http://hdl.handle.net/2117/5305 Sun, 19 May 2013 18:27:56 GMT 2013-05-19T18:27:56Z webmaster.bupc@upc.edu Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació no http://hdl.handle.net/2117/16121 Title: Mapas de olas y vientos sobre la mar Authors: González Marco, Daniel; Sospedra Iglesias, Joaquim; Gironella Cobos, Xavier; Sánchez-Arcilla Conejo, Agustín Thu, 21 Jun 2012 14:46:55 GMT http://hdl.handle.net/2117/16121 2012-06-21T14:46:55Z González Marco, Daniel; Sospedra Iglesias, Joaquim; Gironella Cobos, Xavier; Sánchez-Arcilla Conejo, Agustín no http://hdl.handle.net/2117/15903 Title: Improving risk management for flash floods and debris flow events Authors: Uijlenhoet, Remko; Sempere Torres, Daniel; Velasco Montes, David; Berenguer Ferrer, Marc; Bateman Pinzón, Allen; Germann, Urs; Thielen, Jutta; Beven, K.; Zappa, Massimiliano; Demarchi, M.; Bertoli, M.; Gaechter, M.; Velasco, E.; Wittwer, C.; Sánchez-Diezma Guijarro, Rafael; Vilaclara, E.; Pegram, Geoffrey; Papa, M.; Escaler, I.; Lombardi, G.; Santiago, A.; Zawadzki, Isztar Mon, 21 May 2012 15:36:58 GMT http://hdl.handle.net/2117/15903 2012-05-21T15:36:58Z Uijlenhoet, Remko; Sempere Torres, Daniel; Velasco Montes, David; Berenguer Ferrer, Marc; Bateman Pinzón, Allen; Germann, Urs; Thielen, Jutta; Beven, K.; Zappa, Massimiliano; Demarchi, M.; Bertoli, M.; Gaechter, M.; Velasco, E.; Wittwer, C.; Sánchez-Diezma Guijarro, Rafael; Vilaclara, E.; Pegram, Geoffrey; Papa, M.; Escaler, I.; Lombardi, G.; Santiago, A.; Zawadzki, Isztar no http://hdl.handle.net/2117/15795 Title: Geomorfología costera urbana Authors: Gracia Garcia, Vicente; Valdemoro Garcia, Herminia; Jiménez Quintana, José Antonio; Sánchez-Arcilla Conejo, Agustín Tue, 08 May 2012 18:23:05 GMT http://hdl.handle.net/2117/15795 2012-05-08T18:23:05Z Gracia Garcia, Vicente; Valdemoro Garcia, Herminia; Jiménez Quintana, José Antonio; Sánchez-Arcilla Conejo, Agustín no http://hdl.handle.net/2117/13839 Title: Experimental and theoretical modelling of 3D gravity currents Authors: Larocca, Michelle; Bateman Pinzón, Allen Wed, 09 Nov 2011 18:46:35 GMT http://hdl.handle.net/2117/13839 2011-11-09T18:46:35Z Larocca, Michelle; Bateman Pinzón, Allen no Computational fluid dynamics http://hdl.handle.net/2117/11401 Title: Properties of biosolids from sludge treatment wetlands for land application Authors: Uggetti, Enrica; Ferrer Martí, Ivet; Llorens Ribes, Esther; Güell, David; García Serrano, Joan Abstract: Sludge treatment wetlands consist of constructed wetlands which have been upgraded for sludge treatment over the last decades. Sludge dewatering and stabilisation are the main features of this technology, leading to a final product which may be recycled as an organic fertiliser or soil conditioner. In this study, biosolids from full-scale treatment wetlands were characterised in order to evaluate the quality of the final product for land application, even without further post-treatment such as composting. Samples of influent and treated sludge were analysed for pH, Electrical Conductivity, Total Solids (TS), Volatile Solids (VS), Chemical Oxygen Demand (COD), Dynamic Respiration Index (DRI), nutrients (Total Kjeldahl Nitrogen (TKN), Total Phosphorus (TP) and Potasium (K)), heavy metals and faecal bacteria indicators (E. coli and Salmonella spp.). According to the results, sludge water content and therefore sludge volume are reduced by 25 %. Organic matter biodegradation leads to VS around 43-44 %TS and COD around 500 g•kgTS-1. The values of DRI24h (1000-1500 mgO2∙kgTS-1∙h-1) indicate that treated sludge is almost stabilised final product. Besides, the concentration of nutrients is quite low (TKN~4 %TS, TP~0.3 %TS and K~0.2-0.6 %TS). Both heavy metals and faecal bacteria indicators meet current legal limits for land application of the sludge. Our results suggest that biosolids from the studied treatment wetlands could be valorised in agriculture, especially as soil conditioners. Wed, 16 Feb 2011 10:03:55 GMT http://hdl.handle.net/2117/11401 2011-02-16T10:03:55Z Uggetti, Enrica; Ferrer Martí, Ivet; Llorens Ribes, Esther; Güell, David; García Serrano, Joan no Sludge treatment wetlands consist of constructed wetlands which have been upgraded for sludge treatment over the last decades. Sludge dewatering and stabilisation are the main features of this technology, leading to a final product which may be recycled as an organic fertiliser or soil conditioner. In this study, biosolids from full-scale treatment wetlands were characterised in order to evaluate the quality of the final product for land application, even without further post-treatment