2002, núm. 4Les Agendes 21: / Las Agendas 21 / Agenda 21http://hdl.handle.net/2099/13832024-03-28T20:02:31Z2024-03-28T20:02:31ZLa Revista Sostenible?Universitat Politècnica de Catalunya. Càtedra Unesco de Sostenibilitathttp://hdl.handle.net/2099/17002020-07-21T19:06:32Z2006-05-30T14:20:46ZLa Revista Sostenible?
Universitat Politècnica de Catalunya. Càtedra Unesco de Sostenibilitat
2006-05-30T14:20:46ZUniversitat Politècnica de Catalunya. Càtedra Unesco de SostenibilitatRecursos a Internet sobre les Agendes 21Gómez Enrich, RoserPuertas Molina, Miquelhttp://hdl.handle.net/2099/16482020-07-21T19:06:38Z2006-05-24T16:07:27ZRecursos a Internet sobre les Agendes 21
Gómez Enrich, Roser; Puertas Molina, Miquel
2006-05-24T16:07:27ZGómez Enrich, RoserPuertas Molina, MiquelRecursos bibliogràfics sobre les Agendes 21Puertas Molina, MiquelGómez Enrich, Roserhttp://hdl.handle.net/2099/16472020-07-21T19:06:33Z2006-05-24T16:04:07ZRecursos bibliogràfics sobre les Agendes 21
Puertas Molina, Miquel; Gómez Enrich, Roser
2006-05-24T16:04:07ZPuertas Molina, MiquelGómez Enrich, RoserTowards the Johannesburg Summit 2002. The Chairman's paperhttp://hdl.handle.net/2099/16462020-07-21T19:06:34Z2006-05-24T15:59:32ZTowards the Johannesburg Summit 2002. The Chairman's paper
La "Cimera de Johannesburg 2002" és la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible (coneguda també com Rio+10) que tindrà lloc del 26 d'agost al 4 de setembre a Johannesburg (Sudàfrica), deu anys després de la celebració de la històrica Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de 1992, coneguda com la Cimera de Rio. Entre el objectius oficials de la nova cimera, es citen els següents: que els 179 països que participaran avaluïn el treball realitzat des de Rio 92; destacar la necessitat d'una associació global per assolir els objectius del desenvolupament sostenible; confirmar de nou la necessitat d'un enfocament integrat i estratègic de l'aplicació de l'Agenda 21; estudiar els reptes i les oportunitats principals a què s'enfronta la comunitat internacional en aquest sentit. Aquesta cimera s'ampliarà amb un "Fòrum Global d'ONGs" com el celebrat fa deu anys. Actualment (mitjans de març de 2002), el document més representatiu del que suposa el procés de preparació d'aquesta cimera és l'anomenat Chairman's paper, presentat pel president del Comitè Preparatori de la Cimera Emil Salim en la segona -de les quatre previstes- reunió preparatòria de la cimera.; La "Cumbre de Johannesburgo 2002" es la Cumbre Mundial sobre el Desarrollo Sostenible (conocida también com Río+10) que tendrá lugar del 26 de agosto al 4 de septiembre en Johannesburgo (Sudáfrica), diez años después de la celebración de la histórica Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo de 1992, conocida como la Cumbre de Río. Entre los objetivos oficiales de la nueva cumbre, se citan los siguientes: que los 179 países que participarán en ella evalúen el trabajo realizado desde Río 92; destacar la necesidad de una asociación global para alcanzar los objetivos del desarrollo sostenible; confirmar de nuevo la necesidad de un enfoque integrado y estratégico de la aplicación de la Agenda 21; estudiar los retos y las oportunidades principales a los que se enfrenta la comunidad internacional en este sentido. Esta cumbre se ampliará con un "Foro Global de ONGs" como el celebrado hace diez años. Actualemente (mediados de marzo de 2002), el documento más representativo de lo que supone el proceso de preparación de esta cumbre es el denominado Chairman's paper, presentado por el presidente del Comité Preparatorio de la Cumbre Emil Salim en la segunda -de las cuatro previstas- reunión preparatoria de la cumbre.; The Johannesburg Summit 2002 is the World Summit on Sustanaible Development (also known as Rio+10) which will be held between 26 August and 4 September in Johannesburg (South Africa). This is ten years after the historic celebration of the 1992 United Nations Conference on Environment and Development, known as the Rio Summit. The official objectives of the new summit include: that the 179 participating countries evaluate their progress since Rio 1992; to highlight the need for a global association in order to reach the objectives of sustainable development; to restate the need for an integral and strategic focus on the application of Agenda 21; to study the main opportunities and challenges facing the international community in the regard.
