term, though.
In the first block, the thesis analyses the probability distributions of burned areas at different space-time scales in order to better understand the statistical nature of fires in Catalonia in recent history. In line with other existing publications, the analysis demonstrates the positive impact of the fire prevention and extinction system, with a significant reduction of the potential of large fires since the beginning of the 21st century. At the same time, the analysis also shows an arched back effect in the middle range of the probability distributions, as well as a more sustained correlation in the lower range of fires, since there is a better field data collection. The analysis focuses on different space-time aggregates in Catalonia, paying special attention to the Pyrenees region.
In the second block, the research effort focuses on the synthesis of a case study. Knowledge of basic research is used, previously available tools for modelling the dynamics of the landscape are adapted, and new parameters are proposed such as the ecological fire flow. Although the case study responds to a demand from the government of Aran to promote a program of prescribed burns, it is above all an explicit proposal of the Catalan Fire and Rescue Services to prototype fire management in the Pyrenees including the lessons of the community of experts as well as the concerns of public and private managers in a context of global change. The synthesis consists in integrating tactical expertise and scientific knowledge to provide a technically viable alternative (project design and project management) which in turn offers an Aran-sized modelling tool capable of integrating succession dynamics, fire regime, climatic scenarios and different alternatives of response / management, as well as of quantifying the impacts on key environmental vectors such as habitat diversity and effects on protective forests, among others.
The thesis demonstrates the potential benefit of positive fire selection from the statistical analysis of the historical fire regime (the hammer effect) and the virtual experimentation (MEDFIRE Aran). On this basis, it proposes a framework of action (the pyro-sustainability) specifically adapted to the size of Aran territory which allows to deploy strategies for both the extinction and reduction of the high severity, and the use prescribed in formed burns and fire management in pre-agreed and pre-planned spaces. The general aim here is to break with the paradox of extinction and to align the resilience of the landscape with the changing climatic conditions in the medium-long term. Many scientific contributions conclude the need to change from the era of extinction to the era of regime management. The thesis precisely provides an effective methodology for sustainable coexistence with fire, applicable to the Pyrenees and other mountain massifs, which would prevent these large biodiversity pools from being left to the chance of extreme weather.
Els règims de foc estant canviant sota la influència del canvi global. En el continent europeu, la memòria de paisatge en ple segle XXI està dominada per una acumulació del combustible forestal, i irrompuda per un forçament climàtic progressiu que genera un escalada latitudinal i altitudinal de les generacions d’incendi. Catalunya, i especialment les zones de muntanya, està dins d’aquests nínxols piro-climàtics on els gradients de productivitat-aridesa estan en una situació notablement vulnerable. Els incendis en aquestes zones d’impacte es preveu juguin un paper ecològic de renovació sense precedents en la història recent, a costa però d’una alta severitat socioecològica a curt-mig termini. En un primer bloc, la tesi analitza les distribucions de probabilitat d’àrees cremades a diferents escales espai-temps per tal de conèixer millor la naturalesa estadística dels incendis de Catalunya en la història recent. En la línia d’altres publicacions ja existents, l’anàlisi demostra la incidència positiva del sistema de prevenció i extinció d’incendis, havent reduït significativament el potencial dels grans incendis des de l’inici del segle XXI. Alhora, demostra també com es produeix un arqueig en les distribucions de probabilitat en la franja mitja, així com també una correlació més sostinguda en la franja baixa d’incendis. L’anàlisi es centra en diferents agregats espai-temps de Catalunya, i posa una atenció especial als Pirineus per ser la zona on es preveu una alteració major dels nínxols piro-climàtics i d’escalada de generacions d’incendi. En un segon bloc, l’esforç de recerca se centra en la síntesi d’un cas d’estudi. S’aprofiten coneixements de la recerca bàsica, s’adapten eines ja disponibles de modelització de la dinàmica del paisatge, i es proposen nous paràmetres com el cabal ecològic de foc. El cas d’estudi respon a una demanda del govern de l’Aran per impulsar un programa de cremes prescrites però sobretot, és una proposta explícita del Cos de Bombers de la Generalitat per prototipar la gestió d’incendis en massissos de muntanya incloent els aprenentatges de la comunitat d’experts, així com les inquietuds dels gestors públics i privats en un context de canvi global. La síntesi consisteix en integrar expertesa tàctica i coneixement científic per proveir una alternativa tècnicament viable, oferint també una eina de modelització a mida de l’Aran capaç d’integrar dinàmiques de successió, règim d’incendis, escenaris climàtics i diferents alternatives de resposta/gestió així com capaç de quantificar impactes sobre