Reports de recercahttp://hdl.handle.net/2117/52832024-03-28T14:21:15Z2024-03-28T14:21:15ZEl gas renovableFlotats Ripoll, Xavierhttp://hdl.handle.net/2117/1288792022-09-11T10:55:47Z2019-02-11T11:58:32ZEl gas renovable
Flotats Ripoll, Xavier
http://cmes.cat/treballs-cmes/biometa/
http://cmes.cat/wp-content/uploads/2018/05/GasRenovableXFlotatsMaig2018.pdf
2019-02-11T11:58:32ZFlotats Ripoll, Xavierhttp://cmes.cat/treballs-cmes/biometa/
http://cmes.cat/wp-content/uploads/2018/05/GasRenovableXFlotatsMaig2018.pdfEstudi de l'estructura del consum d'energia al terme de Lleida, i anàlisi del potencial dels recursos renovables propisFlotats Ripoll, XavierCasas Griera, Esterhttp://hdl.handle.net/2117/1128002022-09-11T12:29:14Z2018-01-15T12:35:02ZEstudi de l'estructura del consum d'energia al terme de Lleida, i anàlisi del potencial dels recursos renovables propis
Flotats Ripoll, Xavier; Casas Griera, Ester
El consum energètic per càpita pel sector domèstic, comercial i serveis és de 0,68 tep/any, molt superior a la mitjana catalana, però del mateix ordre de magnitud que altres ciutats de l’interior de Catalunya, com Manresa o Vic. Aquest fet és degut a la climatologia de la zona, la qual és menys benigna que la de la majoria de la població catalana, localitzada en el litoral.
Els objectius del present estudi són la caracterització de l’evolució del consum d’energia al terme municipal de Lleida, per productes energètics i per sectors d’activitat; la caracterització dels recursos energètics renovables propis i l’avaluació del seus potencial per a substituir consums actuals, i concretament els deguts a transport públic municipal. Estudi encarregat per l'Ajuntament de Lleida en el marc dels treballs per confeccionar l'Agenda 21 local.
2018-01-15T12:35:02ZFlotats Ripoll, XavierCasas Griera, EsterEl consum energètic per càpita pel sector domèstic, comercial i serveis és de 0,68 tep/any, molt superior a la mitjana catalana, però del mateix ordre de magnitud que altres ciutats de l’interior de Catalunya, com Manresa o Vic. Aquest fet és degut a la climatologia de la zona, la qual és menys benigna que la de la majoria de la població catalana, localitzada en el litoral.Perspectives de col·laboració entre Catalunya i Canadà en l’àmbit de la gestió i tractament de dejeccions ramaderesFlotats Ripoll, XavierGuerrero, TeresaMasià, Maitehttp://hdl.handle.net/2117/979092022-09-11T12:24:05Z2016-12-09T08:39:53ZPerspectives de col·laboració entre Catalunya i Canadà en l’àmbit de la gestió i tractament de dejeccions ramaderes
Flotats Ripoll, Xavier; Guerrero, Teresa; Masià, Maite
Les aplicacions d’aquesta recerca a la gestió i tractament de dejeccions ramaderes han estat més tardanes, però de la metodologia
de treball i de presa de decisions que s’ha copsat durant aquestes jornades, es desprèn que la transferència de coneixement i l’aplicació per a donar solucions a través
d’empreses compromeses en els processos d’innovació serà ràpida i eficaç.