This summit will be extended with the "Global NGO Forum" like the one held ten years ago. At the time of writing (mid March 2002), the most representative document of the preparation for this summit is the Chairman's paper, presented by the Preparatory Committee Chairman, Emil Salim. He presented this document in the second preparatory meeting (of four sheduled) for the summit.
2006-05-24T15:59:32ZLa "Cimera de Johannesburg 2002" és la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible (coneguda també com Rio+10) que tindrà lloc del 26 d'agost al 4 de setembre a Johannesburg (Sudàfrica), deu anys després de la celebració de la històrica Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de 1992, coneguda com la Cimera de Rio. Entre el objectius oficials de la nova cimera, es citen els següents: que els 179 països que participaran avaluïn el treball realitzat des de Rio 92; destacar la necessitat d'una associació global per assolir els objectius del desenvolupament sostenible; confirmar de nou la necessitat d'un enfocament integrat i estratègic de l'aplicació de l'Agenda 21; estudiar els reptes i les oportunitats principals a què s'enfronta la comunitat internacional en aquest sentit. Aquesta cimera s'ampliarà amb un "Fòrum Global d'ONGs" com el celebrat fa deu anys. Actualment (mitjans de març de 2002), el document més representatiu del que suposa el procés de preparació d'aquesta cimera és l'anomenat Chairman's paper, presentat pel president del Comitè Preparatori de la Cimera Emil Salim en la segona -de les quatre previstes- reunió preparatòria de la cimera.
La "Cumbre de Johannesburgo 2002" es la Cumbre Mundial sobre el Desarrollo Sostenible (conocida también com Río+10) que tendrá lugar del 26 de agosto al 4 de septiembre en Johannesburgo (Sudáfrica), diez años después de la celebración de la histórica Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo de 1992, conocida como la Cumbre de Río. Entre los objetivos oficiales de la nueva cumbre, se citan los siguientes: que los 179 países que participarán en ella evalúen el trabajo realizado desde Río 92; destacar la necesidad de una asociación global para alcanzar los objetivos del desarrollo sostenible; confirmar de nuevo la necesidad de un enfoque integrado y estratégico de la aplicación de la Agenda 21; estudiar los retos y las oportunidades principales a los que se enfrenta la comunidad internacional en este sentido. Esta cumbre se ampliará con un "Foro Global de ONGs" como el celebrado hace diez años. Actualemente (mediados de marzo de 2002), el documento más representativo de lo que supone el proceso de preparación de esta cumbre es el denominado Chairman's paper, presentado por el presidente del Comité Preparatorio de la Cumbre Emil Salim en la segunda -de las cuatro previstas- reunión preparatoria de la cumbre.
The Johannesburg Summit 2002 is the World Summit on Sustanaible Development (also known as Rio+10) which will be held between 26 August and 4 September in Johannesburg (South Africa). This is ten years after the historic celebration of the 1992 United Nations Conference on Environment and Development, known as the Rio Summit. The official objectives of the new summit include: that the 179 participating countries evaluate their progress since Rio 1992; to highlight the need for a global association in order to reach the objectives of sustainable development; to restate the need for an integral and strategic focus on the application of Agenda 21; to study the main opportunities and challenges facing the international community in the regard.
This summit will be extended with the "Global NGO Forum" like the one held ten years ago. At the time of writing (mid March 2002), the most representative document of the preparation for this summit is the Chairman's paper, presented by the Preparatory Committee Chairman, Emil Salim. He presented this document in the second preparatory meeting (of four sheduled) for the summit.Quina Agenda 21?García, Ernesthttp://hdl.handle.net/2099/16452020-07-21T19:06:35Z2006-05-24T15:14:19ZQuina Agenda 21?
