E. T. de Telecomunicació, especialitat en Sistemes Electrònics (Pla 2002)http://hdl.handle.net/2099.1/14622024-03-29T11:23:04Z2024-03-29T11:23:04ZDisseny i integració d’una estació portàtil de telefonia mòbil:desplegament integral del Movishel20 en la xarxa GSM i UMTSFarré Cantero, Raülhttp://hdl.handle.net/2099.1/156342021-05-02T19:09:59Z2012-07-10T11:40:58ZDisseny i integració d’una estació portàtil de telefonia mòbil:desplegament integral del Movishel20 en la xarxa GSM i UMTS
Farré Cantero, Raül
2012-07-10T11:40:58ZFarré Cantero, RaülDisseny i integració d’una estació portàtil de telefonia mòbil: instal·lació d’una BTS portàtil temporal amb enllaç de ràdioPaz Garcia, David de lahttp://hdl.handle.net/2099.1/156332021-05-02T19:10:00Z2012-07-10T11:38:34ZDisseny i integració d’una estació portàtil de telefonia mòbil: instal·lació d’una BTS portàtil temporal amb enllaç de ràdio
Paz Garcia, David de la
2012-07-10T11:38:34ZPaz Garcia, David de laPla de viabilitat i pla d'empresa d'una consultora en noves tecnologiesGómez Calveras, Sergihttp://hdl.handle.net/2099.1/123782021-05-02T19:09:57Z2011-07-01T10:59:11ZPla de viabilitat i pla d'empresa d'una consultora en noves tecnologies
Gómez Calveras, Sergi
Estudiar la viabilitat de posar en funcionament un negoci amb la finalitat de
produir i oferir uns serveis basats amb les noves tecnologies.
L’idea inicial seria la de enfocar l’activitat a clients professionals, ja sigui
autònoms o empresaris de petites,mitjanes i grans empreses de diferents
sectors. Informar als clients potencials de les capacitats que pot oferir les eines TIC en el seu negoci, ja sigui en augmentar
la producció, augmentar el rendiment dels treballadors, evitar pèrdues de temps
per la tramitació de documentació i sobretot disminuir despeses.
Un dels trets principals, on volem diferenciar la nostra empresa de la resta es
l’aposta pel software lliure. Pensem que en aquesta situació de crisi pot ser un
bon reclam pel client potencial poder oferir les mateixes eines i competitivitat
amb un software lliure i gratuït, això farà que el projecte realitzat baixi
considerablement el seu preu final, ja que ens estalviem milers d’euros amb el
pagament de llicencies. Un altre punt on volem treballar serà amb
l’assessorament de la nova llei de protecció de dades, el qual molts empresaris
tenen no tenen coneixement d’aquesta i les sancions són bastant importants.
L’empresa tindrà quatre departaments diferenciats, en primer lloc tindrem el
departament de software que serà important ja que un punt fort de l’empresa té
de ser, com hem comentat anteriorment, l’aplicació de software lliure o gratuït,
això farà que els nostres tècnics siguin especialitzats en aquesta matèria. No
obstant, també hi haurà la capacitat i els coneixements de programar software
personalitzat a cada client. Un altre departament serà el de
Xarxes/Comunicació que tindrà la funció de porta a terme tots els projectes
relacionats amb el disseny i configuració de muntatge tan de xarxes locals com
wi-fi com sistemes de comunicació més complexos ja sigui, veu IP, càmeres IP,
centraletes...El tercer departament també serà molt important pel
desenvolupament de l’empresa ja que serà el d’auditories de seguretat on es
treballarà sobre l’assessorament i implantació de la nova llei de protecció de
dades a fi de poder prevenir a les empreses de futures sancions econòmiques.
Per últim, el quart departament serà el de SAT (servei d’assistència tècnica) on
la seva funció serà la de reparar i mantenir la maquinaria informàtica i fer la
instal·lació i configuració dels diferents projectes que ho requereixin. Aquest
departament tindrà els coneixements necessaris per fer sortides urgents a casa
del clients per fer diferents reparacions del material instal·lat.