vectors ambientals clau com la diversitat d’hàbitats, l’afectació de boscos protectors, entre altres. La tesi demostra el benefici potencial de la selecció positiva del foc a partir de l’anàlisi estadístic del règim d’incendis històric (the hammer effect) i de l’experimentació virtual (MEDFIRE Aran). A partir d’això proposa un marc d’acció (la piro-sostenibilitat) dissenyat a mida de l’Aran, capaç de desplegar estratègies tant per l’extinció i reducció de l’alta severitat, com també per a l’ús prescrit en format cremes i de gestió d’incendis en espais pre-consensuats i pre-planificats, tot plegat amb l’objectiu de trencar amb la paradoxa de l’extinció i alinear a mig-llarg termini la resiliència del paisatge davant les condicions climàtiques canviants. Són nombroses les aportacions científiques que conclouen la necessitat de canviar de l’era de l’extinció a l’era de la gestió del règim, i en aquest sentit la tesi proporciona precisament una metodologia efectiva per la coexistència sostenible amb el foc, fent-la adaptable a escala Pirineus i en altres massissos de muntanya, i evitant d’aquesta manera deixar aquests grans espais de biodiversitat abocats a l’atzar de la meteorologia extrema.Assessment of the societal impact of research and innovation in the agri-food sectorChams, Nourhttp://hdl.handle.net/2117/3693882023-10-18T13:05:22Z2022-06-30T18:47:43ZAssessment of the societal impact of research and innovation in the agri-food sector
Chams, Nour
Research value, research relevance, research quality, and research impact have been widely tackled by various disciplines, such as health, engineering, management, and sustainability. How research and innovation are being produced, evaluated, communicated, and disseminated is an interchangeable question among scholars, practitioners, and policy makers. Focusing on the agri-food sector, this doctoral thesis attempts to examine the societal impact of research and innovation, providing a methodological framework and a set of indicators to measure sustainability performance and knowledge transfer. It compromises mixed method techniques both qualitative and quantitative research designs to identify sustainability impact and to discuss its implication to various stakeholders. This thesis fulfills two main research gaps in the literature: first, to shift from “evaluating academic impact” to “evaluating sustainability impact” generated by research and innovation programs; and second, to propose quantifiable proxies of the societal impact of research, while taking into account stakeholders´ perspectives.
The structure of this doctoral thesis consists of the following chapters: Chapters 1 and 5 constitute the Introduction and Conclusion of the dissertation; Chapters 2, 3, and 4 represent the three research studies conducted during the doctoral program. Chapter 2 combines two methodological approaches, ASIRPA framework and Impact Oriented Monitoring (IOM) model. The outcome of Chapter 2 is an evaluative tool of research and innovation analyzing its impacts to the society and to the ecosystem. Based on multi-criteria decision making (MCDM) system, Chapter 3 relies on an empirical design, following outranking methodology (ELECTRE III). It provides comprehensive ranking matrices of four research cases studies. The main contribution of this chapter is to triangulate stakeholders´ evaluation in the Spanish agri-food sector based on six standardized pillars of sustainability: economic, socio-territorial, health, environmental, political impacts and capacity building. Last but not least, Chapter 4 investigates the association between knowledge and innovation transfer and examines its effect on sustainability impacts. Following knowledge-based theory, the outcome of this chapter articulates how science can have a dual output as both scientific and societal.
Finally, to elaborate on the overall implication of this doctoral thesis, it provides insights for decision making and monitoring research uptake and policy design in the agri-food sector. Its practical inference indicates that research and innovation can reveal a significant influence on sustainability performance.; El valor, la rellevància, la qualitat i l'impacte de la investigació han estat objecte d'investigació en diverses disciplines com ara la salut, l'enginyeria, la gestió i la sostenibilitat. Com es genera, avalua, comunica i difon la recerca i la innovació és una qüestió que ha estat objectes de nombrosos intercanvis entre acadèmics, professionals i decisors polítics. Centrant-se en el sector agroalimentari, aquesta tesi doctoral intenta examinar l'impacte social que genera la recerca i la innovació, proporcionant un marc metodològic així com un conjunt d'indicadors que permeten traduir els resultats de la recerca en impacte en termes de sostenibilitat i transferència de coneixement . L'enfocament proposat adopta un enfocament mixt combinant eines tant qualitatives com quantitatives, per identificar l'impacte de la investigació, Desenvolupament i innovació (R + D + I) en la societat; en definitiva, fins a quin punt contribueix a una societat més sostenible. Aquesta tesi cobreix dues buits en la literatura existent fins a la data en aquesta temàtica: en primer lloc, ofereix un marc que permet convertir els resultats de la R + D + I en impacte; en segon lloc, proporciona un sistema d'indicadors quantitatius que permet monitoritzar aquest impacte des del punt de vista dels agents de la cadena implicats. L'estructura d'aquesta tesi doctoral consta dels següents capítols. La