García, Ernest
El programa definit a la Cimera de Rio s'ha desenvolupat amb grans dificultats, augmentades encara més per la dinàmica de mundialització dels mercats. La idea central d'aquest programa, el desenvolupament sostenible, no ha trobat encara una definició conceptual lliure d'equívocs. Una primera fase de debats teòrics ha donat pas a una sèrie d'intents d'elaborar esquemes operacionals, amb la consegüent proliferació de sistemes d'indicadors i mesures integrades, sovint divergents i incompatibles. Rio+10, a més, ha de fer front als desacords i als problemes d'indefinició en un context internacional extremadament desfavorable.; El programa definido en la Cumbre de Río se ha desarrollado con grandes dificultades, aumentadas aún más por la dinámica de mundialización de los mercados. La idea central de este programa, el desarrollo sostenible, no ha encontrado aún una definición conceptual libre de equívocos. Una primera fase de debates teóricos ha dado paso a una serie de intentos para elaborar esquemas operacionales, con la consiguiente proliferación de sistemas de indicadores y mediciones integradas, con frecuencia divergentes e incompatibles. Rio+10, además, ha de hacer frente a los desacuerdos y a los problemas de indefinición en un contexto internacional extremadamente desfavorable.; The program that was defined at the Rio Summit has been developed with great difficulty, all the more so in view of the process of globalisation of markets. The central idea behind this programme, sustainable development, has still not been unequivocally defined. A preliminary phase of theoretical debates has given way to a series of attempts to elaborate operational schemes, each involving a system of indicators and integrated measurements which are often divergent or incompatible. Rio+10 has also to address current disagreements and problems with definition in an extremely adverse international context.
2006-05-24T15:14:19ZGarcía, ErnestEl programa definit a la Cimera de Rio s'ha desenvolupat amb grans dificultats, augmentades encara més per la dinàmica de mundialització dels mercats. La idea central d'aquest programa, el desenvolupament sostenible, no ha trobat encara una definició conceptual lliure d'equívocs. Una primera fase de debats teòrics ha donat pas a una sèrie d'intents d'elaborar esquemes operacionals, amb la consegüent proliferació de sistemes d'indicadors i mesures integrades, sovint divergents i incompatibles. Rio+10, a més, ha de fer front als desacords i als problemes d'indefinició en un context internacional extremadament desfavorable.
El programa definido en la Cumbre de Río se ha desarrollado con grandes dificultades, aumentadas aún más por la dinámica de mundialización de los mercados. La idea central de este programa, el desarrollo sostenible, no ha encontrado aún una definición conceptual libre de equívocos. Una primera fase de debates teóricos ha dado paso a una serie de intentos para elaborar esquemas operacionales, con la consiguiente proliferación de sistemas de indicadores y mediciones integradas, con frecuencia divergentes e incompatibles. Rio+10, además, ha de hacer frente a los desacuerdos y a los problemas de indefinición en un contexto internacional extremadamente desfavorable.
The program that was defined at the Rio Summit has been developed with great difficulty, all the more so in view of the process of globalisation of markets. The central idea behind this programme, sustainable development, has still not been unequivocally defined. A preliminary phase of theoretical debates has given way to a series of attempts to elaborate operational schemes, each involving a system of indicators and integrated measurements which are often divergent or incompatible. Rio+10 has also to address current disagreements and problems with definition in an extremely adverse international context.Las Agendas 21 y la evolución de los procesos de participación social. Sostenibilidad ¿para qué y para quién?Marchioni, Marcohttp://hdl.handle.net/2099/16332020-07-21T19:06:36Z2006-05-23T14:39:08ZLas Agendas 21 y la evolución de los procesos de participación social. Sostenibilidad ¿para qué y para quién?
Marchioni, Marco
En aquest article es planteja el tema de la sostenibilitat des d'una visió global i des de la necessitat de la participació social com a element fonamental. Tot això en un quadre negatiu degut a les fortes tendències a la insostenibilitat social existents en el marc del creixement econòmic actual i les organitzacions de la societat, moltes de les quals apareixem obsoletes respecte les noves necessitats. El perill de la dicotomització social, evident avui, podria perjudicar perspectives com les indicades a l'Agenda 21. Els processos comunitaris participatius apareixen com una de les dimensions necessàries per avançar en aquesta línea.; En este artículo se plantea el tema de la sostenibilidad desde una visión global y desde la necesidad de la participación social como elemento fundamental. Todo ello en un cuadro negativo debido a las fuertes tendencias a la insostenibilidad social existentes en el marco del crecimiento económico actual y las organizaciones de la sociedad, muchas de las cuales aparecen obsoletas respecto a las nuevas necesidades. El peligro de la dicotomización social, evidente hoy, podría perjudicar perspectivas como las indicadas en la Agenda 21. Los procesos comunitarios participativos aparecen como una de las dimensiones necesarias para avanzar en esa línia.; Sustainability is dicussed from a global viewpoint, highlighting the fundamental need for the participation of society. All this must be seen in the negative context of the strong tendencies towards social unsustainability caused by current economic growth patterns and society's organisations, many of which are obsolete with respect to today's needs. The danger of social dichotomisation, obvious today, could hinder prospects such as those given in Agenda 21. Participatory community processes appear to be one of the necessary elements in order to progress in this direction.