Serà un objectiu en aquest pla d’empresa analitzar la viabilitat i les possibilitats
de creixement d’aquesta empresa. Estudiant els mercats potencials, la
competència, definint objectius, quantificant la previsió de vendes i calculant les
necessitats de personal i de immobilitzat pel inici i el desenvolupament de
l’activitat, entre d’altres.
2011-07-01T10:59:11ZGómez Calveras, SergiEstudiar la viabilitat de posar en funcionament un negoci amb la finalitat de
produir i oferir uns serveis basats amb les noves tecnologies.
L’idea inicial seria la de enfocar l’activitat a clients professionals, ja sigui
autònoms o empresaris de petites,mitjanes i grans empreses de diferents
sectors. Informar als clients potencials de les capacitats que pot oferir les eines TIC en el seu negoci, ja sigui en augmentar
la producció, augmentar el rendiment dels treballadors, evitar pèrdues de temps
per la tramitació de documentació i sobretot disminuir despeses.
Un dels trets principals, on volem diferenciar la nostra empresa de la resta es
l’aposta pel software lliure. Pensem que en aquesta situació de crisi pot ser un
bon reclam pel client potencial poder oferir les mateixes eines i competitivitat
amb un software lliure i gratuït, això farà que el projecte realitzat baixi
considerablement el seu preu final, ja que ens estalviem milers d’euros amb el
pagament de llicencies. Un altre punt on volem treballar serà amb
l’assessorament de la nova llei de protecció de dades, el qual molts empresaris
tenen no tenen coneixement d’aquesta i les sancions són bastant importants.
L’empresa tindrà quatre departaments diferenciats, en primer lloc tindrem el
departament de software que serà important ja que un punt fort de l’empresa té
de ser, com hem comentat anteriorment, l’aplicació de software lliure o gratuït,
això farà que els nostres tècnics siguin especialitzats en aquesta matèria. No
obstant, també hi haurà la capacitat i els coneixements de programar software
personalitzat a cada client. Un altre departament serà el de
Xarxes/Comunicació que tindrà la funció de porta a terme tots els projectes
relacionats amb el disseny i configuració de muntatge tan de xarxes locals com
wi-fi com sistemes de comunicació més complexos ja sigui, veu IP, càmeres IP,
centraletes...El tercer departament també serà molt important pel
desenvolupament de l’empresa ja que serà el d’auditories de seguretat on es
treballarà sobre l’assessorament i implantació de la nova llei de protecció de
dades a fi de poder prevenir a les empreses de futures sancions econòmiques.
Per últim, el quart departament serà el de SAT (servei d’assistència tècnica) on
la seva funció serà la de reparar i mantenir la maquinaria informàtica i fer la
instal·lació i configuració dels diferents projectes que ho requereixin. Aquest
departament tindrà els coneixements necessaris per fer sortides urgents a casa
del clients per fer diferents reparacions del material instal·lat.
Serà un objectiu en aquest pla d’empresa analitzar la viabilitat i les possibilitats
de creixement d’aquesta empresa. Estudiant els mercats potencials, la
competència, definint objectius, quantificant la previsió de vendes i calculant les
necessitats de personal i de immobilitzat pel inici i el desenvolupament de
l’activitat, entre d’altres.Estudi de l’adopció d’un sistema de benchmarking en el sector de les telecomunicacions basat en càlculs d’eficiènciaSanz Elvira, Miquelhttp://hdl.handle.net/2099.1/123772022-09-11T07:18:04Z2011-07-01T10:50:52ZEstudi de l’adopció d’un sistema de benchmarking en el sector de les telecomunicacions basat en càlculs d’eficiència
Sanz Elvira, Miquel
L’objectiu d’aquest projecte final de carrera és estudiar alguns dels models d’estimació d’eficiència i realitzar un estudi, basat en els càlculs d’eficiència, a les empreses més important del sector de les telecomunicacions a Europa. Amb els resultats extrets d’aquest estudi pràctic, es pot obtenir la informació sobre que s’està fent malament o que es pot millorar en les empreses ineficients respecte de les altres empreses del sector, i com transformar-les en eficients, basant-se en el mètode DEA. El coneixement del nivell d’eficiència de les diferents empreses, servirà per prendre decisions respecte als seus recursos i la seva manera de actuar o de fer les coses per tal d’aconseguir una millora respecte la competència, per tant amb aquesta millora podrà obtenir més beneficis. Primer s’expliquen 3 paraules clau, que són l’eficiència, la productivitat i la competitivitat, que és la base per fer l’estudi i del món empresarial. Seguidament veurem les una pinzellada de les funcions de producció existents, i a continuació els antecedents de tot el món de l’eficiència. Un cop tenim les bases, passem a explicar els diferents models derivats d’estimació d’eficiència, tant els models paramètrics com els no paramètrics, donant èmfasi al model DEA el qual és un dels models més utilitzats actualment i al que li he donat mes importància. Una vegada coneixem tots els models, el següent pas serà la posada en pràctica. Es realitzarà un estudi d’eficiència a empreses de telecomunicacions d’Europa, basant-se principalment en el model DEA, i a continuació amb els models de la funció frontera resolts per regressió i programació lineal. Amb aquest estudi observarem el grau d’eficiència de cada empresa i donarà les pautes per de millorar les empreses per tal de fer-les eficients.