such as composting. Samples of influent and treated sludge were analysed for pH, Electrical Conductivity, Total Solids (TS), Volatile Solids (VS), Chemical Oxygen Demand (COD), Dynamic Respiration Index (DRI), nutrients (Total Kjeldahl Nitrogen (TKN), Total Phosphorus (TP) and Potasium (K)), heavy metals and faecal bacteria indicators (E. coli and Salmonella spp.). According to the results, sludge water content and therefore sludge volume are reduced by 25 %. Organic matter biodegradation leads to VS around 43-44 %TS and COD around 500 g•kgTS-1. The values of DRI24h (1000-1500 mgO2∙kgTS-1∙h-1) indicate that treated sludge is almost stabilised final product. Besides, the concentration of nutrients is quite low (TKN~4 %TS, TP~0.3 %TS and K~0.2-0.6 %TS). Both heavy metals and faecal bacteria indicators meet current legal limits for land application of the sludge. Our results suggest that biosolids from the studied treatment wetlands could be valorised in agriculture, especially as soil conditioners. http://hdl.handle.net/2117/9136 Title: Digestió anaeròbia de fangs de depuradora: estratègies per a millorar la producció de biogàs i el balanç energètic Authors: Bonmatí Blasi, August; Silvestre, Gracia; Fernández García, Belén; Ferrer Martí, Ivet; Flotats Ripoll, Xavier Abstract: La línea de fangs en una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) consumeix, en funció del cabal tractat i el diagrama de flux, al voltant d’un 20% de l’energia elèctrica consumida per l’EDAR. No obstant, els fangs contenen una gran quantitat d’energia que es pot recuperar mitjançant digestió anaeròbia, aportant entre un 40 i un 80% del consum total de la planta En general, les EDARs amb un cabal de fangs elevat, disposen de reactors anaerobis però, en la majoria dels casos, el biogàs s’utilitza únicament per mantenir la temperatura dels reactors (combustió en caldera) i, en molt pocs casos, es disposa d’un motor de cogeneració per produir electricitat i recuperar l’energia tèrmica. Optimitzar la generació de biogàs és clau per millorar el balanç energètic global de les EDARs, plantejar la instal·lació d’un motor de cogeneració o, en aquells casos que no es disposa de tractament anaerobi, justificar la seva implantació. Diverses estratègies es poden plantejar per millorar la producció de biogàs: tractaments diferenciats pels fangs primaris i secundaris, pretractaments per millorar la hidròlisi dels fangs secundaris, digestió en dos fases, tractament termofílic, i la digestió conjunta amb altres residus (codigestió). No obstant, malgrat que aquestes alternatives s’han assajat a nivell laboratori amb resultats molt engrescadors, aquests no s’han traduït en gaires experiències a escala industrial (com a mínim a Catalunya). L’estudi mitjançant balanços energètics es una bona eina per analitzar la conveniència d’aquestes estratègies. Tue, 28 Sep 2010 18:10:50 GMT http://hdl.handle.net/2117/9136 2010-09-28T18:10:50Z Bonmatí Blasi, August; Silvestre, Gracia; Fernández García, Belén; Ferrer Martí, Ivet; Flotats Ripoll, Xavier no La línea de fangs en una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) consumeix, en funció del cabal tractat i el diagrama de flux, al voltant d’un 20% de l’energia elèctrica consumida per l’EDAR. No obstant, els fangs contenen una gran quantitat d’energia que es pot recuperar mitjançant digestió anaeròbia, aportant entre un 40 i un 80% del consum total de la planta En general, les EDARs amb un cabal de fangs elevat, disposen de reactors anaerobis però, en la majoria dels casos, el biogàs s’utilitza únicament per mantenir la temperatura dels reactors (combustió en caldera) i, en molt pocs casos, es disposa d’un motor de cogeneració per produir electricitat i recuperar l’energia tèrmica. Optimitzar la generació de biogàs és clau per millorar el balanç energètic global de les EDARs, plantejar la instal·lació d’un motor de cogeneració o, en aquells casos que no es disposa de tractament anaerobi, justificar la seva implantació. Diverses estratègies es poden plantejar per millorar la producció de biogàs: tractaments diferenciats pels fangs primaris i secundaris, pretractaments per millorar la hidròlisi dels fangs secundaris, digestió en dos fases, tractament termofílic, i la digestió conjunta amb altres residus (codigestió). No obstant, malgrat que aquestes alternatives s’han assajat a nivell laboratori amb resultats molt engrescadors, aquests no s’han traduït en gaires experiències a escala industrial (com a mínim a Catalunya). L’estudi mitjançant balanços energètics es una bona eina per analitzar la conveniència d’aquestes estratègies.