2006-05-23T14:39:08ZMarchioni, MarcoEn aquest article es planteja el tema de la sostenibilitat des d'una visió global i des de la necessitat de la participació social com a element fonamental. Tot això en un quadre negatiu degut a les fortes tendències a la insostenibilitat social existents en el marc del creixement econòmic actual i les organitzacions de la societat, moltes de les quals apareixem obsoletes respecte les noves necessitats. El perill de la dicotomització social, evident avui, podria perjudicar perspectives com les indicades a l'Agenda 21. Els processos comunitaris participatius apareixen com una de les dimensions necessàries per avançar en aquesta línea.
En este artículo se plantea el tema de la sostenibilidad desde una visión global y desde la necesidad de la participación social como elemento fundamental. Todo ello en un cuadro negativo debido a las fuertes tendencias a la insostenibilidad social existentes en el marco del crecimiento económico actual y las organizaciones de la sociedad, muchas de las cuales aparecen obsoletas respecto a las nuevas necesidades. El peligro de la dicotomización social, evidente hoy, podría perjudicar perspectivas como las indicadas en la Agenda 21. Los procesos comunitarios participativos aparecen como una de las dimensiones necesarias para avanzar en esa línia.
Sustainability is dicussed from a global viewpoint, highlighting the fundamental need for the participation of society. All this must be seen in the negative context of the strong tendencies towards social unsustainability caused by current economic growth patterns and society's organisations, many of which are obsolete with respect to today's needs. The danger of social dichotomisation, obvious today, could hinder prospects such as those given in Agenda 21. Participatory community processes appear to be one of the necessary elements in order to progress in this direction.Las Agendas 21 en CataluñaAntequera, Josephttp://hdl.handle.net/2099/16322020-07-21T19:06:37Z2006-05-23T13:48:27ZLas Agendas 21 en Cataluña
Antequera, Josep
El panorama de les Agendes 21 a Catalunya és molt ric i variat, i ha estat abordat primer des de l'àmbit local per, recenment, ser promogut des del govern català. En aquest procés hi han participat diversos agents pertanyents al món polític-institucional, social i universitari, que han possibilitat que quasi una quarta part dels municipis catalans s'hagin implicat d'alguna manera -amb un majoro menor grau de compromís polític-social- en dinàmiques d'Agendes 21 locals. Així mateix, el Govern Català ha donat alguns passos en el disseny propi de l'Agenda 21 de Catalunya. Malgrat tot, això no és suficient per reduir els impactes socio-ambientals que el model de desenvolupament dels països rics, i Catalunya entre ells, genera sobre l'entorn planetari. Es requereix molt més per transformar les dinàmiques urbanes insostenibles dels models de consum occidentals en processos més sostenibles.; El panorama de las Agendas 21 en Catalunya es muy rico y diverso, y ha sido abordado primero desde el ámbito local para, recientemente, ser promovido desde el gobierno catalán. En este proceso han participado diversos agentes pertenecientes al mundo político-institucional, social y universitario, que han hecho posible que casi una cuarta parte de los municipios catalanes se hayan implicado de algún modo -con un mayor o menor grado de compromiso político-social- en dinámicas de Agendas 21 locales. Así mismo, el Gobierno Catalán también ha dado algunos pasos en el diseño propio de la Agenda 21 de Catalunya. Sin embargo, esto no basta para reducir los impactos socioambientales que el modelo de desarrollo de los países ricos, y Catalunya entre ellos, genera sobre el entorno planetario. Se requiere mucho más para transformar las dinámicas urbanas insostenibles de los modelos de consumo occidentales en procesos más sostenibles.; The world of Agendas 21 in Catalonia is rich and varied. It was first approached on a local scale, and was recently adopted by the Catalan Government as a whole. Several agents of the political, industrial, social and university world have participated, thus involving almost a quarter of Catalan municipalities in some way (with varying political and social commitment) in the Agenda 21 processes. Also, the Catalan Government has taken some steps towards designin a Catalan Agenda 21. Despite all this, not enough is being done to reduce the socio-environmental impact of the development model followed by wealthy countries, among them Catalonia, on a planetary scale. A great deal more is required to transform the unsustainable urban processes of Western consumer patterns into more sustainable processes.