De l’estudi pràctic realitzat podrem treure la conclusió que totes les empreses que no són eficients estan al voltant d’aquesta frontera de l’eficiència, ja que per fer l’estudi s’han agafat les empreses més importants del sector de les telecomunicacions a Europa. Hem vist com uns models són més reals que els altres, per exemple pel meu cas el BCC és molt millor que el CCR, però no sempre serà així, amb altres estudis sempre depenent de la informació podrà ser més efectiu un model o un altre. També el model DEA ens mostra la reducció o la millora de totes les variables que hauria de tindre cada empresa segons cada model, per tal d’aconseguir l’eficiència. El que ja no diu, és com aconseguir aquest objectiu, aquest secret ja ho tindria que pensar cada empresa per tal de millorar. Per tal de millorar l’estudi, podríem posar moltes més variables que afecten a la empresa, i així veuríem un informe més detallat de cada empresa, i afegir aquestes dades de cada any per poder fer estudis longitudinals, amb l’objectiu de tenir encara més informació que és el que volem, per aconseguir la desitjada eficiència.
2011-07-01T10:50:52ZSanz Elvira, MiquelL’objectiu d’aquest projecte final de carrera és estudiar alguns dels models d’estimació d’eficiència i realitzar un estudi, basat en els càlculs d’eficiència, a les empreses més important del sector de les telecomunicacions a Europa. Amb els resultats extrets d’aquest estudi pràctic, es pot obtenir la informació sobre que s’està fent malament o que es pot millorar en les empreses ineficients respecte de les altres empreses del sector, i com transformar-les en eficients, basant-se en el mètode DEA. El coneixement del nivell d’eficiència de les diferents empreses, servirà per prendre decisions respecte als seus recursos i la seva manera de actuar o de fer les coses per tal d’aconseguir una millora respecte la competència, per tant amb aquesta millora podrà obtenir més beneficis. Primer s’expliquen 3 paraules clau, que són l’eficiència, la productivitat i la competitivitat, que és la base per fer l’estudi i del món empresarial. Seguidament veurem les una pinzellada de les funcions de producció existents, i a continuació els antecedents de tot el món de l’eficiència. Un cop tenim les bases, passem a explicar els diferents models derivats d’estimació d’eficiència, tant els models paramètrics com els no paramètrics, donant èmfasi al model DEA el qual és un dels models més utilitzats actualment i al que li he donat mes importància. Una vegada coneixem tots els models, el següent pas serà la posada en pràctica. Es realitzarà un estudi d’eficiència a empreses de telecomunicacions d’Europa, basant-se principalment en el model DEA, i a continuació amb els models de la funció frontera resolts per regressió i programació lineal. Amb aquest estudi observarem el grau d’eficiència de cada empresa i donarà les pautes per de millorar les empreses per tal de fer-les eficients.