Tesi s'inicia amb una introducció que justifica la importància del tema i l'emmarca en la literatura existent. S'esmenten els buits trobats en la literatura i es fixen els objectius, cada un dels quals ha donat lloc a un treball independent. Els capítols 2, 3 i 4 representen el nucli central de la mateixa i responen a cada un dels tres objectius esmentats. El Capítol 2 proposa una metodologia d'avaluació de l'impacte que combina dos enfocaments metodològics, el marc ASIRPA i el model de Monitorització Orientat a l'Impacte (IOM). El resultat de el Capítol 2 és una eina d'avaluació dels impactes de la recerca i la innovació en la societat i l'ecosistema a partir d'una sèrie d'indicadors de sostenibilitat. Basat en un sistema de presa de decisions multicriteri (MCDM), el Capítol 3 és un estudi empíric en el qual a partir de quatre casos d'estudi i seguint una metodologia d'optimització multicriteri (ELECTRE III), es calculen unes matrius de classificació integrals en relació amb les pràctiques de sostenibilitat. La principal contribució d'aquest capítol és triangular l'avaluació dels actors de el sector agroalimentari, generant sis pilars estandarditzats: econòmic, socioterritorial, sanitari, mediambiental, impactes polítics i desenvolupament de capacitats. Finalment, però no menys important, el Capítol 4 investiga l'associació entre transferència de coneixement i innovació i el seu efecte sobre els impactes de la sostenibilitat. Seguint la teoria basada en el coneixement, el resultat d'aquest capítol s'articula com la ciència pot generar un resultat dual des combinant aspectes acadèmics i d'impacte pràctic en la cadena de valor. La Tesi finalitza amb un apartat de consideracions finals en què es recullen les limitacions de la mateixa i es suggereixen línies d'actuació futura. En definitiva, aquesta tesi tracta de contribuir a el coneixement existent per analitzar com es pot mesurar l'impacte de la R + D + I en la societat, el que pot facilitar la presa de decisions per part dels responsables de centres de recerca així com de els responsables de les polítiques públiques de recerca. Així mateix, aquesta Tesi ha demostrat la importància de la recerca i la innovació en el desenvolupament sostenible; El valor, la relevancia, la calidad y el impacto de la investigación han sido objeto de investigación en diversas disciplinas como por ejemplo la salud, la ingeniería, la gestión y la sostenibilidad. Cómo se genera, evalúa, comunica y difunde la investigación y la innovación es una cuestión que ha sido objetos de numerosos intercambios entre académicos, profesionales y decisores políticos. Centrándose en el sector agroalimentario, esta tesis doctoral intenta examinar el impacto social que genera la investigación y la innovación, proporcionando un marco metodológico, así como un conjunto de indicadores que permiten traducir los resultados de la investigación en impacto en términos de sostenibilidad y transferencia de conocimiento. El enfoque propuesto adopta un enfoque mixto combinando herramientas tanto cualitativas como cuantitativas, para identificar el impacto de la investigación, Desarrollo e innovación (I+D+i) en la sociedad; en definitiva, hasta qué punto contribuye a una sociedad más
sostenible. Esta tesis cubre dos vacíos en la literatura existente hasta la fecha en esta temática: en primer lugar, ofrece un marco que permite convertir los resultados de la I+D+i en impacto; en segundo lugar, proporciona un sistema de indicadores cuantitativos que permite monitorizar este impacto dese el punto de vista de los agentes de la cadena implicados.
La estructura de esta tesis doctoral consta de los siguientes capítulos. La Tesis se inicia con una introducción que justifica la importancia del tema y la enmarca en la literatura existente. Se mencionan los vacíos encontrados en la literatura y se fijan los objetivos, cada uno de los cuales ha dado lugar a un trabajo independiente. Los capítulos 2, 3 y 4 representan el núcleo central de la misma y responden a cada uno de los tres objetivos mencionados. El Capítulo 2 propone una metodología de evaluación del impacto que combina dos enfoques metodológicos, el marco ASIRPA y el modelo de Monitoreo Orientado al Impacto (IOM). El resultado del Capítulo 2 es una herramienta de evaluación de los impactos de la investigación y la innovación en la sociedad y el ecosistema a partir de una serie de indicadores de sostenibilidad. Basado en un sistema de toma de decisiones multicriterio (MCDM), el Capítulo 3 es un estudio empírico en el que a partir de cuatro casos de estudio y siguiendo una metodología de optimización multicriterio (ELECTRE III), se calculan unas matrices de clasificación integrales en relación con las prácticas de sostenibilidad. La principal contribución de este capítulo es triangular la evaluación de los actores del sector agroalimentario, generando seis pilares
estandarizados: económico, socio-territorial, sanitario, medioambiental, impactos políticos y desarrollo de capacidades. Por último, pero no menos importante, el Capítulo 4 investiga la asociación entre transferencia de conocimiento e innovación y su efecto sobre los impactos de la sostenibilidad. Siguiendo la teoría basada en el conocimiento, el resultado de este capítulo articula cómo la ciencia puede generar un resultado dual desde combinando aspectos académicos y de impacto práctico en la cadena de valor. La Tesis
finaliza con un apartado de consideraciones finales en el que se recogen las limitaciones de la misma y se sugieren líneas de actuación futura.