2006-05-23T13:48:27ZAntequera, JosepEl panorama de les Agendes 21 a Catalunya és molt ric i variat, i ha estat abordat primer des de l'àmbit local per, recenment, ser promogut des del govern català. En aquest procés hi han participat diversos agents pertanyents al món polític-institucional, social i universitari, que han possibilitat que quasi una quarta part dels municipis catalans s'hagin implicat d'alguna manera -amb un majoro menor grau de compromís polític-social- en dinàmiques d'Agendes 21 locals. Així mateix, el Govern Català ha donat alguns passos en el disseny propi de l'Agenda 21 de Catalunya. Malgrat tot, això no és suficient per reduir els impactes socio-ambientals que el model de desenvolupament dels països rics, i Catalunya entre ells, genera sobre l'entorn planetari. Es requereix molt més per transformar les dinàmiques urbanes insostenibles dels models de consum occidentals en processos més sostenibles.
El panorama de las Agendas 21 en Catalunya es muy rico y diverso, y ha sido abordado primero desde el ámbito local para, recientemente, ser promovido desde el gobierno catalán. En este proceso han participado diversos agentes pertenecientes al mundo político-institucional, social y universitario, que han hecho posible que casi una cuarta parte de los municipios catalanes se hayan implicado de algún modo -con un mayor o menor grado de compromiso político-social- en dinámicas de Agendas 21 locales. Así mismo, el Gobierno Catalán también ha dado algunos pasos en el diseño propio de la Agenda 21 de Catalunya. Sin embargo, esto no basta para reducir los impactos socioambientales que el modelo de desarrollo de los países ricos, y Catalunya entre ellos, genera sobre el entorno planetario. Se requiere mucho más para transformar las dinámicas urbanas insostenibles de los modelos de consumo occidentales en procesos más sostenibles.
The world of Agendas 21 in Catalonia is rich and varied. It was first approached on a local scale, and was recently adopted by the Catalan Government as a whole. Several agents of the political, industrial, social and university world have participated, thus involving almost a quarter of Catalan municipalities in some way (with varying political and social commitment) in the Agenda 21 processes. Also, the Catalan Government has taken some steps towards designin a Catalan Agenda 21. Despite all this, not enough is being done to reduce the socio-environmental impact of the development model followed by wealthy countries, among them Catalonia, on a planetary scale. A great deal more is required to transform the unsustainable urban processes of Western consumer patterns into more sustainable processes.Local Agenda 21 and the European ExperienceEvans, BobTheobald, Katehttp://hdl.handle.net/2099/16312020-07-21T19:06:33Z2006-05-22T16:03:48ZLocal Agenda 21 and the European Experience
Evans, Bob; Theobald, Kate
L'Agenda 21 pot considerar-se com un dels resultats més durables i, possiblement, més efectius de la Cimera de la Terra de 1992 a Rio de Janeiro. Només a Europa, han estat aproximadament 4.000 les ciutats, les administracions regionals i locals i les autoritats regionals que han implantat algun tipus de procés de l'Agenda 21. Aquesta ponència dóna a conèixer les principals conclusions del recent projecte LASALA, que ha dut a terme un programa de recerca d'àmbit europeu sobre la iniciativa AL21. La recerca ha posat de relleu importants nivells de compromís en diversos governs locals europeus i elevats nivells de compliment dels seus objectius en molt poc temps. Malgrat que encara hi ha molt camí per fer, el projecte LASALA indica que les Agendes 21 són un eficaç vehicle polític per fomentar i donar