De l’estudi pràctic realitzat podrem treure la conclusió que totes les empreses que no són eficients estan al voltant d’aquesta frontera de l’eficiència, ja que per fer l’estudi s’han agafat les empreses més importants del sector de les telecomunicacions a Europa. Hem vist com uns models són més reals que els altres, per exemple pel meu cas el BCC és molt millor que el CCR, però no sempre serà així, amb altres estudis sempre depenent de la informació podrà ser més efectiu un model o un altre. També el model DEA ens mostra la reducció o la millora de totes les variables que hauria de tindre cada empresa segons cada model, per tal d’aconseguir l’eficiència. El que ja no diu, és com aconseguir aquest objectiu, aquest secret ja ho tindria que pensar cada empresa per tal de millorar. Per tal de millorar l’estudi, podríem posar moltes més variables que afecten a la empresa, i així veuríem un informe més detallat de cada empresa, i afegir aquestes dades de cada any per poder fer estudis longitudinals, amb l’objectiu de tenir encara més informació que és el que volem, per aconseguir la desitjada eficiència.Sistema d’adquisició de dades d’una motocicleta de competicióBatle Siquier, Guillemhttp://hdl.handle.net/2099.1/111362021-05-02T19:09:58Z2011-02-16T11:12:25ZSistema d’adquisició de dades d’una motocicleta de competició
Batle Siquier, Guillem
2011-02-16T11:12:25ZBatle Siquier, GuillemSistema de control i estabilització automàtica per a vehicle aeri no tripulatSegura Clares, Jordihttp://hdl.handle.net/2099.1/110832022-02-13T16:55:56Z2011-02-14T15:34:00ZSistema de control i estabilització automàtica per a vehicle aeri no tripulat
Segura Clares, Jordi
Els objectius d’aquest projecte consisteixen en el disseny i la implementació física de tot un sistema per a controlar remotament un vehicle aeri no tripulat, des d’una estació en terra.
Addicionalment es pretén dotar aquest equip amb un sistema d’estabilització automàtica, mitjançant el qual, de forma autònoma sigui capaç de mantenir-se pla horitzontalment en els seus dos eixos. Aquest mode de funcionament ha de poder ser activat o desactivat a voluntat pel pilot.
2011-02-14T15:34:00ZSegura Clares, JordiEls objectius d’aquest projecte consisteixen en el disseny i la implementació física de tot un sistema per a controlar remotament un vehicle aeri no tripulat, des d’una estació en terra.
Addicionalment es pretén dotar aquest equip amb un sistema d’estabilització automàtica, mitjançant el qual, de forma autònoma sigui capaç de mantenir-se pla horitzontalment en els seus dos eixos. Aquest mode de funcionament ha de poder ser activat o desactivat a voluntat pel pilot.Experiments amb 802.11 en configuració ad-hoc i infraestructuraPlayà Caamaño, Andreuhttp://hdl.handle.net/2099.1/110812021-05-02T19:10:00Z2011-02-14T15:18:44ZExperiments amb 802.11 en configuració ad-hoc i infraestructura
Playà Caamaño, Andreu
El objectiu d'aquest projecte és conèixer detingudament el comportament de les xarxes wireless, i analitzar el funcionament dels modes b i g especificats en el protocol 802.11. Per aconseguir-ho utilitzarem diferents dispositius i els sotmetrem a diferents circumstàncies per tal d’obtenir una conclusió.
2011-02-14T15:18:44ZPlayà Caamaño, AndreuEl objectiu d'aquest projecte és conèixer detingudament el comportament de les xarxes wireless, i analitzar el funcionament dels modes b i g especificats en el protocol 802.11. Per aconseguir-ho utilitzarem diferents dispositius i els sotmetrem a diferents circumstàncies per tal d’obtenir una conclusió.Especificació zigbee : estàndard WPAN i evaluació kit de demostració de microchipGuzmán Novell, Marchttp://hdl.handle.net/2099.1/108802021-05-02T19:09:58Z2011-01-31T16:04:50ZEspecificació zigbee : estàndard WPAN i evaluació kit de demostració de microchip
Guzmán Novell, Marc
El treball que ens emplaça ens portarà a descobrir el món de les comunicacions mitjançant l'especificació Zigbee. Aquest estàndard utilitza el funcionament per capes del sistema OSI. En aquest document explicarem el seu funcionament a través de les diverses capes que conté. La primera capa, començant per la inferior, de les que tractarem, és la capa MAC. Aquesta capa està basada en un estàndard del IEEE, és l'anomenat WPAN. Conté la capa física i la capa MAC.