En definitiva, esta tesis trata de contribuir al conocimiento existente para analizar cómo se puede medir el impacto de la I+D+i en la sociedad, lo que puede facilitar la toma de decisiones por parte de los responsables de centros de investigación, así como de los responsables de las políticas públicas de investigación. Asimismo, esta Tesis ha demostrado la importancia de la investigación y la innovación en el desarrollo sostenible.
2022-06-30T18:47:43ZChams, NourResearch value, research relevance, research quality, and research impact have been widely tackled by various disciplines, such as health, engineering, management, and sustainability. How research and innovation are being produced, evaluated, communicated, and disseminated is an interchangeable question among scholars, practitioners, and policy makers. Focusing on the agri-food sector, this doctoral thesis attempts to examine the societal impact of research and innovation, providing a methodological framework and a set of indicators to measure sustainability performance and knowledge transfer. It compromises mixed method techniques both qualitative and quantitative research designs to identify sustainability impact and to discuss its implication to various stakeholders. This thesis fulfills two main research gaps in the literature: first, to shift from “evaluating academic impact” to “evaluating sustainability impact” generated by research and innovation programs; and second, to propose quantifiable proxies of the societal impact of research, while taking into account stakeholders´ perspectives.
The structure of this doctoral thesis consists of the following chapters: Chapters 1 and 5 constitute the Introduction and Conclusion of the dissertation; Chapters 2, 3, and 4 represent the three research studies conducted during the doctoral program. Chapter 2 combines two methodological approaches, ASIRPA framework and Impact Oriented Monitoring (IOM) model. The outcome of Chapter 2 is an evaluative tool of research and innovation analyzing its impacts to the society and to the ecosystem. Based on multi-criteria decision making (MCDM) system, Chapter 3 relies on an empirical design, following outranking methodology (ELECTRE III). It provides comprehensive ranking matrices of four research cases studies. The main contribution of this chapter is to triangulate stakeholders´ evaluation in the Spanish agri-food sector based on six standardized pillars of sustainability: economic, socio-territorial, health, environmental, political impacts and capacity building. Last but not least, Chapter 4 investigates the association between knowledge and innovation transfer and examines its effect on sustainability impacts. Following knowledge-based theory, the outcome of this chapter articulates how science can have a dual output as both scientific and societal.
Finally, to elaborate on the overall implication of this doctoral thesis, it provides insights for decision making and monitoring research uptake and policy design in the agri-food sector. Its practical inference indicates that research and innovation can reveal a significant influence on sustainability performance.
El valor, la rellevància, la qualitat i l'impacte de la investigació han estat objecte d'investigació en diverses disciplines com ara la salut, l'enginyeria, la gestió i la sostenibilitat. Com es genera, avalua, comunica i difon la recerca i la innovació és una qüestió que ha estat objectes de nombrosos intercanvis entre acadèmics, professionals i decisors polítics. Centrant-se en el sector agroalimentari, aquesta tesi doctoral intenta examinar l'impacte social que genera la recerca i la innovació, proporcionant un marc metodològic així com un conjunt d'indicadors que permeten traduir els resultats de la recerca en impacte en termes de sostenibilitat i transferència de coneixement . L'enfocament proposat adopta un enfocament mixt combinant eines tant qualitatives com quantitatives, per identificar l'impacte de la investigació, Desenvolupament i innovació (R + D + I) en la societat; en definitiva, fins a quin punt contribueix a una societat més sostenible. Aquesta tesi cobreix dues buits en la literatura existent fins a la data en aquesta temàtica: en primer lloc, ofereix un marc que permet convertir els resultats de la R + D + I en impacte; en segon lloc, proporciona un sistema d'indicadors quantitatius que permet monitoritzar aquest impacte des del punt de vista dels agents de la cadena implicats. L'estructura d'aquesta tesi doctoral consta dels següents capítols. La Tesi s'inicia amb una introducció que justifica la importància del tema i l'emmarca en la literatura existent. S'esmenten els buits trobats en la literatura i es fixen els objectius, cada un dels quals ha donat lloc a un treball independent. Els capítols 2, 3 i 4 representen el nucli central de la mateixa i responen a cada un dels tres objectius esmentats. El Capítol 2 proposa una metodologia d'avaluació de l'impacte que combina dos enfocaments metodològics, el marc ASIRPA i el model de Monitorització