suport a iniciatives de desenvolupament sostenible d'àmbit local a Europa.; La Agenda 21 puede considerarse como uno de los resultados más duraderos y posiblemente más efectivos de la Cumbre de la Tierra de 1992 en Río de Janeiro. Sólo en Europa, aproximadamente 4.000 ciudades, administraciones regionales y locales y autoridades regionales han implantado algún tipo de proceso de la Agenda 21. Esta ponencia da a conocer las principales conclusiones del reciente proyecto LASALA, que ha llevado a cabo un programa de investigación de ámbito europeo sobre la iniciativa AL21. La investigación ha puesto de relieve importantes niveles de compromiso en distintos gobiernos locales europeos y elevados niveles de cumplimiento de sus objetivos en un breve plazo de tiempo. Aunque todavía queda mucho camino por recorrer, el proyecto LASALA indica que las Agendas 21 son un eficaz vehículo político para fomentar y apoyar iniciativas de desarrollo sostenible de ámbito local en Europa.; Local Agenda 21 may be regarded as one of the most enduring and possibly most effective outcomes of the 1992 Rio de Janeiro "Earth Summit", and in Europe alone, approximately 4.000 cities, municipalities at regional and local level, and regional authorities are now engaged in a Local Agenda 21 process of some kind. This paper reports on the main findings of the recent LASALA project which conducted a Europewide research programme into the European LA21 initiative. Th research demonstrates the significant levels of commitment to th LA21 process amongst European local government, and the high levels of achievement towards LA21 goals within a very short space of time. Although there is still a long way to go, the LASALA research indicates that LA21 is an effective policy vehicle for encouraging and supporting sustainable development initiatives at the local level in Europe.
2006-05-22T16:03:48ZEvans, BobTheobald, KateL'Agenda 21 pot considerar-se com un dels resultats més durables i, possiblement, més efectius de la Cimera de la Terra de 1992 a Rio de Janeiro. Només a Europa, han estat aproximadament 4.000 les ciutats, les administracions regionals i locals i les autoritats regionals que han implantat algun tipus de procés de l'Agenda 21. Aquesta ponència dóna a conèixer les principals conclusions del recent projecte LASALA, que ha dut a terme un programa de recerca d'àmbit europeu sobre la iniciativa AL21. La recerca ha posat de relleu importants nivells de compromís en diversos governs locals europeus i elevats nivells de compliment dels seus objectius en molt poc temps. Malgrat que encara hi ha molt camí per fer, el projecte LASALA indica que les Agendes 21 són un eficaç vehicle polític per fomentar i donar suport a iniciatives de desenvolupament sostenible d'àmbit local a Europa.
La Agenda 21 puede considerarse como uno de los resultados más duraderos y posiblemente más efectivos de la Cumbre de la Tierra de 1992 en Río de Janeiro. Sólo en Europa, aproximadamente 4.000 ciudades, administraciones regionales y locales y autoridades regionales han implantado algún tipo de proceso de la Agenda 21. Esta ponencia da a conocer las principales conclusiones del reciente proyecto LASALA, que ha llevado a cabo un programa de investigación de ámbito europeo sobre la iniciativa AL21. La investigación ha puesto de relieve importantes niveles de compromiso en distintos gobiernos locales europeos y elevados niveles de cumplimiento de sus objetivos en un breve plazo de tiempo. Aunque todavía queda mucho camino por recorrer, el proyecto LASALA indica que las Agendas 21 son un eficaz vehículo político para fomentar y apoyar iniciativas de desarrollo sostenible de ámbito local en Europa.