2016-12-09T08:39:53ZFlotats Ripoll, XavierGuerrero, TeresaMasià, MaiteLes aplicacions d’aquesta recerca a la gestió i tractament de dejeccions ramaderes han estat més tardanes, però de la metodologia
de treball i de presa de decisions que s’ha copsat durant aquestes jornades, es desprèn que la transferència de coneixement i l’aplicació per a donar solucions a través
d’empreses compromeses en els processos d’innovació serà ràpida i eficaç.Avaluació del potencial energètic de la biomassa a Les Garrigues i comarques adjacentsVázquez, FelicitasFerrer Martí, IvetFlotats Ripoll, Xavierhttp://hdl.handle.net/2117/896752022-09-11T11:30:14Z2016-09-07T14:22:37ZAvaluació del potencial energètic de la biomassa a Les Garrigues i comarques adjacents
Vázquez, Felicitas; Ferrer Martí, Ivet; Flotats Ripoll, Xavier
2016-09-07T14:22:37ZVázquez, FelicitasFerrer Martí, IvetFlotats Ripoll, XavierEvaluation of manure management systems in EuropeBernal, M. PilarBescós, BertaBurgos, LauraBustamante, M. ÁngelesClemente, RafaelFabbri, ClaudioFlotats Ripoll, XavierGarcía-González, Maria CruzHerrero Mallén, EvaMattachini, GabrieleMoscatelli, GiuseppeNoguerol Arias, JoanPalatsi Civit, JordiPiccinini, SergioProniewicz, MarcinProvolo, GiorgioRiaño, BertaRiau Arenas, VictorSáez, José A.Teresa Fernández, MartaTey, LauraTorrellas, MartaValli, LauraWard, Alastair JamesWisniewska, HannaBonmatí Blasi, Augusthttp://hdl.handle.net/2117/887452022-09-11T09:14:49Z2016-07-13T11:06:25ZEvaluation of manure management systems in Europe
Bernal, M. Pilar; Bescós, Berta; Burgos, Laura; Bustamante, M. Ángeles; Clemente, Rafael; Fabbri, Claudio; Flotats Ripoll, Xavier; García-González, Maria Cruz; Herrero Mallén, Eva; Mattachini, Gabriele; Moscatelli, Giuseppe; Noguerol Arias, Joan; Palatsi Civit, Jordi; Piccinini, Sergio; Proniewicz, Marcin; Provolo, Giorgio; Riaño, Berta; Riau Arenas, Victor; Sáez, José A.; Teresa Fernández, Marta; Tey, Laura; Torrellas, Marta; Valli, Laura; Ward, Alastair James; Wisniewska, Hanna; Bonmatí Blasi, August
The gross value of the agricultural
goods in 2014 amounted up to 370 billion Euros.
Almost 50% of all agricultural production is provided by livestock farming.
2016-07-13T11:06:25ZBernal, M. PilarBescós, BertaBurgos, LauraBustamante, M. ÁngelesClemente, RafaelFabbri, ClaudioFlotats Ripoll, XavierGarcía-González, Maria CruzHerrero Mallén, EvaMattachini, GabrieleMoscatelli, GiuseppeNoguerol Arias, JoanPalatsi Civit, JordiPiccinini, SergioProniewicz, MarcinProvolo, GiorgioRiaño, BertaRiau Arenas, VictorSáez, José A.Teresa Fernández, MartaTey, LauraTorrellas, MartaValli, LauraWard, Alastair JamesWisniewska, HannaBonmatí Blasi, AugustThe gross value of the agricultural
goods in 2014 amounted up to 370 billion Euros.
Almost 50% of all agricultural production is provided by livestock farming.Informe sobre la caracterització d’àrees idònies de localització de plantes de tractament d’excedents de residus ramaders a la zona nord de la comarca de les GarriguesFlotats Ripoll, Xavierhttp://hdl.handle.net/2117/281422022-09-11T00:11:20Z2015-06-02T12:01:01ZInforme sobre la caracterització d’àrees idònies de localització de plantes de tractament d’excedents de residus ramaders a la zona nord de la comarca de les Garrigues
Flotats Ripoll, Xavier
Segons la informació aportada i analitzada en el present informe, es conclou que:
1.- Els excedents de residus ramaders produïts a l’àrea objecte d’estudi (zona nord de Les Garrigues) superen amb escreix les 220.000 tones/any.
2.- Si s’implanten unitats de tractament amb una capacitat unitària de 110.000 tones/any, es justifiquen dues unitats a la zona objecte d’estudi.
3.- Les zones idònies per instal·lar aquestes plantes són, per ordre de prioritat, i en referència a la localització geogràfica de quadrícules indicada en l'informe:
a.- Quadrícula C3, on ja hi ha instal·lada una primera planta.
b.- Zona sud de la quadrícula B3 amb la zona nord de la quadrícula B4.
c.- Zona nord-oest de la quadrícula C4
La localització exacta depèn de la disponibilitat de terrenys, el qual factor no ha pogut ser estudiat en el present informe.
Anàlisi geogràfica sobre zones idònies per implantar instal·lacions centralitzades de tractament de dejeccions ramaderes a la zona nord de la comarca de les Garrigues
2015-06-02T12:01:01ZFlotats Ripoll, XavierSegons la informació aportada i analitzada en el present informe, es conclou que:
1.- Els excedents de residus ramaders produïts a l’àrea objecte d’estudi (zona nord de Les Garrigues) superen amb escreix les 220.000 tones/any.
2.- Si s’implanten unitats de tractament amb una capacitat unitària de 110.000 tones/any, es justifiquen dues unitats a la zona objecte d’estudi.