Orientat a l'Impacte (IOM). El resultat de el Capítol 2 és una eina d'avaluació dels impactes de la recerca i la innovació en la societat i l'ecosistema a partir d'una sèrie d'indicadors de sostenibilitat. Basat en un sistema de presa de decisions multicriteri (MCDM), el Capítol 3 és un estudi empíric en el qual a partir de quatre casos d'estudi i seguint una metodologia d'optimització multicriteri (ELECTRE III), es calculen unes matrius de classificació integrals en relació amb les pràctiques de sostenibilitat. La principal contribució d'aquest capítol és triangular l'avaluació dels actors de el sector agroalimentari, generant sis pilars estandarditzats: econòmic, socioterritorial, sanitari, mediambiental, impactes polítics i desenvolupament de capacitats. Finalment, però no menys important, el Capítol 4 investiga l'associació entre transferència de coneixement i innovació i el seu efecte sobre els impactes de la sostenibilitat. Seguint la teoria basada en el coneixement, el resultat d'aquest capítol s'articula com la ciència pot generar un resultat dual des combinant aspectes acadèmics i d'impacte pràctic en la cadena de valor. La Tesi finalitza amb un apartat de consideracions finals en què es recullen les limitacions de la mateixa i es suggereixen línies d'actuació futura. En definitiva, aquesta tesi tracta de contribuir a el coneixement existent per analitzar com es pot mesurar l'impacte de la R + D + I en la societat, el que pot facilitar la presa de decisions per part dels responsables de centres de recerca així com de els responsables de les polítiques públiques de recerca. Així mateix, aquesta Tesi ha demostrat la importància de la recerca i la innovació en el desenvolupament sostenible
El valor, la relevancia, la calidad y el impacto de la investigación han sido objeto de investigación en diversas disciplinas como por ejemplo la salud, la ingeniería, la gestión y la sostenibilidad. Cómo se genera, evalúa, comunica y difunde la investigación y la innovación es una cuestión que ha sido objetos de numerosos intercambios entre académicos, profesionales y decisores políticos. Centrándose en el sector agroalimentario, esta tesis doctoral intenta examinar el impacto social que genera la investigación y la innovación, proporcionando un marco metodológico, así como un conjunto de indicadores que permiten traducir los resultados de la investigación en impacto en términos de sostenibilidad y transferencia de conocimiento. El enfoque propuesto adopta un enfoque mixto combinando herramientas tanto cualitativas como cuantitativas, para identificar el impacto de la investigación, Desarrollo e innovación (I+D+i) en la sociedad; en definitiva, hasta qué punto contribuye a una sociedad más
sostenible. Esta tesis cubre dos vacíos en la literatura existente hasta la fecha en esta temática: en primer lugar, ofrece un marco que permite convertir los resultados de la I+D+i en impacto; en segundo lugar, proporciona un sistema de indicadores cuantitativos que permite monitorizar este impacto dese el punto de vista de los agentes de la cadena implicados.
La estructura de esta tesis doctoral consta de los siguientes capítulos. La Tesis se inicia con una introducción que justifica la importancia del tema y la enmarca en la literatura existente. Se mencionan los vacíos encontrados en la literatura y se fijan los objetivos, cada uno de los cuales ha dado lugar a un trabajo independiente. Los capítulos 2, 3 y 4 representan el núcleo central de la misma y responden a cada uno de los tres objetivos mencionados. El Capítulo 2 propone una metodología de evaluación del impacto que combina dos enfoques metodológicos, el marco ASIRPA y el modelo de Monitoreo Orientado al Impacto (IOM). El resultado del Capítulo 2 es una herramienta de evaluación de los impactos de la investigación y la innovación en la sociedad y el ecosistema a partir de una serie de indicadores de sostenibilidad. Basado en un sistema de toma de decisiones multicriterio (MCDM), el Capítulo 3 es un estudio empírico en el que a partir de cuatro casos de estudio y siguiendo una metodología de optimización multicriterio (ELECTRE III), se calculan unas matrices de clasificación integrales en relación con las prácticas de sostenibilidad. La principal contribución de este capítulo es triangular la evaluación de los actores del sector agroalimentario, generando seis pilares
estandarizados: económico, socio-territorial, sanitario, medioambiental, impactos políticos y desarrollo de capacidades. Por último, pero no menos importante, el Capítulo 4 investiga la asociación entre transferencia de conocimiento e innovación y su efecto sobre los impactos de la sostenibilidad. Siguiendo la teoría basada en el conocimiento, el resultado de este capítulo articula cómo la ciencia puede generar un resultado dual desde combinando aspectos académicos y de impacto práctico en la cadena de valor. La Tesis
finaliza con un apartado de consideraciones finales en el que se recogen las limitaciones de la misma y se sugieren líneas de actuación futura.
En definitiva, esta tesis trata de contribuir al conocimiento existente para analizar cómo se puede medir el impacto de la I+D+i en la sociedad, lo que puede facilitar la toma de decisiones por parte de los responsables de centros de investigación, así como de los responsables de las políticas públicas de investigación. Asimismo, esta Tesis ha demostrado la importancia de la investigación y la innovación en el desarrollo sostenible.Un enfoque holísitico para evaluar la Sostenibilidad de las Indicaciones Geográficas : una aplicación a las DOP de aceite en CataluñaGuadarrama Fuentes, Omar Vicentehttp://hdl.handle.net/2117/3690832023-10-18T13:01:26Z2022-06-23T18:45:27ZUn enfoque holísitico para evaluar la Sostenibilidad de las Indicaciones Geográficas : una aplicación a las DOP de aceite en Cataluña
Guadarrama Fuentes, Omar Vicente
The importance of Geographical Indications (GI) has grown considerably in recent years as an opportunity for product differentiation for specific segments of the population. The continuous increase in the number of certified products, as well as their growing economic importance, has determined that the scientific literature has found in this type of products an interesting source of inspiration. Much of the recent literature has focused on analysing the sustainability of these production systems from an economic, social and environmental point of view. However, few studies have addressed the overall sustainability of GIs by adopting a holistic and multidimensional approach. Taking into account the existing limitations in the literature, the main contribution of this thesis has been to develop a methodological approach to assess the sustainability of agri-food production systems linked to GIs, based on three criteria: holistic approach, ability to resolve conflicts between indicators, and ease of monitoring. In addition, the aim is to offer a tool that facilitates the development of strategic plans for GIs to improve their sustainability commitments to society. To achieve this objective, this Thesis has been structured in three chapters. Chapter 2 analyses and prioritizes the main discourses that have been generated in the literature on GIs using the Q-Methodology. The chapter reviews the literature on GIs and concludes that the main discourses surrounding GIs are articulated along three axes: governance, differentiated product quality, and contribution to territorial development. Chapter 3 reviews the existing literature on sustainability indicators and develops a methodological proposal that includes 36 individual indicators and a synthetic indicator. This synthetic indicator is calculated using the Fuzzy Hierarchical Analytical Process based on the opinions of 55 experts related to GIs (Regulatory Councils, heads of Public Administrations and researchers). A tool is also designed to assess the strategic positioning of GIs. Chapter 4 presents the application of the approach analysed in Chapter 3 to the five-olive oil PDOs in Catalonia (Baix Ebre and Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana and Terra Alta). The results indicate a very satisfactory level of sustainability in the five PDOs analysed, although with potential for improvement in the environmental pillar. The thesis ends with Chapter 5, which includes the main conclusions of the results obtained, a self-critical review of the work and suggestions for future lines of research.; La importància de les Indicacions geogràfiques (IG) ha brollat en els darrers anys de forma considerable, com una oportunitat de diferenciació de productes per a segments específics de la població. L’increment continuat del nombre de productes certificats, així com la seva creixent importància econòmica ha determinat que la literatura científica hagi trobat en aquests tipus de productes una interessant font d’inspiració. Una gran part de la literatura recent s’ha centrat en analitzar la sostenibilitat d’aquests sistemes de producció tant des del punt de vista econòmic com el social i l’ambiental. Tot i això, son escassos els treballs que hagin abordat la sostenibilitat global de les IG adoptant un enfocament holístic i multidimensional. Tenint en compte les limitacions existents a la literatura, la principal contribució d’aquesta Tesi ha consistit en desenvolupar un enfocament metodològic que permet avaluar la sostenibilitat de sistemes de producció agroalimentària lligats a les IG, que es basa en tres criteris: enfocament holístic, capacitat de resoldre conflictes entre indicadors i facilitat de monitorització. A més a més, es tracta d’oferir una eina que faciliti a les IIGG l’elaboració de plans estratègics encaminats a millorar els seus compromisos de sostenibilitat amb la societat. Per a arribar a aquest objectiu, aquesta Tesi s’ha estructurat en tres capítols. Al Capítol 2, s’analitzen i prioritzen els principals discursos que s’han generat a la literatura sobre les IG mitjançant la utilització de la metodologia Q. El Capítol realitza una revisió de la literatura sobre les IG i conclou que els principals discursos al voltant de les IG s’articulen en tres eixos: governança, qualitat diferenciada del producte i contribució al desenvolupament del territori. El Capítol 3 revisa la literatura existent sobre els indicadors de sostenibilitat i elabora una proposta metodològica que inclou 36 indicadors individuals i un indicador sintètic. Aquest indicador sintètic es calcula mitjançant el Procés Analític Jeràrquic Difós a partir de les opinions de 55 experts relacionats amb les IG (Consells Reguladors, responsables de les Administracions Públiques i investigadors). Al mateix temps, s’ha dissenyat una eina per a valorar el posicionament estratègic de les IG. El Capítol 4 recull l’aplicació de l’enfocament analitzat al Capítol 3 a les cinc DOP d’oli d’oliva a Catalunya (Baix Ebre i Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana i Terra Alta). Els resultats indiquen un nivell de sostenibilitat molt satisfactori en les cinc DOPs analitzades, encara que amb un potencial de millora al pilar ambiental. La Tesi finalitza amb el Capítol 5 en el que es recull les principals conclusions dels resultats obtinguts, es fa una revisió autocrítica del treball a partir del qual, es suggereixen algunes línies futures d’investigació; La importancia de las Indicaciones geográficas (IG) ha crecido en los últimos años de forma considerable, como una oportunidad de diferenciación de productos para segmentos específicos de la población. El incremento continuado del número de productos certificados, así como su creciente importancia económica ha determinado que la literatura científica haya encontrado en este tipo de productos una interesante fuente de inspiración. Una gran parte de la literatura reciente se ha centrado en analizar la sostenibilidad de estos sistemas de producción tanto desde el punto de vista económico como social y ambiental. Sin embargo, son escasos los trabajos que hayan abordado la sostenibilidad global de las IG adoptando un enfoque holístico y multidimensional. Teniendo en cuenta las limitaciones existentes en la literatura, la principal contribución de esta Tesis ha consistido en desarrollar un enfoque metodológico que permita evaluar la sostenibilidad de sistemas de producción agroalimentaria ligados a las IG, que se basa en tres criterios: enfoque holístico, capacidad de resolver conflictos entre indicadores y facilidad de monitorización. Adicionalmente, se trata de ofrecer una herramienta que facilite a las IIGG la elaboración de planes estratégicos encaminados a mejorar sus compromisos de sostenibilidad con la sociedad. Para alcanzar este objetivo, esta Tesis se ha estructurado en tres capítulos. En el Capítulo 2, se analizan y priorizan los principales discursos que se han generado en la literatura sobre las IG mediante la utilización de la metodología Q. El Capítulo realiza una revisión de la literatura sobre las IG y concluye que los principales discursos alrededor de las IG se articulan en tres ejes: Gobernanza, calidad diferenciada del producto y contribución al desarrollo del territorio. El Capítulo 3 revisa la literatura existente sobre indicadores de sostenibilidad y elabora una propuesta metodológica que incluye 36 indicadores individuales y un indicador sintético. Dicho indicador sintético se calcula mediante el Proceso Analítico Jerárquico Difuso a partir de las opiniones de 55 expertos relacionados con las IG (Consejos reguladores, responsables de las Administraciones Públicas e investigadores). Asimismo, se diseña una herramienta para valorar el posicionamiento estratégico de las IG. El Capítulo 4 recoge la aplicación del enfoque analizado en el Capítulo 3 a las cinco DOP de aceite de oliva en Cataluña (Baix Ebre i Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana y Terra Alta). Los resultados indican un nivel de sostenibilidad muy satisfactorio en las cinco DOPs analizadas, aunque con potencial de mejora en el pilar ambiental. La Tesis finaliza con el Capítulo 5 en el que se recogen las principales conclusiones de los resultados obtenidos, se hace una revisión autocrítica del trabajo a partir de la cual se sugieren algunas líneas futuras de investigación.
2022-06-23T18:45:27ZGuadarrama Fuentes, Omar VicenteThe importance of Geographical Indications (GI) has grown considerably in recent years as an opportunity for product differentiation for specific segments of the population. The continuous increase in the number of certified products, as well as their growing economic importance, has determined that the scientific literature has found in this type of products an interesting source of inspiration. Much of the recent literature has focused on analysing the sustainability of these production systems from an economic, social and environmental point of view. However, few studies have addressed the overall sustainability of GIs by adopting a holistic and multidimensional approach. Taking into account the existing limitations in the literature, the main contribution of this thesis has been to develop a methodological approach to assess the sustainability of agri-food production systems linked to GIs, based on three criteria: holistic approach, ability to resolve conflicts between indicators, and ease of monitoring. In addition, the aim is to offer a tool that facilitates the development of strategic plans for GIs to improve their sustainability commitments to society. To achieve this objective, this Thesis has been structured in three chapters. Chapter 2 analyses and prioritizes the main discourses that have been generated in the literature on GIs using the Q-Methodology. The chapter reviews the literature on GIs and concludes that the main discourses surrounding GIs are articulated along three axes: governance, differentiated product quality, and contribution to territorial development. Chapter 3 reviews the existing literature on sustainability indicators and develops a methodological proposal that includes 36 individual indicators and a synthetic indicator. This synthetic indicator is calculated using the Fuzzy Hierarchical Analytical Process based on the opinions of 55 experts related to GIs (Regulatory Councils, heads of Public Administrations and researchers). A tool is also designed to assess the strategic positioning of GIs. Chapter 4 presents the application of the approach analysed in Chapter 3 to the five-olive oil PDOs in Catalonia (Baix Ebre and Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana and Terra Alta). The results indicate a very satisfactory level of sustainability in the five PDOs analysed, although with potential for improvement in the environmental pillar. The thesis ends with Chapter 5, which includes the main conclusions of the results obtained, a self-critical review of the work and suggestions for future lines of research.
La importància de les Indicacions geogràfiques (IG) ha brollat en els darrers anys de forma considerable, com una oportunitat de diferenciació de productes per a segments específics de la població. L’increment continuat del nombre de productes certificats, així com la seva creixent importància econòmica ha determinat que la literatura científica hagi trobat en aquests tipus de productes una interessant font d’inspiració. Una gran part de la literatura recent s’ha centrat en analitzar la sostenibilitat d’aquests sistemes de producció tant des del punt de vista econòmic com el social i l’ambiental. Tot i això, son escassos els treballs que hagin abordat la sostenibilitat global de les IG adoptant un enfocament holístic i multidimensional. Tenint en compte les limitacions existents a la literatura, la principal contribució d’aquesta Tesi ha consistit en desenvolupar un enfocament metodològic que permet avaluar la sostenibilitat de sistemes de producció agroalimentària lligats a les IG, que es basa en tres criteris: enfocament holístic, capacitat de resoldre conflictes entre indicadors i facilitat de monitorització. A més a més, es tracta d’oferir una eina que faciliti a les IIGG l’elaboració de plans estratègics encaminats a millorar els seus compromisos de sostenibilitat amb la societat. Per a arribar a aquest objectiu, aquesta Tesi s’ha estructurat en tres capítols. Al Capítol 2, s’analitzen i prioritzen els principals discursos que s’han generat a la literatura sobre les IG mitjançant la utilització de la metodologia Q. El Capítol realitza una revisió de la literatura sobre les IG i conclou que els principals discursos al voltant de les IG s’articulen en tres eixos: governança, qualitat diferenciada del producte i contribució al desenvolupament del territori. El Capítol 3 revisa la literatura existent sobre els indicadors de sostenibilitat i elabora una proposta metodològica que inclou 36 indicadors individuals i un indicador sintètic. Aquest indicador sintètic es calcula mitjançant el Procés Analític Jeràrquic Difós a partir de les opinions de 55 experts relacionats amb les IG (Consells Reguladors, responsables de les Administracions Públiques i investigadors). Al mateix temps, s’ha dissenyat una eina per a valorar el posicionament estratègic de les IG. El Capítol 4 recull l’aplicació de l’enfocament analitzat al Capítol 3 a les cinc DOP d’oli d’oliva a Catalunya (Baix Ebre i Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana i Terra Alta). Els resultats indiquen un nivell de sostenibilitat molt satisfactori en les cinc DOPs analitzades, encara que amb un potencial de millora al pilar ambiental. La Tesi finalitza amb el Capítol 5 en el que es recull les principals conclusions dels resultats obtinguts, es fa una revisió autocrítica del treball a partir del qual, es suggereixen algunes línies futures d’investigació
La importancia de las Indicaciones geográficas (IG) ha crecido en los últimos años de forma considerable, como una oportunidad de diferenciación de productos para segmentos específicos de la población. El incremento continuado del número de productos certificados, así como su creciente importancia económica ha determinado que la literatura científica haya encontrado en este tipo de productos una interesante fuente de inspiración. Una gran parte de la literatura reciente se ha centrado en analizar la sostenibilidad de estos sistemas de producción tanto desde el punto de vista económico como social y ambiental. Sin embargo, son escasos los trabajos que hayan abordado la sostenibilidad global de las IG adoptando un enfoque holístico y multidimensional. Teniendo en cuenta las limitaciones existentes en la literatura, la principal contribución de esta Tesis ha consistido en desarrollar un enfoque metodológico que permita evaluar la sostenibilidad de sistemas de producción agroalimentaria ligados a las IG, que se basa en tres criterios: enfoque holístico, capacidad de resolver conflictos entre indicadores y facilidad de monitorización. Adicionalmente, se trata de ofrecer una herramienta que facilite a las IIGG la elaboración de planes estratégicos encaminados a mejorar sus compromisos de sostenibilidad con la sociedad. Para alcanzar este objetivo, esta Tesis se ha estructurado en tres capítulos. En el Capítulo 2, se analizan y priorizan los principales discursos que se han generado en la literatura sobre las IG mediante la utilización de la metodología Q. El Capítulo realiza una revisión de la literatura sobre las IG y concluye que los principales discursos alrededor de las IG se articulan en tres ejes: Gobernanza, calidad diferenciada del producto y contribución al desarrollo del territorio. El Capítulo 3 revisa la literatura existente sobre indicadores de sostenibilidad y elabora una propuesta metodológica que incluye 36 indicadores individuales y un indicador sintético. Dicho indicador sintético se calcula mediante el Proceso Analítico Jerárquico Difuso a partir de las opiniones de 55 expertos relacionados con las IG (Consejos reguladores, responsables de las Administraciones Públicas e investigadores). Asimismo, se diseña una herramienta para valorar el posicionamiento estratégico de las IG. El Capítulo 4 recoge la aplicación del enfoque analizado en el Capítulo 3 a las cinco DOP de aceite de oliva en Cataluña (Baix Ebre i Montsià, Garrigues, Empordà, Siurana y Terra Alta). Los resultados indican un nivel de sostenibilidad muy satisfactorio en las cinco DOPs analizadas, aunque con potencial de mejora en el pilar ambiental. La Tesis finaliza con el Capítulo 5 en el que se recogen las principales conclusiones de los resultados obtenidos, se hace una revisión autocrítica del trabajo a partir de la cual se sugieren algunas líneas futuras de investigación.