Per sobre la capa anterior s'hi troba la capa de xarxa. És l'encarregada de les comunicacions entre els diversos dispositius. No es basa en cap estàndard IEEE, ja que forma part de l'especificació Zigbee, i està definida dins seu. Per sobre aquesta capa hi tenim una capa que s'encarrega de transmetre la informació de l'usuari a les capes inferiors. Aquesta també forma part d'una capa general, la que s'anomena Zigbee.
Seguidament també explicarem les característiques dels dispositius de Microchip que hem fet sevir per a fer proves amb el protocol. Veurem una explicació de les parts que configuren un node. També veurem diverses proves de situacions i configuracions de xarxes amb els dispositius.
En altres apartats hem buscat veure les diferències que tenen les diverses versions de Zigbee, des de la primera que va aparèixer, molt reduïda, fins a l'última que implementa les solucions a gairebé tots els problemes o limitacions amb els que es podien trobar les versions anteriors.
5
També farem una comparació i unes proves d’interacció amb altres dispositius d’altres fabricants que també implementen Zigbee i en veurem les diferències i els principals avantatges i desavantatges de cada un d’ells.
2011-01-31T16:04:50ZGuzmán Novell, MarcEl treball que ens emplaça ens portarà a descobrir el món de les comunicacions mitjançant l'especificació Zigbee. Aquest estàndard utilitza el funcionament per capes del sistema OSI. En aquest document explicarem el seu funcionament a través de les diverses capes que conté. La primera capa, començant per la inferior, de les que tractarem, és la capa MAC. Aquesta capa està basada en un estàndard del IEEE, és l'anomenat WPAN. Conté la capa física i la capa MAC.
Per sobre la capa anterior s'hi troba la capa de xarxa. És l'encarregada de les comunicacions entre els diversos dispositius. No es basa en cap estàndard IEEE, ja que forma part de l'especificació Zigbee, i està definida dins seu. Per sobre aquesta capa hi tenim una capa que s'encarrega de transmetre la informació de l'usuari a les capes inferiors. Aquesta també forma part d'una capa general, la que s'anomena Zigbee.
Seguidament també explicarem les característiques dels dispositius de Microchip que hem fet sevir per a fer proves amb el protocol. Veurem una explicació de les parts que configuren un node. També veurem diverses proves de situacions i configuracions de xarxes amb els dispositius.
En altres apartats hem buscat veure les diferències que tenen les diverses versions de Zigbee, des de la primera que va aparèixer, molt reduïda, fins a l'última que implementa les solucions a gairebé tots els problemes o limitacions amb els que es podien trobar les versions anteriors.
5
També farem una comparació i unes proves d’interacció amb altres dispositius d’altres fabricants que també implementen Zigbee i en veurem les diferències i els principals avantatges i desavantatges de cada un d’ells.Maqueta de sensoritació i actuació a distànciaMorros Martí, Marchttp://hdl.handle.net/2099.1/92772021-05-02T19:09:59Z2010-05-20T15:28:46ZMaqueta de sensoritació i actuació a distància
Morros Martí, Marc
Com molt bé diu el seu nom, la Maqueta de sensorització i actuació a distància, permet tenir el control a distància d'algun sistema.
Tenir el control d'un sistema equival a tenir monitoritzat l'estat del sistema a controlar i poder fer-lo actuar a distància, és a dir, sense que la nostra presència sigui necessària.
En aquest cas, es va optar per controlar un parell de dispositius. El primer dispositiu és un sonòmetre simple no calibrat, el qual permet obtenir una idea de la quantitat de potència sonora que hi ha en una estància, és a dir, controlar si hi ha soroll o no en una estància. Per altra banda, podem
controlar un dispensador de líquid, format per un mecanisme de Lego; més concretament està fet amb un kit de Lego ideat per construir robots.
El sistema escollit per poder realitzar la monitorització i l'actuació a distància ha estat la xarxa Internet, i la interfície amb l'usuari, és una pàgina web. Es va escollir aquest sistema perquè avui en dia, es té connexió a Internet pràcticament des de qualsevol lloc; trobem Internet a la feina, a les escoles, universitats, bars, biblioteques, llars de coneguts... però sobretot, actualment també se'n té a
la majoria de terminals de telefonia mòbil, ni que la majoria de gent no la faci servir. Cal remarcar que a dia d'avui la majoria de companyies de telefonia mòbil tenen cobertura a gran part del territori, per tant, com a mínim es podrà accedir a Internet a baixa velocitat (GPRS), en canvi a la majoria de pobles i ciutats petites, mitjanes i grans, obtindrem cobertura 3G o 3,5G, el qual permet un accés a Internet amb connexió de banda ampla.
Gràcies a això, s'ha dissenyat un sistema de sensorització i actuació remota que avui en dia pot ser molt potent. Qui més, qui menys, sap navegar per Internet; actualment potser són una minoria la gent que utilitza la connexió a Internet del seu terminal de telefonia mòbil, però d'aquí poc temps, el
nombre d'usuaris augmentarà. Així que, tenim que el sonòmetre i el dispensador de líquid podran ser controlats des de qualsevol indret.
A nivell tècnic, es pot comprovar que ha estat possible crear un sistema que permet controlar i fer actuar diversos sistemes externs a distància, mitjançant elements que estan a l'abast de tothom, és a dir, tots els components utilitzats es poden trobar en botigues d'electrònica, ja que cap està en fase de desenvolupament. Un altre aspecte important és que mitjançant la combinació d'elements amb una complexitat moderada, com ara pot ser un microcontrolador i un petit ordinador... permet crear un sistema molt més complex, amb una molt bona utilitat, el control a distància. En aquest cas es
controla un sonòmetre simple no calibrat que s'ha dissenyat expressament per a la realització de la maqueta i també un dispensador automàtic de líquid construït amb Lego, però realment aquest sistema serviria per domotitzar una casa, permetent accionar la climatització, il∙luminació,
persianes, electrodomèstics; una oficina, controlar maquinaria industrial en el cas d'una industria.
Avui en dia, l'aplicació d'aquest dispositiu permetria el control de pràcticament qualsevol aparell.
Amb aquest projecte, es pot afirmar que hi ha una base prou bona per desenvolupar un sistema de control a distància complert, per intentar comercialitzar-lo.
2010-05-20T15:28:46ZMorros Martí, MarcCom molt bé diu el seu nom, la Maqueta de sensorització i actuació a distància, permet tenir el control a distància d'algun sistema.
Tenir el control d'un sistema equival a tenir monitoritzat l'estat del sistema a controlar i poder fer-lo actuar a distància, és a dir, sense que la nostra presència sigui necessària.
En aquest cas, es va optar per controlar un parell de dispositius. El primer dispositiu és un sonòmetre simple no calibrat, el qual permet obtenir una idea de la quantitat de potència sonora que hi ha en una estància, és a dir, controlar si hi ha soroll o no en una estància. Per altra banda, podem
controlar un dispensador de líquid, format per un mecanisme de Lego; més concretament està fet amb un kit de Lego ideat per construir robots.
El sistema escollit per poder realitzar la monitorització i l'actuació a distància ha estat la xarxa Internet, i la interfície amb l'usuari, és una pàgina web. Es va escollir aquest sistema perquè avui en dia, es té connexió a Internet pràcticament des de qualsevol lloc; trobem Internet a la feina, a les escoles, universitats, bars, biblioteques, llars de coneguts... però sobretot, actualment també se'n té a
la majoria de terminals de telefonia mòbil, ni que la majoria de gent no la faci servir. Cal remarcar que a dia d'avui la majoria de companyies de telefonia mòbil tenen cobertura a gran part del territori, per tant, com a mínim es podrà accedir a Internet a baixa velocitat (GPRS), en canvi a la majoria de pobles i ciutats petites, mitjanes i grans, obtindrem cobertura 3G o 3,5G, el qual permet un accés a Internet amb connexió de banda ampla.
Gràcies a això, s'ha dissenyat un sistema de sensorització i actuació remota que avui en dia pot ser molt potent. Qui més, qui menys, sap navegar per Internet; actualment potser són una minoria la gent que utilitza la connexió a Internet del seu terminal de telefonia mòbil, però d'aquí poc temps, el
nombre d'usuaris augmentarà. Així que, tenim que el sonòmetre i el dispensador de líquid podran ser controlats des de qualsevol indret.
A nivell tècnic, es pot comprovar que ha estat possible crear un sistema que permet controlar i fer actuar diversos sistemes externs a distància, mitjançant elements que estan a l'abast de tothom, és a dir, tots els components utilitzats es poden trobar en botigues d'electrònica, ja que cap està en fase de desenvolupament. Un altre aspecte important és que mitjançant la combinació d'elements amb una complexitat moderada, com ara pot ser un microcontrolador i un petit ordinador... permet crear un sistema molt més complex, amb una molt bona utilitat, el control a distància. En aquest cas es
controla un sonòmetre simple no calibrat que s'ha dissenyat expressament per a la realització de la maqueta i també un dispensador automàtic de líquid construït amb Lego, però realment aquest sistema serviria per domotitzar una casa, permetent accionar la climatització, il∙luminació,
persianes, electrodomèstics; una oficina, controlar maquinaria industrial en el cas d'una industria.
Avui en dia, l'aplicació d'aquest dispositiu permetria el control de pràcticament qualsevol aparell.
Amb aquest projecte, es pot afirmar que hi ha una base prou bona per desenvolupar un sistema de control a distància complert, per intentar comercialitzar-lo.OPENWRT. Linux per a dispositius embeddedPont Simó, Franceschttp://hdl.handle.net/2099.1/72482021-05-02T19:09:57Z2009-07-22T08:00:43ZOPENWRT. Linux per a dispositius embedded
Pont Simó, Francesc
Al mercat disposem d’una sèrie de dispositius que normalment solen tenir unes
prestacions limitades, degut a la seva mida reduïda. Típicament aquests dispositius són routers que el seu software està basat en Linux. D’aquí van sorgir varies comunitats de persones que han desenvolupat un sistema
operatiu per tal de dotar de les màximes funcionalitats al dispositiu. La principal
comunitat en aquest àmbit actualment és la OpenWRT.
El OpenWRT ha desenvolupat el firmware Kamikaze. Actualment s’està en la versió 8.09, aconseguint dotar de suport per a més de 10 plataformes diferents.
Una vegada instal·lat el firmware al dispositiu podem accedir-hi per 3 formes
diferents: per Ethernet utilitzant els protocols Telnet o SSH, del port JTAG, o bé
gràficament a traves del seu servidor web.
El firmware del OpenWRT ens el podem descarregar de la seva web ja preparat per cada plataforma, també disposem de tots els seus paquets compilats. El firmware que ens descarreguem incorpora els paquets per defecte. Si volem tenir un firmware amb diferents paquets ens hem podem
generar un de personalitzat. Aquesta operació es realitza amb el subversion.
Des de un PC amb Linux, instal·lem el subversion; una vegada descarregades
les fonts, obrim el menuconfig. El menuconfig és una petita aplicació que ens
ajuda a escollir els paquets que desitgem. I després executem make world, que
ens inicia el procés per generar el firmware i els paquets compilats. Aquest
procés és molt lent, depenent dels paquets que seleccionem pot arribar a trigar
més d’un dia. Ara bé, amb les opcions normals trigarà unes hores.
Un cop tenim el firmware personalitzat tenim que injectar-lo al dispositiu. La
Fonera disposa d’uns connectors JTAG que ens donen accés al RedBoot. El RedBoot és com la BIOS dels dispositius embedded. Al RedBoot podem gestionar les particions de les àrees de memòria, disposem d’accés al port
Ethernet per tal de poder-nos descarregar els fitxers. Per poder accedir al
RedBoot necessitem implementar un petit circuit que ens adapti els nivells de
senyal del port sèrie als 5V necessaris pel JTAG.