3.- Les zones idònies per instal·lar aquestes plantes són, per ordre de prioritat, i en referència a la localització geogràfica de quadrícules indicada en l'informe:
a.- Quadrícula C3, on ja hi ha instal·lada una primera planta.
b.- Zona sud de la quadrícula B3 amb la zona nord de la quadrícula B4.
c.- Zona nord-oest de la quadrícula C4
La localització exacta depèn de la disponibilitat de terrenys, el qual factor no ha pogut ser estudiat en el present informe.Report on the supply of biomethanation plants for the generation of electricity for three local communities in GhanaFlotats Ripoll, Xavierhttp://hdl.handle.net/2117/281392022-09-11T05:44:53Z2015-06-02T11:25:29ZReport on the supply of biomethanation plants for the generation of electricity for three local communities in Ghana
Flotats Ripoll, Xavier
Assessorament per la redacció de plec d'especificacions tècniques peer l'adquisició de petites plantes de producció de biogàs a partir de residus de la producció d'oli de palma.
2015-06-02T11:25:29ZFlotats Ripoll, XavierProducció d'energia per digestió anaeròbia de residus biodegradables a Catalunya. Horitzó 2010Flotats Ripoll, XavierCasañé, Antonihttp://hdl.handle.net/2117/281382022-09-11T05:50:10Z2015-06-02T11:22:26ZProducció d'energia per digestió anaeròbia de residus biodegradables a Catalunya. Horitzó 2010
Flotats Ripoll, Xavier; Casañé, Antoni
Dins l’aprofitament energètic dels residus biodegradables a Catalunya, la digestió anaeròbia juga un paper molt important. El interès de la digestió anaeròbia es centra, en primer lloc, per produir energia en forma de biogàs i, en segon lloc, com a estabilitzador de la matèria orgànica.
El potencial energètic màxim teòric tenint en compte el biogàs produït pels residus biodegradables de Catalunya, entenent per aquests als purins de porc, fems de boví de carn, fems de boví de llet, residus de la indústria agroalimentaria, els fangs d’estació depuradora d’aigües residuals i la fracció
orgànica dels residus sòlids urbans, és de 472.040 TEP.
Aquest potencial màxim no és completament realitzable, ja que implicaria una situació ideal. Malgrat això, es realitzable en part si s’impulsen conceptes i projectes com la gestió integral i integrada de residus
L’escenari tendencial en l’horitzó 2010 (mantenint projectes o conceptes ja iniciats o ja plantejats), l’aport d’energia primària per biogàs s’estima en 69.914 TEP/any, un 0,4 % aproximat de la demanda d’energia primària a Catalunya, i el 14,8 % del potencial teòric màxim.
Segons l’escenari MAE (màxim aprofitament enegètic), la producció d’energia serà de 230.712 TEP/any, el 1,15 % de la demanda total d’energia primària a Catalunya, i el 48.8 % del potencial teòric màxim.
Tots els projectes i conceptes que implicaria la implantació del procés de digestió anaeròbia per a l’aprofitament energètic, impulsa, a l’hora, la disminució d’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, i la conservació de nutrients en els residus.
Treball realitzat sobre el potencial energètics dels residus biodegradables en el marc de la redacció del pla d'energia de Catalunya 2001-2010.
2015-06-02T11:22:26ZFlotats Ripoll, XavierCasañé, AntoniDins l’aprofitament energètic dels residus biodegradables a Catalunya, la digestió anaeròbia juga un paper molt important. El interès de la digestió anaeròbia es centra, en primer lloc, per produir energia en forma de biogàs i, en segon lloc, com a estabilitzador de la matèria orgànica.
El potencial energètic màxim teòric tenint en compte el biogàs produït pels residus biodegradables de Catalunya, entenent per aquests als purins de porc, fems de boví de carn, fems de boví de llet, residus de la indústria agroalimentaria, els fangs d’estació depuradora d’aigües residuals i la fracció
orgànica dels residus sòlids urbans, és de 472.040 TEP.
Aquest potencial màxim no és completament realitzable, ja que implicaria una situació ideal. Malgrat això, es realitzable en part si s’impulsen conceptes i projectes com la gestió integral i integrada de residus
L’escenari tendencial en l’horitzó 2010 (mantenint projectes o conceptes ja iniciats o ja plantejats), l’aport d’energia primària per biogàs s’estima en 69.914 TEP/any, un 0,4 % aproximat de la demanda d’energia primària a Catalunya, i el 14,8 % del potencial teòric màxim.
