<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns="http://purl.org/rss/1.0/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
  <channel rdf:about="http://hdl.handle.net/2117/6037">
    <title>DSpace Collection:</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2117/6037</link>
    <description />
    <items>
      <rdf:Seq>
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2117/205" />
      </rdf:Seq>
    </items>
    <dc:date>2013-05-24T03:01:13Z</dc:date>
  </channel>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2117/205">
    <title>In &amp; Out – 180 habitatges per a gent jove i gent gran Camí Antic de València al Poblenou</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2117/205</link>
    <description>Title: In &amp; Out – 180 habitatges per a gent jove i gent gran Camí Antic de València al Poblenou
Authors: Bartumeus Ferré, Sara
Abstract: Estratègies d’ordenació: L’ordenació proposada vol recollir la hibridesa i complexitat d’espais típica del Poble Nou. Caracteritzat pels espais lliures de mida intermèdia –a cavall entre els dels teixits i els del eixamples – i per la riquesa en les seves articulacions (mitjançant passatges, a través d’edificis,…) ; per la permeabilitat cap a l’interior de l’illa: la connexió dels buits interiors amb els carrers i espais públics annexes o per la variabilitat del gra edificat.&#xD;
&#xD;
És per això que l’edificació no s’entén com una sèrie de blocs aïllats sinó que està concebuda  com una gran peça articulada, amb una alçada constant en el volum a carrer i una lleugera variabilitat volumètrica en altura  en els diferents volums interiors de igual mòdul i de gra menor, homòleg al del seu context urbà més pròxim.&#xD;
&#xD;
És essencial al projecte la definició de l’espai buit interior de l’illa en relació als habitatges, i la seva relació –a una escala major- amb els espais lliures de l’entorn. L’ordenació proposada configura dos paisatges diferents: un pati més urbà, delimitat en planta baixa per un equipament del barri i al que s’hi aboquen els habitatges per a joves i un altre més tranquil i més tou, un jardí per als més grans, accessible des del carrer i des de l’espai públic contigu&#xD;
&#xD;
El volum més llarg afegeix una nova inflexió a les que ja té el carrer, ampliant-lo amb un espai amb funció de vestíbul i recuperant així, a partir d’una traça parcel•laria històrica, la direcció de l’Eixample.&#xD;
&#xD;
Els diferents volums es relacionen/articulen mitjançant corredors i espais col•lectius de distintes mesures i qualitats. Espais de relació, de dimensió variable, en diferents situacions relatives –respecte al ple, al sòl- i amb distints caràcters, que van del privat al públic...passant pel col•lectiu.&#xD;
&#xD;
Les galeries i els corredors d'accés als habitatges, protagonistes d'aquests espais híbrids (privats-semiprivats-col•lectius/ interiors-exteriors/ tancats-oberts), es converteixen gràcies a la flexibilitat en el tancament de la unitat d'habitació en espais d'intercanvi, on la variabilitat en l'ús permet diferents apropiacions de l'espai col•lectiu.&#xD;
&#xD;
La superposició en altura d'aquests espais funciona com una estructura lleugera adossada a la façana, és una epidermis complexa amb aparença de bastida.&#xD;
&#xD;
L’edificació té la voluntat de tancar-se a carrer amb una façana poc perforada, que llisca indiferent al carrer, i d’obrir-se a l’interior de l’illa, a sud, on es torna complexa, amb successives pells i tamisos...</description>
    <dc:date>2006-02-20T16:18:55Z</dc:date>
  </item>
</rdf:RDF>