Un cop flaixejat el dispositiu ja el podem arrencar. La primera vegada que
arranca s’ha d’accedir per telnet, introduir una contrasenya al usuari root, i
reiniciar el dispositiu. Llavors es deshabilita el protocol telnet i s’habilita el ssh,que és molt més segur.
A partir d’aquest moment tenim un petit ordenador. Que haurem de configurar
per tal de tenir-lo al nostre gust. Per defecte l’enllaç Wireless està desactivat.
Primer de tot l’haurem d’activar, i després configurar l’Ethernet i la Wireless.
Podem configurar el dispositiu com a AccessPoint, Client, mode WDS, realitzar
un bridge per unir l’enllaç Wireless amb l’Ethernet, assignar IPs de forma
manual o automaticament per DHCP.
Com que el firmware que hem instal.lat disposa dels paquets bàsics podem
instal.lar una serie d’utilitats que ens facilitaran el nostre treball.
2009-07-22T08:00:43ZPont Simó, FrancescAl mercat disposem d’una sèrie de dispositius que normalment solen tenir unes
prestacions limitades, degut a la seva mida reduïda. Típicament aquests dispositius són routers que el seu software està basat en Linux. D’aquí van sorgir varies comunitats de persones que han desenvolupat un sistema
operatiu per tal de dotar de les màximes funcionalitats al dispositiu. La principal
comunitat en aquest àmbit actualment és la OpenWRT.
El OpenWRT ha desenvolupat el firmware Kamikaze. Actualment s’està en la versió 8.09, aconseguint dotar de suport per a més de 10 plataformes diferents.
Una vegada instal·lat el firmware al dispositiu podem accedir-hi per 3 formes
diferents: per Ethernet utilitzant els protocols Telnet o SSH, del port JTAG, o bé
gràficament a traves del seu servidor web.
El firmware del OpenWRT ens el podem descarregar de la seva web ja preparat per cada plataforma, també disposem de tots els seus paquets compilats. El firmware que ens descarreguem incorpora els paquets per defecte. Si volem tenir un firmware amb diferents paquets ens hem podem
generar un de personalitzat. Aquesta operació es realitza amb el subversion.
Des de un PC amb Linux, instal·lem el subversion; una vegada descarregades
les fonts, obrim el menuconfig. El menuconfig és una petita aplicació que ens
ajuda a escollir els paquets que desitgem. I després executem make world, que
ens inicia el procés per generar el firmware i els paquets compilats. Aquest
procés és molt lent, depenent dels paquets que seleccionem pot arribar a trigar
més d’un dia. Ara bé, amb les opcions normals trigarà unes hores.
Un cop tenim el firmware personalitzat tenim que injectar-lo al dispositiu. La
Fonera disposa d’uns connectors JTAG que ens donen accés al RedBoot. El RedBoot és com la BIOS dels dispositius embedded. Al RedBoot podem gestionar les particions de les àrees de memòria, disposem d’accés al port
Ethernet per tal de poder-nos descarregar els fitxers. Per poder accedir al
RedBoot necessitem implementar un petit circuit que ens adapti els nivells de
senyal del port sèrie als 5V necessaris pel JTAG.
Un cop flaixejat el dispositiu ja el podem arrencar. La primera vegada que
arranca s’ha d’accedir per telnet, introduir una contrasenya al usuari root, i
reiniciar el dispositiu. Llavors es deshabilita el protocol telnet i s’habilita el ssh,que és molt més segur.
A partir d’aquest moment tenim un petit ordenador. Que haurem de configurar
per tal de tenir-lo al nostre gust. Per defecte l’enllaç Wireless està desactivat.
Primer de tot l’haurem d’activar, i després configurar l’Ethernet i la Wireless.
Podem configurar el dispositiu com a AccessPoint, Client, mode WDS, realitzar
un bridge per unir l’enllaç Wireless amb l’Ethernet, assignar IPs de forma
manual o automaticament per DHCP.
Com que el firmware que hem instal.lat disposa dels paquets bàsics podem
instal.lar una serie d’utilitats que ens facilitaran el nostre treball.