Segons l’escenari MAE (màxim aprofitament enegètic), la producció d’energia serà de 230.712 TEP/any, el 1,15 % de la demanda total d’energia primària a Catalunya, i el 48.8 % del potencial teòric màxim.
Tots els projectes i conceptes que implicaria la implantació del procés de digestió anaeròbia per a l’aprofitament energètic, impulsa, a l’hora, la disminució d’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, i la conservació de nutrients en els residus.Pla de gestió dels residus ramaders de l’Alt Urgell i la CerdanyaTeira-Esmatges, Maria RosaSánchez, InésFlotats Ripoll, Xavierhttp://hdl.handle.net/2117/281372022-09-11T06:27:53Z2015-06-02T11:08:23ZPla de gestió dels residus ramaders de l’Alt Urgell i la Cerdanya
Teira-Esmatges, Maria Rosa; Sánchez, Inés; Flotats Ripoll, Xavier
La intensificació de la ramaderia dictada per l'europeïtzació i la globalització, la creixent
consciència social de la necessitat d'un maneig integral de qualsevol explotació que inclogui
els seus residus, la necessitat de regular el sistema productiu per a garantir la seva
sostenibilitat, i la legislació en aquests sentits fan necessària l'elaboració i aplicació dels plans
de gestió dels residus ramaders.
Estudi base per la realització de plans de gestió de dejeccions ramaderes a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya. Amb el finançament del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Fons Social Europeu, Cooperativa Cadí i els Departaments de Medi Ambient i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
2015-06-02T11:08:23ZTeira-Esmatges, Maria RosaSánchez, InésFlotats Ripoll, XavierLa intensificació de la ramaderia dictada per l'europeïtzació i la globalització, la creixent
consciència social de la necessitat d'un maneig integral de qualsevol explotació que inclogui
els seus residus, la necessitat de regular el sistema productiu per a garantir la seva
sostenibilitat, i la legislació en aquests sentits fan necessària l'elaboració i aplicació dels plans
de gestió dels residus ramaders.La problemàtica dels purins a la comarca d’Osona. Proposta de línies d’actuacióFlotats Ripoll, Xavierhttp://hdl.handle.net/2117/279792022-09-11T03:22:37Z2015-05-20T11:23:56ZLa problemàtica dels purins a la comarca d’Osona. Proposta de línies d’actuació
Flotats Ripoll, Xavier
De l’anàlisi del present informe, es conclou que la problemàtica concreta de la comarca d’Osona és més greu que el que en resultaria de la diagnosi feta pel Consell Comarcal d’Osona en el seu document de 2003. Es valora que els excedents de nitrogen d’origen ramader a la comarca és d’unes 2.600 t N/any com a mínim, més del doble del valor estimat fins al present.
Aquests excedents no tenen una sortida coneguda de la comarca, ni per transport directe ni per tractament, de manera que es destinen a sobreadobat i per tant a sortides del sistema per via atmosfèrica (emissions de NH3 ò N2O) o per via de les aigües superficials i subterrànies.
No es pot solucionar la problemàtica concreta d’Osona sense trobar un marc de solució global per a tot el país. Cal crear un llenguatge i una metodologia de treball que sigui marc d’actuació global. Hom creu que el projecte Columela, recentment engegat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, és una gran oportunitat per orientar les actuacions tant a nivell global del país com d’integració de les iniciatives locals.
2015-05-20T11:23:56ZFlotats Ripoll, XavierDe l’anàlisi del present informe, es conclou que la problemàtica concreta de la comarca d’Osona és més greu que el que en resultaria de la diagnosi feta pel Consell Comarcal d’Osona en el seu document de 2003. Es valora que els excedents de nitrogen d’origen ramader a la comarca és d’unes 2.600 t N/any com a mínim, més del doble del valor estimat fins al present.
Aquests excedents no tenen una sortida coneguda de la comarca, ni per transport directe ni per tractament, de manera que es destinen a sobreadobat i per tant a sortides del sistema per via atmosfèrica (emissions de NH3 ò N2O) o per via de les aigües superficials i subterrànies.
No es pot solucionar la problemàtica concreta d’Osona sense trobar un marc de solució global per a tot el país. Cal crear un llenguatge i una metodologia de treball que sigui marc d’actuació global. Hom creu que el projecte Columela, recentment engegat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, és una gran oportunitat per orientar les actuacions tant a nivell global del país com d’integració de les iniciatives locals.