Local Agenda 21 may be regarded as one of the most enduring and possibly most effective outcomes of the 1992 Rio de Janeiro "Earth Summit", and in Europe alone, approximately 4.000 cities, municipalities at regional and local level, and regional authorities are now engaged in a Local Agenda 21 process of some kind. This paper reports on the main findings of the recent LASALA project which conducted a Europewide research programme into the European LA21 initiative. Th research demonstrates the significant levels of commitment to th LA21 process amongst European local government, and the high levels of achievement towards LA21 goals within a very short space of time. Although there is still a long way to go, the LASALA research indicates that LA21 is an effective policy vehicle for encouraging and supporting sustainable development initiatives at the local level in Europe.Contextualització històrica i conceptualització general de l'Agenda 21Carrera Gallissà, EnricGermain i Otzet, Josephttp://hdl.handle.net/2099/16172020-07-21T19:06:35Z2006-05-22T13:40:15ZContextualització històrica i conceptualització general de l'Agenda 21
Carrera Gallissà, Enric; Germain i Otzet, Josep
En aquest article es comenten els antecedents i els contexts de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament que va tenir lloc a Rio de Janeiro (Brasil) el juny de 1992. Comença repassant els pioners anys 70 i conclou amb la Conferència esmentada. Es tracten, també, les característiques del document de l'Agenda 21, el qual segueix una estructura típica de Pla estratègic on la missió no explícita però sí implícita és el Desenvolupament Sostenible. A diferència dels plans estratègics clàssics que tan de moda es varen posar a les empreses, institucions, regions o municipis als anys 80 i 90, en els quals l'objectiu bàsic era la competitivitat, l'Agenda 21 esdevé un pla estratègic en el qual la missió és la sostenibilitat.; En este artículo se comentan los antecedentes y los contextos de la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo que tuvo lugar en Río de Janeiro (Brasil) en junio de 1992. Comienza repasando los pioneros años 70 y concluye con la citada conferencia. Se tratan, también, las características del documento de la Agenda 21, el cual sigue una estructura típica de Plan estratégico donde la misión no explícita pero sí implícita es el Desarrollo Sostenible. A diferencia de los planes estratégicos clásicos que tan de moda estuvieron entre empresas, instituciones, regiones o municipios durante los años 80 y 90, y cuyo objetivo básico era la competitividad, la Agenda 21 se convierte en un plan estratégico en el cual la misión es la sostenibilidad.; This article discusses the background and context of the United Nations Conference on Environment and Development, held in Rio de Janeiro, Brazil, in June 1992. It begins by taking a look at the pioneering 1970s and concludes with the Conference itself. The article also discusses the characteristics of the Agenda 21 document, which follows the typical structure of a strategic plan, with the implicit, albeit not explicit, aim of implementing sustainable development. Unlike the classical strategic plans that became so fashionable in the 1980s and 90s in business, institutional, regional and municipal organisations, the main aim of which was competitiveness, Agenda 21 is a strategic plan aimed at sutainability.
2006-05-22T13:40:15ZCarrera Gallissà, EnricGermain i Otzet, JosepEn aquest article es comenten els antecedents i els contexts de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament que va tenir lloc a Rio de Janeiro (Brasil) el juny de 1992. Comença repassant els pioners anys 70 i conclou amb la Conferència esmentada. Es tracten, també, les característiques del document de l'Agenda 21, el qual segueix una estructura típica de Pla estratègic on la missió no explícita però sí implícita és el Desenvolupament Sostenible. A diferència dels plans estratègics clàssics que tan de moda es varen posar a les empreses, institucions, regions o municipis als anys 80 i 90, en els quals l'objectiu bàsic era la competitivitat, l'Agenda 21 esdevé un pla estratègic en el qual la missió és la sostenibilitat.
En este artículo se comentan los antecedentes y los contextos de la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo que tuvo lugar en Río de Janeiro (Brasil) en junio de 1992. Comienza repasando los pioneros años 70 y concluye con la citada conferencia. Se tratan, también, las características del documento de la Agenda 21, el cual sigue una estructura típica de Plan estratégico donde la misión no explícita pero sí implícita es el Desarrollo Sostenible. A diferencia de los planes estratégicos clásicos que tan de moda estuvieron entre empresas, instituciones, regiones o municipios durante los años 80 y 90, y cuyo objetivo básico era la competitividad, la Agenda 21 se convierte en un plan estratégico en el cual la misión es la sostenibilidad.
This article discusses the background and context of the United Nations Conference on Environment and Development, held in Rio de Janeiro, Brazil, in June 1992. It begins by taking a look at the pioneering 1970s and concludes with the Conference itself. The article also discusses the characteristics of the Agenda 21 document, which follows the typical structure of a strategic plan, with the implicit, albeit not explicit, aim of implementing sustainable development. Unlike the classical strategic plans that became so fashionable in the 1980s and 90s in business, institutional, regional and municipal organisations, the main aim of which was competitiveness, Agenda 21 is a strategic plan aimed at sutainability.A manera d'editorialBarceló Garcia, Miquelhttp://hdl.handle.net/2099/16142021-05-21T03:54:16Z2006-05-22T10:23:10ZA manera d'editorial
Barceló Garcia, Miquel
2006-05-22T10:23:10ZBarceló Garcia, Miquel