DSpace DSpace UPC
 Català   Castellano   English  

E-prints UPC >
Arquitectura >
PA - Departament de Projectes Arquitectònics >
Concursos d'arquitectura i urbanisme >

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/2117/266

Arxiu Descripció MidaFormat
passarel·la sobre el riu Segre.FAD.pdf73,83 kBAdobe PDFThumbnail
Veure/Obrir

Títol: Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : Premis FAD d'Arquitectura i Urbanisme
Autor: Ravetllat Mira, Pere Joan Veure Producció científica UPC; Ribas Seix, Carme Veure Producció científica UPC; Markuerkiaga, Nicolás; Rui-Wamba Martija, Javier
Data: 7-mar-2006
Tipus de document: Internal report
Resum: Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte a la web. Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre. Memòria. La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari que com a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit del riu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, i permetre el trànsit eventual de vehicles de servei. Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altre element que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari. L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeig consolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixa vorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de la secció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur de ribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat, es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que es transforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateix temps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrar els límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- en terra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos forats que deixen passar llum cap a la zona inferior del pont. L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliure d'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Dues bigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó, permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, en el repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueix l'efecte visual dels 2 metres de cantell. Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn. A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre, recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a barana opaca i constitueix l’alçat del pont. Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba
URI: http://hdl.handle.net/2117/266
Apareix a les col·leccions:PA - Departament de Projectes Arquitectònics. Concursos d'arquitectura i urbanisme
Comparteix:


Stats Mostra les estadístiques d'aquest ítem

SFX Query

Aquest ítem (excepte textos i imatges no creats per l'autor) està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons
Creative Commons

 

Valid XHTML 1.0! Programari DSpace Copyright © 2002-2004 MIT and Hewlett-Packard Comentaris
Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius